dissabte, 25 de febrer del 2012

5 anys de Blog + 50 anys d'amistat i muntanya...



Celebrar aniversaris sempre és una cosa agradable i avui vull fer coincidir el Cinquè aniversari d'aquest meu Bloc, amb un altre aniversari molt més llunyà però certament entranyable. M'explicaré...

Tots aquests de la foto semblen una colla d'amics blocaires celebrant el meu cinquè aniversari, però no és exactament això...

Els amics que si celebràvem no el cinquè, sinó el cinquantè aniversari de les nostres excursions pel Pirineu, som els que ahir mateix ens trobàvem en un dinar dels que fem periòdicament i que, gràcies a la bona pensada d'un dels amics, l'Albert, que ens va obsequiar amb un CD on hi havia gravades les fotos de les nostres sortides d'estiu dels anys 1959-1962,
(fa ni més ni menys que 50 anys...) ara hem pogut reviure amb il·lusió aquelles enyorades excursions.

Èrem un grup de nois joves que pertanyíem a la Secció d'excursionisme dels Lluïsos de Gràcia, i allà vam aprendre a estimar la muntanya i a respectar-la, i en arribar els estius ens llençavem a la conquesta dels cims més emblemàtics del nostre Pirineu.


l'estany Llebreta
un petit descan a la Vall d'Aigües tortes
Vam recòrrer Aigües tortes, Sant Maurici, els Encantats, els Bessiberris, la Vall d'estós, els Posets, l'Aneto, etc. etc.
el cim dels Encantats, amb pantalons de pana, camises de quadres i una corda de cànem...
les agulles d'Amitges
Tots èrem molt joves nascuts als anys 40, i ara que tots ja superem els 70, aprofitant els materials fotogràfics recuperats i escanejats per l'Albert, de les antigues diapositives, podem rememorar, no sense gran nostàlgia, aquells paratges que aleshores eren poc transitats a l'estiu... res comparable amb les empentes que avui en dia trobem per ascendir a qualsevol d'aquells cims emblemàtics.

Vegeu sinó, i rememorem amb goig, l'ascensió a l'Aneto on èrem sols nosaltres en tot el recorregut, i això que fou en un mes d'agost... impensable avui en dia..!!

la gelera d'Aneto des del portilló... anys 60
la mateixa però en colors...
tota la colla camí del cim... (observeu el material d'aleshores, cordes, pantalons rociattores, anoraks senzills, etc.)
l'Albert, l'autor del reportatge fotogràfic...
tota la colla dalt del cim de l'Aneto (3.404 mts.) el sostre del nostre Pirineu

Si em permeteu una petita vanitat, el del jersei blau sóc jo mateix, i el de l'anorak blau sense barret a la meva esquerra és el meu germà Albert...
els altres, per no pecar de protagonista, són en Pep i en Josep, en Pere J. en Martí, en Joan,  en Ramon, l'Eduard, l'Albert (un altre), i també un altre Josep, el de l'anorac blanc amic del meu germà.
 
signant al llibre de registre abans de marxar del cim
passant el famós i temible pas de Mahoma
baixant cap al coll de Corones...
camí de retorn a mitja gelera esperant un company endarrerit... 
(observeu que només hi som nosaltres... imatge irrepetible avui en dia)
arribant al Refugi de la Renclusa d'aquella època...

* *
Quins grans records acabem de rememorar, però encara en queden alguns altres també memorables, com quan vam fer el nostre primer pic de 3.000 metres, que no foren altres que els Comoloformo i el Bessiberri sud (ambdós de 3.030 mtrs.) des del Refugi Ventosa i Calvell de l'estany Negre estant...
la cresta dels Bessiberris amb les primeres llums del matí...
un descans a sota mateix de la cresta
travessant les congestes amb molta cura a 3000 metres d'altura... 
(al fons treu el nas el Bessiberri Nord 3014 m.)
ens acostem al cim del Bessiberri sud i el Comoloformo

ja hem assolit l'objectiu, el cim del Besiberri sud (3.030 mtr.) en nostre primer tres mil

Tots ben formalets i a punt de marxa després d'haver assolit els nostres objectius i pensant en noves sortides i aventures muntanyenques...

* * *

I encara volem recordar altres sortides memorables al Pirineu, com aquesta a la magnífica Vall d'Estós
la Vall d'estòs en colors...

arribant al refugi, anys 60...

a punt de sortir per fer els cims...

sortint del refugi camí dels Posets...

pujant cap al coll camí dels Posets...

al cim dels Posets (3.375 mts.) en Ramon, jo mateix i el meu germà Albert

pujant cap al cim del Perdiguero

contemplant els Posets, camí del Perdiguero

el Posets des del Perdiguero

al cim del Perdiguero (3.222 mts.)

el cim del Seil dera Baquo (3.110 mts.)

en Ramon el fotògraf...

ens acomiadem de la vall d'Estós...

Benasc, final de trajecte, als anys 60

* * *
Ha estat una commemoració d'aniversaris una mica especial. Coincidint el 5è. aniversari del meu Blog, i el 50è. aniversari de les nostres sortides pirinenques, m'ha semblat oportú ajuntar les dues commemoracions i fer un "revival" entranyable.

Espero que haureu gaudit de la lectura i us agraeixo la visita al meu blog...

* * *

dilluns, 20 de febrer del 2012

Quin futur ens espera...???

Ai, Senyor...!!!, quina trepa...


i quina por...!!!

realment estem en mans de gent de poc fiar...

dissabte, 11 de febrer del 2012

dilluns, 30 de gener del 2012

És temps de Mimoses...

La flor que desafia l'hivern...


Quan surto del metro de Lesseps L-3, camí de casa meva, acostumo a baixar per un carrer molt tranquil, el carrer de Sant Magí, i allà, en un jardí d'un casa antiga, enmig dels mandariners i dels tarongers, floreix cada any la bonica mimosa que ens alegra la vista i ens perfuma l'ambient amb el seva olor tant característica.


Benvolguda Mimosa, a tu et vull dedicar avui aquest bonic poema de Joan Maragall...

Avui la mimosa altiva
se m’ha posat al davant
tota plena d’arracades
i penjolls i fils daurats.
S’ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima d’un sol tany!
Ara fins m’ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, encà i enllà...
Déu te guard, galant minyona!
Mil perdons... Que Déu te guard!

* *


Com que la mimosa és font d'inspiració,
he volgut també recollir aquest altre poema ben bonic:

Mimosa, flor de febrer



Mimosa, flor de febrer
borrissol d’or de casulla
que arribes quan l’ametller
silenciosament s’esculla.

Mimosa, flor de febrer
d’un groc de nena malalta
tu saps que el bon temps que ve
no t’ha de besar la galta.

Mimosa, flor de febrer
que tan curta tens la vida
penses en el mes que ve
i t’esfulles esporuguida.

Si ens esfullessis del cor
l’hivern de gebre i boirina
entre les flors del record
fores la flor més divina.

F. Baratta

* * *
  • reproduït del Blog "Contes i narracions" de la Roser ...


dissabte, 14 de gener del 2012

S&P fa un esternut i tothom tremola...???

Algú sap qui carai controla aquesta agència misteriosa Standard & Poors, algú sap quins interessos ocults amaga, i per què tothom s'esvera i tremola quan fa un petit pet i fa caure una de les triples A's dels països a qui vol fotre?...

No pot ser que mig món estigui tremolant, que els mercats i les borses es tornin bojos i es posin histèrics/cas, perquè uns senyors que ningú controla, a qui ningú ha escollit democràticament, un bon dia s'aixequen amb mal peu i diuen... mira a aquests ara els qualifiquem a la baixa o a l'alça... Però com pot ser que tots plegats no ens adonem que això no pot ser i no pot continuar d'aquesta manera?.

