La relació que nosaltres teníem amb ell, i jo de manera especial, prové dels anys de convivència al Monestir. Fou el meu mestre de novicis i vaig compartir amb ell gran quantitat de sentiments i de vivències. També ell va ser el sacerdot que ens va casar, ara fa més de 30 anys, en aquella preciosa ermita romànica de la Tossa de Montbui, prop d’Igualada, d’on ell era fill.
Ha mort un home que estimàvem profundament per la seva humanitat i la seva lucidesa. Cada cop que pujàvem a Montserrat ens acollia amb cordialitat i simpatia i ens dedicava una llarga estona del seu temps, tot interessant-se sempre per les nostres vides i per la nostra família. Un home d’esperit obert i dialogant, un home profundament religiós, respectuós, i sempre amb una paraula justa d’ànim i d’amistat. Un home que estimava profundament la seva comunitat, i molt compromés també amb el seu país.
2 comentaris:
es cert, un gran home, un home bo, un autèntic cristià.
NO ho sabia, Montserrat te per mi moltes coses que..........
E.P.D.i les meves condolencias per la familia.
Publica un comentari a l'entrada