Celebrar aniversaris sempre és una cosa agradable i avui vull fer coincidir el Cinquè aniversari d'aquest meu Bloc, amb un altre aniversari molt més llunyà però certament entranyable. M'explicaré...
Tots aquests de la foto semblen una colla d'amics blocaires celebrant el meu cinquè aniversari, però no és exactament això...
Els amics que si celebràvem no el cinquè, sinó el cinquantè aniversari de les nostres excursions pel Pirineu, som els que ahir mateix ens trobàvem en un dinar dels que fem periòdicament i que, gràcies a la bona pensada d'un dels amics, l'Albert, que ens va obsequiar amb un CD on hi havia gravades les fotos de les nostres sortides d'estiu dels anys 1959-1962,
Èrem un grup de nois joves que pertanyíem a la Secció d'excursionisme dels Lluïsos de Gràcia, i allà vam aprendre a estimar la muntanya i a respectar-la, i en arribar els estius ens llençavem a la conquesta dels cims més emblemàtics del nostre Pirineu.
 |
| l'estany Llebreta |
 |
| un petit descan a la Vall d'Aigües tortes |
Vam recòrrer Aigües tortes, Sant Maurici, els Encantats, els Bessiberris, la Vall d'estós, els Posets, l'Aneto, etc. etc.
 |
| el cim dels Encantats, amb pantalons de pana, camises de quadres i una corda de cànem... |
 |
| les agulles d'Amitges |
Tots èrem molt joves nascuts als anys 40, i ara que tots ja superem els 70, aprofitant els materials fotogràfics recuperats i escanejats per l'Albert, de les antigues diapositives, podem rememorar, no sense gran nostàlgia, aquells paratges que aleshores eren poc transitats a l'estiu... res comparable amb les empentes que avui en dia trobem per ascendir a qualsevol d'aquells cims emblemàtics.
Vegeu sinó, i rememorem amb goig, l'ascensió a l'Aneto on èrem sols nosaltres en tot el recorregut, i això que fou en un mes d'agost... impensable avui en dia..!!
 |
| la gelera d'Aneto des del portilló... anys 60 |
 |
| la mateixa però en colors... |
 |
| tota la colla camí del cim... (observeu el material d'aleshores, cordes, pantalons rociattores, anoraks senzills, etc.) |
 |
| l'Albert, l'autor del reportatge fotogràfic... |
 |
| tota la colla dalt del cim de l'Aneto (3.404 mts.) el sostre del nostre Pirineu Si em permeteu una petita vanitat, el del jersei blau sóc jo mateix, i el de l'anorak blau sense barret a la meva esquerra és el meu germà Albert... els altres, per no pecar de protagonista, són en Pep i en Josep, en Pere J. en Martí, en Joan, en Ramon, l'Eduard, l'Albert (un altre), i també un altre Josep, el de l'anorac blanc amic del meu germà. |
 |
| signant al llibre de registre abans de marxar del cim |
 |
| passant el famós i temible pas de Mahoma |
 |
| baixant cap al coll de Corones... |
 |
| camí de retorn a mitja gelera esperant un company endarrerit... (observeu que només hi som nosaltres... imatge irrepetible avui en dia) |
 |
| arribant al Refugi de la Renclusa d'aquella època... * * Quins grans records acabem de rememorar, però encara en queden alguns altres també memorables, com quan vam fer el nostre primer pic de 3.000 metres, que no foren altres que els Comoloformo i el Bessiberri sud (ambdós de 3.030 mtrs.) des del Refugi Ventosa i Calvell de l'estany Negre estant... |
 |
| la cresta dels Bessiberris amb les primeres llums del matí... |
 |
| un descans a sota mateix de la cresta |
 |
| travessant les congestes amb molta cura a 3000 metres d'altura... (al fons treu el nas el Bessiberri Nord 3014 m.) |
 |
| ens acostem al cim del Bessiberri sud i el Comoloformo |
 |
ja hem assolit l'objectiu, el cim del Besiberri sud (3.030 mtr.) en nostre primer tres mil * * * I encara volem recordar altres sortides memorables al Pirineu, com aquesta a la magnífica Vall d'Estós |
la Vall d'estòs en colors...
arribant al refugi, anys 60...
a punt de sortir per fer els cims...
sortint del refugi camí dels Posets...
pujant cap al coll camí dels Posets...
al cim dels Posets (3.375 mts.) en Ramon, jo mateix i el meu germà Albert
pujant cap al cim del Perdiguero
contemplant els Posets, camí del Perdiguero
* * *
Ha estat una commemoració d'aniversaris una mica especial. Coincidint el 5è. aniversari del meu Blog, i el 50è. aniversari de les nostres sortides pirinenques, m'ha semblat oportú ajuntar les dues commemoracions i fer un "revival" entranyable.
Espero que haureu gaudit de la lectura i us agraeixo la visita al meu blog...
* * *
11 comentaris:
Enhorabona pel aniversaris, Sorro!
Boniques fotografies que retrotrauen a aquells temps en què, com bé dius, no hi havia empentes per a pujar.
Tanmateix cal felicitar també a l'autor del treball fotogràfic.
Has estat tant ràpid Xiruquero a comentar-ho que encara no havia acabat de penjar tota la crònica... Espero que puguis veure la conclusió en un altre moment, i moltíssimes gràcies pel teu record.
enhorabona! cinc anys. Com passa el temps. Si sembla que faci quatre dies que ens varem conèixer a Omnium. En aquest treball fotogràfic tan acurat es reflecteixen aquests cinquanta anys d'excursionisme. Felicitats també per aquest altre aniversari.
salut
Caram quins canvis. S'hem fa difícil reconèixer-te en les fotografies. Oh! el temps quan la muntanya era pels muntanyencs
Felicitats! Un excel.lent reportatge!
Enhorabona, Sorro. Per tot, pel bloc, i pel camí trescat
Moltes felicitats!
Enhorabona ,un reportatge que m'ha recordat temps passats,sobre tot del meu marit que com tu era un bon montanyec i escalador.Gràcies.
Moltes felicitats per tots els aniversaris :) Les fotografies m'han encantat, em recorden algunes que volten per casa, del pare, cinc o deu anys abans :)
M'ha agradat molt tot el reportatge. Eren els anys de les xiruques!l Felicitats pels aniversaris.
Enhorabona per l'aniversari i sobretot pel record de les vostres excursions. Sana enveja és el que sento! Jo no vaig tenir la sort de poder fer aquestes sortides i per això ara em fa embadalir qualsevol d'aquests paisatges de muntanya, com una tonta...
Les fotografies són molt bones!
Publica un comentari a l'entrada