dimarts, 21 d’agost del 2007

La MIXA, un felí molt estimat...

Ahir se’ns va morir la MIXA. Es va quedar adormideta tal i com la veieu a la foto.

Feia 18 anys que convivia amb nosaltres. Ens ha fet molta pena. Era ja molt velleta i feia temps que no estava gaire bé de salut.

La Mixa formava part de la nostra família, era gairebé com un membre més. Hem compartit amb ella tota mena d’experiències, vivències, viatges, vacances, etc.

Era un animalet de companyia i realment ho era i en feia de companyia.
Era també un felí, un gat, amb totes les característiques dels felins, independents, sensuals, astuts, àgils, intel·ligents, carinyosos també.

A qui no hagi tingut mai un gat li recomano. És una experiència molt gratificant i també inoblidable. Sentir el ronroneig del gat quan el tens a la falda mig adormit, o acariciar-li els ulls suaument quan el tens a sobre teu, i ell t'ho agraeix quedant com mig extasiat, és una experiència inexplicable. Tens un tigre petitet a sobre teu i es deixa acaronar i amanyagar sense cap problema, i t’ho manifesta amb el seu roncar relaxant.

Diuen que tenir un gat a la falda ronronejant fa abaixar fins i tot la teva tensió arterial.

(Mireu quina imatge de relax i felicitat...)


No cal dir que jo tota la vida he tingut fal·lera pels gats. De petit ja hi jugava amb ells.

De gran vaig iniciar una col·lecció de gatets de ceràmica, en tinc un munt, i fins i tot he fet col·lecció de segells del tema monotemàtic de gats, en tinc tres o quatre àlbums plens.

Adjunto finalment un parell de fotos més de la MIXA, una de quan era joveneta, i una de les darreres que li vam fer quan ja no es trobava gaire bé.


5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ho sento, varem tenir una gateta que es deia Nina i un gat blanc "el Puma" el blanc era un malparit, però la Nina era molt carinyosa. Ara tenim una goseta petenera que ja te 15 anys, enviat tocarà el comiat.

Sergi ha dit...

Oooooohhhh!! Però quin greu! Jo la coneixia aquesta mixeta, ho sento molt, és una pèrdua impossible de reemplaçar. Sento també haver trigat tant a dir-ho, me n'acabo d'assabentar, em sap molt greu.

Anònim ha dit...

Un Blog molt agradable, felicitats. A casa tenim a la "Cuca" una gata molt "particular" i molt estimada, realment quan llegeixo que la mort arriba als animals de companyia m'entra molt mal rotllo.

Anònim ha dit...

Benvolgut Salvador, la "Cuca" és el primer animalet que hem tingut a casa i l'experiència és molt recomanable, realment els gats tenen molt mala premsa, però com bé recomanes en el teu blog és un animal que quan viu en família, un s'adóna fins a quin grau es pot arribar a estimar el misteri feli.
El teu blog té molta més capacitat que els de Vilaweb ja ho aniràs descobrint.
Bé, gràcies per incorporar-me als teus enllaços.
Ah ! visca el Rock

Lectora corrent ha dit...

Veig que la de la vostra Mixa i la nostra Isis són dues històries semblants. I sí, crec que qui no ha conviscut amb un gat no sap què s'ha perdut.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin