- La història comença aquí...
Gerace és la ciutat més important de Calàbria per la seva història i pels seus monuments...
El nom de la ciutat deriva del grec Ierax (esparver). Segons la llegenda, els habitants de la costa, fugint d'un atac dels sarraïns el 915, van ser guiats per un esparver fins a dalt de les muntanyes que dominen la zona de Locri, i aquí van fundar la ciutat. Els descobriments arqueològics han demostrat que la zona estava habitada des del Neolític.
Una nova ciutat moderna, la Gerace Marina, es va construir a la costa en el segle XIX per ubicar nous edificis públics. El nom aleshores es va canviar pel de Locri en 1934.
Els principals atractius de Gerace són les restes de l'antic castell normand (començat al segle X pels bizantins) a la part més alta i inaccessible, i també la ciutat medieval perfectament conservada. En el passat va arribar a tenir 128 esglésies.
Les més destacades que ara encara romanen són: l'església de Sant Francesc d'Assisi, del s.XIII, que conté un meravellós altar barroc. La petita de Sant Giovanello (segle X), i el Duomo, o Catedral normanda, l'edifici religiós més gran de Calàbria.
A l'interior és digne d'esment el magnífic altar barroc realitzat tot ell amb peces de marbre incrustat de colors diversos, com una obra de marqueteria. Data del 1660. Fou l'obra d'un frare franciscà, el pare Perna.
És realment una obra remarcable que val la pena contemplar amb detall.
La petita església de pedra i maó, amb una sola nau, va ser construïda entre els segles X i XI. Actualment és de ritus grec-ortodox, consagrada el 5 de novembre de 1991, com a Santuario Ortodosso Panitalico, de la Sacra Arxidiòcesi Ortodoxa d'Itàlia del metropolita Ghenadios. És considerada l'església ortodoxa més antiga d'Itàlia.
A continuació anem a veure la catedral normanda, Il Duomo
Té una nau central i dues laterals separades per 13+13 columnes que provenen totes dels antics temples del jaciment arqueològic de Locri Epizefiri
Les més destacades que ara encara romanen són: l'església de Sant Francesc d'Assisi, del s.XIII, que conté un meravellós altar barroc. La petita de Sant Giovanello (segle X), i el Duomo, o Catedral normanda, l'edifici religiós més gran de Calàbria.
Veiem-les amb detall: L'església de Sant Francesc
A l'interior és digne d'esment el magnífic altar barroc realitzat tot ell amb peces de marbre incrustat de colors diversos, com una obra de marqueteria. Data del 1660. Fou l'obra d'un frare franciscà, el pare Perna.
És realment una obra remarcable que val la pena contemplar amb detall.
El simpàtic guardià de l'església ens va mostrar amb orgull l'enorme clau del temple, mentre ens relatava i ens feia observar els petits detalls i les excel·lencias de l'obra d'art del retaule barroc (vegeu exemples)...
(petit detall a l'interior del convent de dos frares i un gos)
(petits detalls dels ocells i les mosques o insectes)
Sortint de l'església i al davant, en la mateixa plaça, podem veure l'original cúpula del cimbori d'una altra església,
I al costat mateix, una altra joia, la petita església de San Giovanello (s.X)
La petita església de pedra i maó, amb una sola nau, va ser construïda entre els segles X i XI. Actualment és de ritus grec-ortodox, consagrada el 5 de novembre de 1991, com a Santuario Ortodosso Panitalico, de la Sacra Arxidiòcesi Ortodoxa d'Itàlia del metropolita Ghenadios. És considerada l'església ortodoxa més antiga d'Itàlia.
A continuació anem a veure la catedral normanda, Il Duomo
Té una nau central i dues laterals separades per 13+13 columnes que provenen totes dels antics temples del jaciment arqueològic de Locri Epizefiri
(que visitarem), i una preciosa cripta amb forma de creu grega.
(entrada per la part posterior, a nivell de la cripta)
(la cripta amb l'altar i la imatge de la Verge al fons)
(l'interior amb les 26 columnes procedents de Locri Epizefiri)
(vista general de la nau)
(un petit sagrari encastat a la pared)
(porta principal)
Fem un darrer passeig pel centre de la població observant algun bonic pati interior, i algunes botigues amb productes típics, com aquesta on venen la bergamota,
per cert, aprofito per comentar que aquest és el producte típic d'aquesta regió, pràcticament limitada a la regió costanera de Reggio de Calabria, de tal manera que és el símbol de tota la província. En cap altra part del món es produeixen fruits de la mateixa qualitat i amb rendiments semblants.
Aquí es una zona on la temperatura és l'òptima per a aquesta espècie.
Per si algú vol saber més coses d'aquesta fruita, la bergamota (Citrus Bergamia) és un cítric de petit tamany i de forma similar a una llimona. El seu sabor és lleugerament amargant i la seva pell molt aromàtica s'utilitza per obtenir olis i essències (llegiu).
També és apreciada pels seus usos ben diferenciats i coneguts: per alimentació, com essències en perfumeria, en aleopatia, en toxicologia, en cremes solars, i fins i tot té efectes neuroprotectors, i també s'usa en algun tipus de bruixeria...
En fi, una petita meravella. Si en voleu llegir més sobre aquest fruit, (llegiu també (aquí)
Sortim finalment de la població a fora muralla al mirador, per contemplar el panorama de la costa als nostres peus.
Des d'aquí baixarem amb un trenet turístic fins a trobar l'autocar,
sota la mirada vigilant dels carabinieri armats amb metralleta...
No em creia jo que poguéssim ser tant sospitosos...!!
* * *
- La crònica continua aquí (03)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada