- La història comença aquí...
Avui no farem gaires kilòmetres com vam fer
ahir.
Avui visitarem, a poca distància de
Càndia-Herákleion (7 kms), l'antiga ciutat de Cnossos (Knosós - Κνωσός).
És el jaciment de l'èpòca minoica més gran
excavat a l'illa de Creta fins avui.
Tot i que Cnossos fou habitat des de l'època
neolítica (segles VI-Vè. a.C.), la fama li ve, sobretot, dels seus enormes i
impressionants palaus d'època minoica, que han servit de base per la
reconstrucció de la seva cronologia.
El Palau de Cnossos és el més important dels
palaus minoics de Creta. Va ser construït cap al 2.000 a.C. i destruït per un
terratrèmol abans del 1.700 a.C., però es va tornar a reconstruir en anys posteriors. Cap el 1.650 a.C. va patir altres destruccions parcials i encara més importants cap el 1.400 a.C. quan va ser abandonat per a ser reutilitzat posteriorment pels doris i els romans. I va desaparèixer durant el període bizantí.
Segons diu la llegenda, el fundador del regne de Creta, el rei Minos, va establir-hi la seva residència. La seva superfície és d'uns 17.400 m2 construïts, i té unes 1.500 habitacions... Un autèntic laberint que segurament va inspirar el tema mitològic del laberint d'Ariadna i el Minotaure.
Comencem el recorregut per les restes dels Palaus que hi ha mig reconstruïdes, i veiem ja les primeres columnes vermelles i la reproducció d'algunes de les més famoses pintures
 |
| (el símbol de les banyes del culte sagrat) |
Un corredor amb galeries porticades a ambdós costats ens conduïa al pati central. En aquests pòrtics les pintures al fresc d'estuc representen diverses escenes de bous, de les quals ens queda l'enorme cap d'un bou vermell, que és el responsable, amb tota probabilitat, de l'associació del mite del Minotaure amb aquestes ruïnes...
El saló del Tron, amb una bancada que recorre els murs i amb un tron amb un alt respatller d'alabastre. La importància de l'estança queda reflectida en la decoració pictòrica de les parets on es representen grifons, animals fantàstics utilitzats com a símbols de la divinitat i la reialesa
L'ala est del palau l'ocupaven les habitacions residencials, moltes d'elles estan tancades i no es poden visitar, entre elles hi ha el mègaron del rei, la cambra de les destrals dobles, i el mègaron de la reina on es troben els frescos dels delfins...
L'any 1900, el britànic Arthur Evans va excavar les ruïnes del palau. La seva interpretació del lloc va ser que era un luxós palau habitat per prínceps, envoltats de la seva cort.
Va reconstruir algunes zones, però va ser criticat pels mètodes poc científics que va utilitzar, ja que era molt agressiva i poc fidel arqueològicament parlant.
El mateix va passar amb les restes de les pintures murals, ja que va decidir restaurar-les encarregant el treball a dos artistes suïssos.
Arqueòlegs actuals consideren que alguns elements de les restauracions són inventades.
Ho podrem comprovar fàcilment quan veiem el que queda dels originals que es van poder rescatar, en el magnífic Museu arqueològic de la capital Herákleion.
Arthur Evans no va aconseguir desxifrar el conjunt de més de 3.000 tauletes descobertes a Cnossos amb una escriptura sil·làbica en dos tipus de llengues minoiques que es van anomanera la Lineal A (la més primitiva, del segle XVII al XV a.C., que només ha pogut ser desxifrada en part), i la Lineal B (l'escriptura usada per a escriure el grec micènic, des del 1600 fins el 1110 a.C.) Aquesta és la que va precedir a l'us de l'alfabet per a escriure la llengua grega.
* *
Acabada l'exhaustiva visita a Cnossos retornem a Cándia per passejar i patejar una estona pel seu barri vell, fundat pels àrabs (s.IX) a prop de l'antiga Cnossos, conquerida pels bizantins (961) i posteriorment pels croats (s.XIII), que la donaren a Bonifaci, el qual la revengué a Venècia.
I després dels venecians van arribar les forces de l'imperi Otomà que la va conquistar en 1669. Fins l'any 1913, Herákleion amb la resta de Creta, no fou incorporada al Regne de Grècia.
 |
| (plaça dels lleons amb la font d'en Morosini) |
 |
| (l'elegant Loggia veneciana) |
(amb pintures bizantines modernes),
(veieu també alguns altres exemples de les magnífiques icones...)
* *
A la tarda anem a visitar el Museu arqueològic que tenim al costat de l'hotel. Fa poc que ha estat remodelat i realment vam quedar sorpresos de la magnífica instal·lació que ara han aconseguit.
És un dels museus més importants de Grècia, on podrem admirar un gran ventall de magnífiques peces arqueològiques perfectament documentades, amb una cronològia de més de 6.000 anys, des de l'època neolítica fins a l'època romana.
 |
| (un penjoll amb dues abelles) |
No parlaré de dues peces importants del museu, com són el Disc de Festós, i el Sarcòfag de Agia Triada, perquè ja ho vaig fer en el meu capítol anterior (01-vegeu)
Com era d'esperar, ens vam entretenir sobretot i de manera especial en aquelles pintures originals i objectes que provenien del Palau de Cnossos...
Atesa la seva importància i els molts detalls que vam poder captar, ho tractarem en un proper capítol
* * *
Si voleu una informació més exhaustiva sobre el Palau de Cnossos, podeu enllaçar aquest article de la revista Unicum, de l'Escola Superior de conservació i restauració de béns culturals de Catalunya.
- La crònica continua aquí...(04)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada