Circulant pels seus antics carrers ja es respira aquest ambient medieval.
Avui és un dia tranquil entre setmana del mes de març, i fa una fresqueta notable, per això els carrers són mig buits i podem passejar sense dificultats en direcció al castell.
En una de les façanes veiem una ceràmica on es recorda el famós miracle que la tradició atribueix a Sant Vicenç Ferrer el 1414.
En arribar a la part alta del poble podem admirar la magnífica façana de la Basílica de Sant Maria la major, que visitarem més tard quan baixem del castell.
Aprofitant el bon matí de sol que ens fa volem enfilar-nos fins dalt de tot del castell i per això ens arribem fins al convent de Sant Francesc per on s'accedeix al circuit que ens permet pujar fins dalt de tot.
En retornar també visitarem el convent.
Des d'aquí mateix, l'aspecte del castell és imponent.
* *
El castell de Morella és una muntanya al mig de la vall que domina el riu Bergantes, un dels principals passos entre la costa i la vall de l'Ebre. El castell és una gran talaia des de la qual es controla la comarca dels Ports, un ampli territori de més de 1000 km2, que va ser fixat en l'època islàmica i que, aproximadament, és el paisatge que es veu des de la seva plaça d'armes. Envoltada de pics de 1400 a 2100 m. (Penyagolosa, Gúdar, el Caro...), aquesta vall és el punt més baix entre tanta alçada, i el port de Querol que permet el pas des de la costa, és un dels que dóna nom a la comarca.
El castell ha estat descrit com una penya de dos cossos o bé com un pastís de tres pisos, i geològicament és un sinclinal penjat. Això vol dir que les vetes de roca calcària fan de receptacle per a emmagatzemar aigua, el que permet suportar llargs assetjaments perquè hi ha aigua suficient. L'aigua que s'infiltra forma nombroses cavitats que han estat aprofitades des de la prehistòria...
És a l'època islàmica (714-1231) quan el castell pren el relleu a Lesera, la ciutat ibero-romana en l'actual terme del Forcall, com a centre de la comarca. En aquesta època Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, que estava al servei del rei musulmà de Saragossa, fa dues incursions en terra del seu germà el rei de Lleida i Tortosa: una pel Matarranya on captura el comte de Barcelona en els boscos pròxims a la Pobleta, i una altra ràtzia on, segons la crònica, va depredar el territori i va arribar a la porta del castell, però sense poder conquerir-lo
La importància històrica del castell durant l'època cristiana ve donada per la seva situació al centre geogràfic de la Corona d'Aragó, equidistant de Saragossa i València i gairebé de Palma i de Barcelona. A més, era l'únic castell en mans de la corona en molts quilòmetres a la rodona, ja que tot el territori pròxim estava en mans de les ordres militars (templers, calatraus, hospitalers, montesans...). Jaume I el Conqueridor ja va manifestar que valia tant com un comtat i que només podia estar en mans del rei.
Tots els veïns del Terme, inclosos els petits senyors feudals d'alguna baronia civil o eclesiàstica, havien de pagar l'impost de murs i valls per a les obres de muralles i castell, que precisen d'un manteniment constant a causa dels desperfectes bèl·lics i naturals. A canvi, tots els habitants de la comarca tenien dret a recollir-s'hi en cas de conflicte armat. Per la seva estructura geològica el castell era pràcticament una fortalesa inexpugnable en un atac frontal, i això l'ha fet protagonista dels principals conflictes. Per això, l'han hagut de prendre o bé per pacte a la conquesta cristiana, o bé per setge a la Guerra de Successió, o bé per acció guerrillera a la primera guerra carlista.
L'apariència actual del castell és la que van deixar los obres de fortificació de la tercera guerra carlista (1872-76). La tenaç resistència de Ramon Cabrera i Griñó, primer comte de Morella i Comandant general d'Aragó i València, (estàtua equestre) li va donar un valor simbòlic que el Ministeri de la Guerra no estava disposat a que es repetís unes dècades més tard.
Per això, l'estat va instalar infanteria i cavalleria de manera permanent al convent i al castell fins a la segona dècada del s.XX, va inscriure a favor seu el recinte al Registre de la Propietat, va ampliar la divisió territorial militar i va traslladar el govern militar de Castelló a Morella.
Quan a tot Europa enderrocaven muralles per eixamplar les ciutats, aquí es van extreure tots els recursos possibles de la ciutat i de les localitats pròximes per reforçar-la i evitar un nou domini carlista.
Ara ja fa més de 75 anys que el castell i les muralles van ser declarades Monument Nacional en un dels primers actes del govern provisional de la República, l'any 1931. Després de dècades d'abandonament, ja fa alguns anys que s'ha començat a restaurar-lo...
* *
I ara que ja coneixem una mica la història d'aquest singular emplaçament, anem a descobrir-lo.
El dia prematurament primaveral que ens acompanyava ens va permetre de gaudir d'unes vistes precioses de tot l'entorn a mesura que anàvem ascendint cap al castell...
Trobem encara també alguns testimonis de la nostra darrera guerra civil
a mesura que anem ascendint a la part més alta del castell, per una escala ben costeruda, podem anar gaudint de bones vistes,
fins arribar a la part més alta de la fortalesa, la plaça d'armes a 1072 metres d'altitud, des d'on podem veure tota la comarca.
* *
Abans de sortir del recinte, visitem encara l'interior de l'església del convent de Sant Francesc amb uns arcs de gran elegància i atreviment arquitectònic,
i en una capella lateral, la sala De Profundis, trobem una vertadera joia de la pintura macabra: La Dansa de la mort, restaurada fa alguns anys.
* *
Acabada la visita al castell, encara ens queden uns minuts per visitar una altra joia interessant, la Basílica de Santa Maria la major.
Esplèndid testimoni del Gòtic religiós de transició, segles XIII-XV.
Destaquen les dues portes d'elegant decoració, la dels apòstols i la de les Verges de fina estructura, i aquí veiem el timpà de la porta principal amb l'escena de la coronació de Maria (s.XIV),
i al seu interior d'especial bellesa són el cor amb la seva singular escala helicoïdal
i també la zona del rerecor magníficament treballat,
l'altar major amb un retaule grandiós d'estil barroc-xurrigueresc, obra escultòrica de Vicent Dols,
i finalment l'orgue amb façana barroca, considerat el més important de la Comunitat Valenciana, instrument construït per l'orguener de Cretes Francesc Turull els anys 1719-1720.
També dins el petit museu podem observar algunes interessants obres d'art
i la petita imatge, molt venerada a la comarca, de la Verge de Vallivana
* *
Abans d'abandonar la població comprem alguns formatges de la zona,
i marxem ara sí definitivament del terme
abans que ens tanquin a la presó...
pel robatori del seu ric patrimoni en forma d'imatges...
* * *
fet que per altra banda el trobarem amb molta freqüència en aquesta
