Hem passat uns dies per terres alacantines, concretament a CALP, aprofitant una de les ofertes de Mundo Senior, i ens hi hem traslladat amb el nostre vehicle, la qual cosa ens ha permès voltar per la zona i conèixer millor l'indret i alguns dels seus racons más amagats i desconeguts. Una mica allò que a mi m'agrada sempre dir, el país més profund, més autèntic...Hem residit a CALP, davant per davant de l'imponent Penyal d'Ifac i la platja de la Fossa.
El meu objectiu, més endavant, seria escalar aquesta roca imponent de 332 m. d'alçària.
Ja n'erem conscients de les barbaritats que a tota la costa mediterrània s'han arribat a fer a nivell de construccions, de cases aparellades, de macro-hotels, d'edificis altíssims i la majoria lletgíssims, etc. etc. i la realitat supera la ficció.És una gran llàstima el país que ara tenim. La natura és esplèndida, les planes vora el mar plenes de tarongers o nesprers, o vinyes fins i tot, i al darrera les magnífiques serres de muntanyes que l'envolten, com la serra de Mariola, o de la Font Roja, o del Montgó al cap de Sant Antoni, prop de Dénia, també la serra de Bernia i la serra d'Aitana, tot forma un conjunt harmònic que queda molt malmés per la gran quantitat d'edificis d'apartaments i hotels que s'amunteguen caòticament i descontroladament a prop de la costa, o enfilant-se també muntanya amunt...
(Paratge natural de Les Salines)
Després de les pluges del dia anterior, el primer matí amb bon temps el dedicàrem a conèixer el topants més propers del poble de Calp, i anàrem a caminar per la zona del passeig davant les platges de Cantal Roig, cala Morelló i la platja de l'Arenal-Bol.
L'espectacle del Penyal envoltat per les boires era d'allò més fotogènic...
I seguirem un sender voramar (o camí de ronda) per davant de les urbanitzacions de Borumbot i la Manzanera, tot contemplant la costa al nostres peus
fins arribar a les famoses cases de Ricard Bofill.
Tot seguit vam entrar a la població per la part més alta corresponent al seu casc antic, fins al centre neuràlgic, on vam seure a reposar una estona...
lluita de moros i cristians davant d'aquest portal
Tot seguit anàrem a veure el mercat setmanal atapeït de gent i d'estrangers comprant sabatilles a 2 €, rellotges a 5 €, i calçotets i sostenidors a 1 €...!!
El temps es tornava altre cop tempestuós i vam fugir cap a l'hotel d'on no vam poder sortir fins a darrera hora de la tarda quan un raig de sol ens avisava que s'havia acabat la tempesta.
retol totalment innecessari, oi?
* * *
- la crònica continuarà aquí... (02)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada