Hospital de Sant Pau, restaurat...!!

Avui ens hem decidit a anar a visitar el nou Hospital de Sant Pau un cop restaurat. 

Poques paraules cal emprar per explicar aquesta meravella de l'arquitectura modernista de principis de segle XX, obra d'en Lluís Domènech i Montaner. 

Deixar-nos anar per damunt de les imatges és la millor manera de gaudir d'aquesta joia modernista.

A la mateixa entrada trobem el bust d'en Pau Gil i Serra, en homenatge a l'home que va donar una fortuna per la construcció d'aquest complex.

(Pau Gil i Serra, nascut a Barcelona el 1816 i establert a París des dels 17 anys, era un home de negocis de gran prestigi entre la burgesia parisenca que havia heretat una flota de vaixells de transport del seu pare i la «Banca Gil» del seu germà Pere. Pau Gil havia fet créixer la seva fortuna amb activitats comercials en mineria i ferrocarrils, moltes d'elles a Espanya. Solter i sense descendència, als 76 anys decideix fer un testament on deixa la meitat de la seva fortuna als fills del seu germà Leopold i l'altra per a la construcció d'un hospital a Barcelona).

                         Pavelló central de Sant Cosme i Sant Damià

 

(detall façana)

 Pavelló de Sant Rafael

(detalls interiors)

 

Altres pavellons exteriors...

 

 

 El Pavelló de Montserrat

 

 

 

 (sostres interiors)

Veiem ara, més detalls externs...

 

 

 

 

 

 

 

 (Les inicials del mecenes Pau Gil són per tot arreu)

 

 

Acabada la visita, encara ens entretenim força estona al vestíbul on es recull bona part de la simbologia relativa a la història de l'hospital. Es una gran sala formada per nou voltes. 

Les petxines de les voltes contenen un conjunt d'emblemes, alguns amb un missatge iconogràfic i d'altres d'heràldics. En total hi ha 36 petxines que combinen onze símbols diferents... (Vegeu-ne alguns)

 

 

 

 

 Abandonem Sant Pau, embadalits de tanta bellesa...!!!

* * *

No us perdeu la visita...

Tot UN mes en BLANC...!!!

Avui és dia 1 de març. El mes de febrer, el més curt de l'any, s'ha escolat sense gairebé adonar-me. Avui quan m'he decidit a escriure un nou post al meu Blog constato que el darrer el vaig fer el 28 de gener, amb motiu de la mort d'en Pete Seeger.

Va ser precisament per aquests dates, concretament un 25 de febrer de 2007, que vaig iniciar aquest blog, ara fa, doncs, 7 anys. I en tots aquests anys no m'havia passat mai de quedar-me un mes en blanc, blanc, blanquíssim, com la neu que cobreix aquest poble de l'alt Pirineu d'on provenen els meus ancestres...

Si analitzo les causes, són diverses. Per un costat la situació política del dia a dia del nostre país, hi ha moments en que arriba a fatigar. Si escoltes els polítics espanyols que ens governen, la majoria d'ells autèntics inútils, i uns altres amb una barra que se la trepitgen, només saben dir bajanades i llençar prediccions catastròfiques sobre el nostre futur si és que tenim la gosadia i la pretensió de separar-nos d'aquesta entelèquia anomenada EspaÑa, que diuen té 3000 anys d'història...!!! ai, pobrets, i ignorants. 
Alguns arribaran a dir que sortirem fins i tot de la nostra Galaxia, i que a partir del moment que ens declarem independents, al centre de Catalunya s'obrirà un esvoranc i la terra ens engolirà. Els que poguem sobreviure ho farem en condicions tant misèrrimes que haurem d'anar a captar als nostres veïns perquè ens ajudin amb alguna almoina i ens venguin quatre patates i una nap per poder menjar... si, si, això és el que ens volen fer creure.
I altres, com el mateix president del govern, emulant a Don Tancredo, és un autèntica mister NO, NO, NO. Així fa grans aportacions a la convivència i a la democràcia...!!

Francament, cansa tanta mediocritat i cada dia hauríem d'estar fent aportacions al Blog sobre el mateix tema. Alguns ho fan, però d'altres, com jo mateix, ens hem enganxat a les xarxes socials i a través de twitters, facebooks i google+ anem fent la nostra guerra particular...

Hi ha una altre factor més prosaic i més íntim, i és quan la salut et dona algun petit ensurt i comences a tenir problemes propis de l'edat. Gairebé tot aquest mes de febrer he hagut d'estar pendent de l'evolució d'aquella glàndula tan simpàtica que tenim els homes, la pròstata, que li ha donat per revolucionar-se i fer-me una mica la punyeta, i ja em tens amoïnat anant de metge en metge i de servei d'urgència a prova clínica, i bevent litres d'aigua, i etc. etc. 

Una activitat ben pròpia d'un jubilat i que sense voler et va omplint l'agenda de citacions i compromisos ineludibles. No cal que us detalli res més, us ho podeu imaginar perfectament... 

Quan tot es torni a posar a lloc, espero i desitjo no haver de passar gaire més mesos en BLANC...!!!

 * * *

Adéu a PETE SEEGER, ha estat una referència per al folk Català...

Aquest dilluns 27 de gener ha mort als 94 anys Pete Seeger, pioner i patriarca de la cançó popular i referent ineludible en el naixement del folk als Països Catalans a través de la feina d'adaptació dels germans Xesco i Joan Boix. 
El folksinger també va tenir una relació molt especial amb el cantautor Raimon, que el va convèncer perquè vingués a actuar a l'Estat espanyol en ple règim franquista.
La relació amb Raimon va tenir un altre episodi destacat el 1993, a la celebració dels trenta anys de la publicació de la cançó "Al vent", al Palau Sant Jordi. Entre molts altres convidats, Pete Seeger, acompanyat del seu nét Tao Rodríguez Seeger, va pujar a l'escenari per cantar la dolcíssima "Where Have All the Flowers Gone?" i la brigadista "Viva la Quinze Brigada". Raimon ha declarat repetidament que la seva admiració per Seeger no és tant musical (els seus estils no tenen gaire a veure) com ètica, ja que el considera un model de músic honest i compromès.
(Text: Jordi Martí).

Descansa en pau Pete...!!

* * *

Ja hem signat...

Acabem de signar Un VOT per la independència...

I a les 10h. del matí ja hi havia fins i tot una mica de cua per fer-ho, i aleshores he pensat que aquest país està en moviment, que aquest nostre país s'està alçant, tip ja de tanta mentida, de tanta corrupció i de tanta incomprensió i tanta mala llet envers nosaltres...

I aleshores m'han vingut al cap les paraules que Joan Maragall va escriure fa més de cent anys:

"Solidaritat és la terra, ho sents?. És la terra que s'alça en els seus homes. 
 No has sentit mai dir allò de: ?.
 Doncs ara som en això: que les pedres s'alcen; 
 que cada home és un tros de terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç".

L'alçament. Joan Maragall, 1907.

* * *

Bona diada dels Reis Mags...

Encara que la Revista Sapiens m'ha trepitjat la idea que tenia per celebrar la diada dels Reis Mags, penjant al Facebook aquesta bonica imatge, no vull renunciar a la meva primera idea d'oferir-vos aquesta magnífica representació dels tres Mags...

Aquesta fotografia feta per mi mateix (sense copyright), i penjada a internet en la crònica al meu Blog (vegeu aquí) que vaig fer l'any 2010 després d'un viatge a Itàlia, i de la visita a la ciutat de Ravenna, suposo que ha estat manllevada per algú més, com és el cas ara de Sapiens, però com que tot el que es penja a internet és públic, no em puc queixar, i a més la divulgació d'aquesta representació no fa res més que enriquir la nostra cultura i ens fa admirar aquest magnífic mosaic de la Basílica de San Apollinare Nuovo, de la ciutat de Ravenna, construïda per ordre de Teodoric el Gran al segle VIè.

Una Basílica amb una decoració extraordinària, totalment de mosaic, que si no la coneixeu encara no us l'heu de deixar perdre (vegeu aquí)

Aquesta imatge, doncs, d'aquests Tres Reis Mags tant mudats, i tan catalans amb la seva barretina, em serveixen per desitjar-vos a tots els lectors uns Reis plens de regals i de bones vibracions, tancant el cicle de les festes Nadalenques, i obrint el Nou Any 2014 ple d'esperances, d'il·lusions i de projectes de futur molt engrescadors. Per a cada un de nosaltres i en especial també pel nostre país, per Catalunya...!!!

* * *