D'això se'n diu la tirania dels mercats... Jo no sóc jove, però també m'indigno davant d'aquestes realitats tan poc comprensibles. Algú pot posar seny a aquest desgavell, alguna persona, institució, societat, estat...??. Algú pot posar un morrió a la S & P d'una vegada?

Mireu aquest enllaç i llegiu-lo amb atenció.... segurament no hi ha un pam de net...!!!
Us poso un primer paràgraf molt significatiu:
A esta agencia de calificación de riesgos (que tiene el oligopolio de las calificaciones junto con Moody's y Fitch) la acusan de actividades especulativas, con el consentimiento de las principales instituciones financieras internacionales. El movimiento español 15-M considera que esta agencia aplica “criterios oscuros, poniendo al borde de la quiebra a los países del sur europeo”.

* * *

Per començar l'any, volia fer una altre tipus de post més positiu, però aquest m'ha sortit espontàniament de l'ànima després de sentir les notícies i l'esverament que ha produït.

dissabte, 31 de desembre del 2011

Un BON Any Nou - 2012, per tothom...


Des d’aquesta plataforma vull desitjar-vos a tots un Millor Any Nou 2012, que ara tot just despunta, i tal com el simbolisme de la foto ens mostra, desitjo que la llum del nou any faci que les nostres il·lusions, les nostres esperances i les nostres esforços repuntin i facin remuntar els ànims decaiguts per tanta depressió i surin per damunt de les boires del pessimisme latent...



* Aprofitant el Nou Any, també he volgut emprendre una nova aventura blocaire que podeu trobar veure aquí mateix si hi teniu algun interès.

* * *

dissabte, 24 de desembre del 2011

Nadal - 2011

Naixement, pintura de Filippo Lipi
a l'absis del presbiteri de la catedral de Spoleto, a l'Úmbria

Us desitjo un BON NADAL - 2011, 
a tots els blocaires i amics que passeu per aquí...

Una abraçada  !!

* * *

dijous, 22 de desembre del 2011

Sant Gervasi, un barri elegant o "cutre"...?

Sovint, quan algú et pregunta on vius i dius que a Sant Gervasi, la gent acostuma a dir... carai !! un bon barri i elegant... Si ?

Tot depen de la zona i de l'entorn, i si no mireu aquestes imatges que he pres a menys de 100 metres de casa meva.

Són la desisida més absoluta i fa mesos que dura aquest panorama.

Hi havia una casa vella que van enderrocar, però a mitges, i han quedat aquestes relíquies que ens alegren la vista cada cop que hi passem pel davant...

 
ha estat poca cura o desídia de l'empresa que va fer l'enderroc, o l'Ajuntament de Barcelona no hi té res a dir?... s'ha de deixar aquesta meravella tal qual que sembla que hagi passat la guerra fa quatre dies?... 

Aquest estiu vam estar a Mostar, a Bosnia-Herxegovina, i vam veure espectacles semblants, però allà fa tant sols 15 anys que van patir una gran guerra...
I la perla del "cutrisme" ara us la mostro..., és l'estat en que han quedat els cables elèctrics i/o telèfònics...
 
 
 reconeixeu a qui pertany aquesta caixa...?
 
deu ser una mena de miracle que els abonats d'aquesta companyia, la línia dels quals depengui de la connexió d'aquesta caixa, puguin encara telefonar...
És com un monument a "la feina mal feta"... com volem ser competitius i sortir de la crisi si treballem d'aquesta manera?
 
Com ja podeu endevinar per les fotos, es tracta d'una cantonada... per aquí davant passen cada dia molts autobusos i molts cotxes, som a prop de la Plaça de Lesseps i de la Plaça Molina, i aquesta ferida sagnant ens ofèn i ens fa mal d'ulls. Algú hi posarà remei?.

Jo he volgut comentar-ho avui, i posar-ho a la xarxa a través del meu Blog, per si això pot servir per denunciar una situació tan lamentable com aquesta, i desmitificar un barri que sempre s'ha considerat com un barri elegant i "pijo".

* * *


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin