Sortim d’horeta de Barcelona per l’eix del Llobregat, que ara ja trobem totalment acabat, i sense gaire trànsit arribem a Guardiola de Berguedà cap a quarts de deu on parem per esmorzar. Quina delícia poder menjar una bona llesca de pa de pagès amb tomàquet i llonganissa en un bar del poble on regna una tranquil·litat envejable...
Un cop esmorzats enfilem la carretera que puja cap al Coll de Pal, i un kilòmetre abans d’arribar al Xalet-refugi, en un revolt hi ha un petit aparcament on podem deixar el cotxe i on hi ha un gran rètol que anuncia la ruta i les característiques de l’ocell que anem a cercar.
La ruta circular és senzilla, no gaire llarga, amb un desnivell suau, uns cent metres de pujada i de baixada, però transcorre per uns paratges magnífics,
La vista des d’aquest lloc és també excel·lent, veiem tot un cercle de muntanyes conegudes, la serra d’en Cija, el Pedraforca,
la Serra del Cadí, les roques altes del Moixeró,
i els contraforts sud de la Tossa d’Alp o Pedró de les Quatre Batlles.
La passejada fou força gratificant, però més curta del que prevèiem, l'ocell també es va fer pregar, ja que vam sentir molts cants d'ocells i algun vol ràpid, però poder observar aquest ocell característic de la zona deu ser feina molt difícil... per tant, com que encara era d’hora, vam decidir anar a dinar cap al cantó del Pedraforca.
Ens vam dirigir cap a Saldes i a mig camí, trencàrem cap a Vallcebre, on vam dinar en un pic-nic solitari i fresquet.
Després de dinar ens vam arribar fins a l’Hostal del Pedraforca a prendre un cafè des d’on es gaudeix d’una impressionant panoràmica del massís del Pedraforca.
Per acabar la ruta ens vam enfilar fins al mirador de la vall del Gresolet que hi ha al peu del refugi Lluís Estasen, des d’on es domina tota la profunda vall que hi ha al peu d’aquest imponent massís.
Un cop fetes les fotos, carretera i manta i cap a caseta. En total, la ruta va representar 330 kms. de carreteres, una horeta i mitja de caminar i 45 fotografies digitals.
La natura en aquesta època està exuberant, els arbres treuen els seus brots més tendres, les flors comencen a despuntar i a voler omplir els prats, i la neu es resisteix a marxar del cim de les muntanyes.
Tot plegat una delícia i un goig pels sentits.
* * *
1 comentari:
El Sorro ataca de nou....
Publica un comentari a l'entrada