Noruega: OSLO, capital d'un llarg país... (01)

• la crònica del viatge comença aquí...

Fa uns pocs dies vaig penjar un primer post sobre el nostre recent viatge a Noruega.

Avui, després d'uns dies de treballar amb els centenars de fotografies que aquest bell país ens ha impulsat a fer, estic en condicions de començar a desgranar una mica la nostra aventura per terres àrtiques... 

He titulat aquest post com: "Oslo, capital d'un llarg país", perquè certament Noruega té forma d'una llarga serp que te la cua al Cap Nord, a 71º 10' 21" de latitud, i el cap a la capital Oslo a més de 2.000 kms. de distància, i gairebé la mitad del país situat per sobre del Cercle Polar Àrtic 66º 33' nord.

Com es pot apreciar en aquest esquema del país...

La nostra experiència, doncs, comença visitant la seva capital Oslo, on arribàrem amb vol directe des de Barcelona.  D'aquí un parell de dies volarem fins a Kirkenes, població a tocar de la frontera russa, on embarcarem en un vaixell de la companyia Hurtigruten que fa el servei regular de la costa, per anar baixant fins a Trondheim.

Un cop instal·lats a l'hotel sortírem per un primer contacte amb la ciutat i per anar a sopar en un dels típics i multitudinaris restaurants del port. Passem en primer lloc per davant del Parlament norueg,

i a la plaça davant l'Ajuntament trobem un grup de Samis que fan una trobada informativa. 

 

Els Samis habiten les regions de la Laponia i encara viuen molts d'ells de la ramaderia dels rens.

El lloc de sopar era un restaurant realment molt original, ple de personatges i de motius mariners, llàstima que feia molta calor i van trigar molt a servir els plats.

 

 L'endemà es tractava de conèixer una mica millor la ciutat i vam començar amb una interessant visita: el Museu dels vaixells Vikings.

Els vikings van colonitzar i van conquerir gran part del nord d'Europa.
En el museu podem contemplar les seves impressionants naus i el mobiliari que hi transportaven, així com els seus ritus funeraris.

En segon lloc anàrem a veure un altre lloc interessant: el Museu de Cultura Popular Noruega, on podem contemplar exemplars molt interessants i bells de cases noruegues, tant per fora com per dins,

  

i també una de les típiques esglésies de fusta.

La tercera visita del matí fou al nou i moderníssim edifici de l'òpera d'Oslo. Edifici blanc que vol ser una mena d'iceberg que surgeix de l'aigua del fiord.

És l'obra de l'equip d'arquitectes noruegs Snohetta, i va merèixer el premi Mies van der Rohe. Un premi jove i molt prestigiós, que s'atorga amb caràcter bianual, a la que es considera l'obra més rellevant construïda en sol europeu en aquest període.

A la tarda ens traslladem a conèixer el Parc Vigeland que acull bona part de l'obra escultòrica del norueg Gustav Vigeland, la característica curiosa i principal del qual és que totes les escultures són de cossos nus, i vol ser un cant al·legòric a la vida i a la mort.

 

El conjunt, ideat en la seva totalitat per Gustav Vigeland, compta amb 212 dotze escultures en bronze i pedra que representen diferents etapes de la vida i moviments humans, encarnats en figures totes elles nues de grans dimensions, entre les quals hi ha també molts nens.

(aqui la gran columna alegòrica de la vida i la mort al centre del parc)
 

(detall de la columna)

El conjunt resulta corprenedor i fins i tot força sensual i/o eròtic.

La pluja noruega ens va començar a acompanyar durant la visita i això ens obligà a refugiar-nos en el Museu de Belles Arts. Un cop acabada la visita de les interessants col·leccions de pintura que conté, vam poder sortir a passejar i veure el Teatre Nacional,

també veiem l'Ajuntament per dins i per fora, 

(detall porta d'entrada)

 

i finalment acabem enfilant-nos al turó on hi ha la fortalesa Akerhus, construïda l'any 1300.

(el relleu del cos de guàrdia)

Actualment és una residència reial que s'utilitza per a recepcions oficials, 

tot i que hi ha un cos de guàrdia permanent.

* * *

Acabat el recorregut i la visita a Oslo, ens vam retirar al nostre confortable hotel per sopar i dormir, 

 

ja que demà al matí hem de matinar per agafar l'avió que ens ha de dur als confins de les terres àrtiques, a Kirkenes...

* * *

• la història continua aquí (02)...

NORUEGA - una naturalesa extraordinària... (00)

Acabem d'arribar de Noruega, el país dels grans paisatges, dels fiords profunds, de muntanyes nevades que cauen vertiginosament al mar, del famós sol de mitja nit, del Cap nord, mig país situat per damunt del Cercle polar artic. Tot això sumat fan d'aquest país un lloc interesant de visitar.

També es veritat que els mesos d'hivern, de manca de llum solar, de fosca total i absoluta, són un aspecte a considerar, però per als que l'hem visitat a les portes de l'estiu el fan un país atractiu, radiant, amb llum solar tot el dia, que fa que visquis en una mena de festa continua, d'alegria de viure.

Mai havia experimentat la sensació d'estar a mitja nit veient la natura que m'envoltava amb una llum solar esplèndida.

 (Aquesta foto és presa a 3/4 de dues de la matinada del dia 9 de juny, 3/4 de dotze hora solar)

 Vam aterrar a Oslo per conèixer la capital. Al segon dia d'estada agafem un avió que ens traslladarà a l'extrem més septentrional de Noruega, a la població de Kirkenes, a tocar de la frontera amb Russia, tan sols a 15 kms. d'aquí.

Allí ens esperava el vaixell de la companyia Hurtigruten, que fa la línea regular de tota la costa Noruega i transporta mercaderies i passatgers per totes les localitats de la seva llarga i accidentada geografia costanera. El nostre vaixell va ser el Midnatsol (sol de mitja nit),

 
que durant cinc dies ens portaria a recòrrer des del Cap nord fins a Trondheim, passant per diverses poblacions com Hammerfest, Tromso, Harstad i Sortland a les illes Vesteralen, visitant l'espectacular i estret fiord dels Trolls, i Svolvaer i Stamsund a les impressionants illes Lofoten.

D'aquí vam saltar cap a Bodo i de bon matí vam travessar el Cercle Polar Àrtic.
 

Continuàrem la navegació passant per Sandnessjoen i Bronooysund, i acabàrem la nostra navegació a la ciutat de Trondheim, la tercera ciutat important de Noruega.

A partir d'aquí i en autocar vam visitar la resta del país per l'interior fins arribar a Bergen, passant per llocs tant emblemàtics com Kristiandsund, circulant per la cèlebre carretera atlàntica fins a Molde, el fiord de Geiranger (declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco), i també el famós fiord dels somnis, tot passant per Loen, amb una visita a un dels braços de la glacera Briksdalsbreen, realment impressionant.

Continuarem la ruta passant per Byrkjelo, Leikanger on agafem un catamarà fins a Flam, i després un tren de muntanya ens portarà fins a Myrdal i Voss. Tot aquest recorregut travessant valls fèrtils, vorejant llargs fiords, veient infinitat de cascades que es precipiten de dalt les muntanyes encara plenes de neu, talment com si es tractés d'autèntics paisatges alpins,

i contemplant les típiques cases noruegues de colors diversos, vermelles principalment, grogues, blanques, verdes i algunes de blaves.

 Algunes d'elles realment magnífiques.

 

Arribarem finalment a Bergen on passarem dues nits i coneixerem la ciutat i en especial el seu port amb les famoses cases hanseàtiques del moll Bryggen, també declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, i gaudirem d'una vista panoràmica de la ciutat des del cim del mont Floyfellet on pugem amb funicular.

Després de matinar molt un avió ens portarà de Bergen a Oslo, i un altre d'Oslo a Barcelona.

En dies posteriors aniré desgranat amb detall totes les meravelles que hem pogut veure i viure durant aquests darrers dies a Noruega, el país de la llum constant i del sol de mitja nit.

* * *

• La crònica del viatge continua aquí (01)

L'organer Blancafort presenta en societat el nou orgue de Montserrat

Avui diumenge 30 de maig de 2010, hem pujat a Montserrat per assistir a un dels primers concerts del nou orgue que a partir d'ara s'aniran efectuant els diumenges a la tarda (no tots) a la Basílica del monestir.

El d'avui tenia una alicient afegit i es que el seu constructor, l'Albert Blancafort, feia una presentació del nou orgue i de les seves especials característiques.

Analitzant una a una les diferents parts i components de l'orgue les ha anat explicant en una pantalla a través de filmacions del seu procés de construcció, i també comentant amb detall cada una de les seves característiques musicals, els teclats, les cadiretes, les diferents sonoritats..., i per tal que es pogués apreciar millor tot el seu funcionament han traslladat fins i tot la consola auxiliar al peu del presbiteri

des d'on l'organista d'avui, Juan de la Rubia, ha fet les demostracions dels diferents registres i ha interpretat diverses peces clàssiques...

com podeu veure un petit tast en aquest video...

El gran i espectacular nou orgue de Montserrat ha començat a funcionar dos anys després de la mort del benvolgut P. Abat Cassià M. Just, que en fou un dels seus principals impulsors i que desgraciadament per poc temps no va poder arribar a veure aquest resultat tant esplendorós.

Una de les obres que ell s'estimava i que tocava sovint quan assajava era Aquest Preludi de la Coral de Bach "Desperteu, la veu ens crida" BWV-645, que jo escoltava sempre embadalit en els anys que vaig estudiar a l'abadia.
(Escolteu-la aquí sota..., feu córrer a la dreta la barra del volum)

Una altre de les obres que també li entusiasmaven era aquesta Toccata de la Simfonia núm. 5, de Charles Marie Widor, que és sense cap mena de dubte, l'obra que més fama va donar al seu autor. Per la seva espectacularitat i brillantor, la Toccata de Widor s'ha convertit en peça de luxe reservada per a grans esdeveniments, com ara sortides de misses pontificals, casaments, o dies especialment assenyalats de l'any litúrgic, com el de Pasqua.
(Escolteu-la també aquí sota..., feu córrer a la dreta la barra del volum)

La nau de la Basílica de Montserrat manté ben viva, encara, la memòria d'aquesta obra sonant interpretada amb passió pels àgils dits del P. Cassià M. Just (1926-2008), a qui agradava reservar-la també per a ocasions comptades com les esmentades. El record del seu grandiós talent musical i de la seva vigorosa humanitat impregna aquesta Toccata, i aquest orgue monumental que, des d'ara, sonarà cada dia també per a ell... (descansi en pau...)

* * *

La presentació d'avui a càrrec del constructor Albert Blancafort, ha acabat fent pujar al presbiteri a tot l'equip de col·laboradors i tècnics que han participat en la realització d'aquest important instrument, el Nou orgue de Montserrat

* * *

La Catalunya profunda: a l'entorn de Montagut i el puig Formigosa...

Altre cop hem aprofitat que èrem a la Conca de Barberà per feina, i hem dedicat el matí de dissabte a explorar un indret força desconegut de la comarca veïna, l'Alt Camp, es tracta de l'església de Sant Jaume de Montagut, situada en un indret solitari i elevat, a uns 900 m., dins el terme del poble de Querol, al qual s'hi arriba des del Pla de Sta. Maria i el Pont d'Armentera.

Sorpren en arribar al lloc, la gran proporció del temple. Una antiga parròquia que havia arribat a aplegar fins a uns cinc-cents feligresos, procedents dels masos escampats per la muntanya que conformaven el terme de Montagut.

L'edifici, amb absis poligonal de volta de creuria, 

 manté el portal de tres arcs de mig punt. 

A mitjan segle XIX, Montagut formava municipi amb Querol, i l'integraven sis cases esparses que produïen vi i llegums i disposaven d'un molí fariner. Actualment tot això ha desaparegut i resta l'imponent edifici del temple com a testimoni mut d'uns temps ja oblidats...

Fins no fa massa anys era totalment abandonada, però d'un temps ençà s'ha recuperat de l'oblit que patia des del seu desnonament a mitjans segle XX, gràcies a la restauració i a l'enderroc de la casa rectoral adossada, que en cobria una part. També hi ha contribuït l'arranjament del camí que hi mena amb una forta pendent des del poble de Querol.

Hem aprofitat per caminar una bona estona per aquest indret totalment solitari en un dia primaveral, on la natura esplèndida ens ha mostrat la seva millor cara. 

Hem agafat el sender de gran recorregut GR-172 que ens duria fins a Mediona si el seguíssim sencer, i en direcció contrària fins a Santes Creus.

Hem trobat el petit estany de Formigosa, silenciós i calmat, que és una gran bassa artificial que recull aigües per abastir algunes urbanitzacions situades al peu de la muntanya. 

Després hem arribat a les restes del que foren les Cases noves de Formigosa, presidides per un magnífica roure solitari que les vetlla fidelment per tal que no acabin de desaparèixer. 

Des d'aquí la nostra intenció era enfilar-nos fins al cim del puig Formigosa (1002 m.), però no hem agafat el camí adequat. Les indicacions tipus guia que portàvem, tretes d'internet, no estaven prou ben explicades i ens han fet confondre a l'hora d'agafar el camí de pujada. 

Moltes vegades les indicacions de les guies no estan prou ben redactades i/o explicades, costa molt ser ben curós amb el llenguatge i amb les indicacions, i sovint es presten a confusió...

Per tant, després d'un intent fallit i de mitja horeta de marrada, hem decidit tornar enrera i deixar l'ascensió al cim per a una altra ocasió.

Val a dir que l'indret s'ho val, la pau, la quietud, la natura exhuberant de primavera, flors per tot arreu, 

l'aire fresquet, el sol brillant i la solitud total... no hem trobat ni una sola ànima en tot el recorregut. 

Una hora d'anar i una hora de tornar, i res, nosaltres dos sols a la superfície de la terra. 

 

Una autèntica delicia. Potser hi tornarem un altre dia per fer el cim...

* * *

Meravelles a la xarxa cybernètica... Artistes xinesos

Entre la multitud de coses curioses que circulen per internet a través de la xarxa que composen els mails, les xarxes socials, els facebooks, els twiters, twixters, etc. Avui he rebut una de molt singular i que m'ha semblat interesant de compartir amb els amics blogaires...

Es tracta d'una pintura espectacular on trobareu tota mena de gent famosa i coneguda. Hi podeu passar una bona estona ben distrets. Quan cliqueu al damunt de cada cara us sortirà el personatge a qui correspon, i també això us permet clicar damunt del nom i us obre la pàgina de la Wikipedia corresponent al personatge en qüestió...

Una autèntica feinada de xinos... mai més ben dit, ja que els autors són tres artistes xinesos. (Chinese Artists: Dai Dudu, Li Tiezi, and Zhang An, 2006, oil on canvas)

List of people in the painting

Famous People Painting - Discussing the Divine Comedy with Dante
Historical Painting with Wikipedia Links & Mouse Over Tagging
Chinese Artists Dai Dudu, Li Tiezi, and Zhang An, 2006, oil on canvas


href="http://cliptank.com/PeopleofInfluencePainting.htm"

Necessitem un líder que sàpiga portar la independència...!!!

No deixeu de llegir l'entrevista al lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que avui diumenge publica el diari AVUI. (vegeu aquí)

És importantíssima i molt clarivident.

Trobar homes com en Joan Solà, enmig de tanta mediocritat política, encara ens dona esperances de que el nostre país se'n pot sortir del marasme actual...

Transcric aquí només algunes pinzellades...

"se suposa que haurà de ser un lider diferent. Els dels partits ja els coneixem. Hauria de ser un líder nou..."

"de la situació actual em molesta que en 30 anys no hàgim sigut capaços de començar a veure'ns les orelles, de veure que la convivència amb Espanya no és possible..."

- Quines prioritats hauria de tenir l'agenda politica catalana? - J.S.-  crear o mantenir la consciència de país que ens doni il·lusió , esperança i optimisme. Si no, la perdrem en quatre dies: un dia perquè et treuen la matrícula dels cotxes, l'altre perquè t'estafen el l'economia, després perquè t'adones que tenen abandonats els mitjans de comunicació, perquè no et volen cedir l'aeroport, perquè t'impugnen l'Estatut... Només la consciència de ser et permet evitar això, és l'única manera d'infondre optimisme il·lusió, sense els quals no es va enlloc"


"Jo pertanyo al grup dels que no en volen saber res del Constitucional: els membres d'aquest tribunal no poden modificar una cosa que ha passat per tots els tràmits parlamentaris i del vot popular com l'Estatut. No l'accepto, aquest tribunal. És una gran estafa política d'aquest Estat, un engany a tots els catalans que mesellament encara sembla que l'acceptem i juguem al seu joc"


- Hi ha cap esperança de concòrdia amb Espanya? - J.S.- "No, no tinc cap esperança que ens puguem entendre"


- Com s'imagina la Catalunya del futur? - J.S.- Me la imagino independent. Si no, no sabria què dir-ne. La voldria independent, que aquest moviment actual cuallés i vencés".

* * *

Més clar, l'aigua...

i totalment d'acord amb en Joan Solà