Aprofitant aquests primers dies de juny, hem fet una de les nostres escapades al Pirineu, a veure la natura en tota la seva esplendor primaveral. Aquest cop hem retornat a la Vall de Boí, amb la intenció de recordar i reviure antigues experiències, i una d'elles, la d'enfilar-nos fins a la zona de l'Estany Llong.
Havíem circulat altres vegades per la zona, amunt i avall per aquells indrets de la Vall d'Aigües Tortes (o de sant Nicolau) - i Sant Maurici, ja fa uns quants anys d'això, i molts..., però mai ningú ens havia parlat del Gegant amagat que era a prop d'allà.
És un dels arbres monumentals que es troba al terme municipal de la Vall de Boí. És el pi negre de tronc i capçada més grossos i un dels pins més gruixuts de Catalunya. Està localitzat al barranc de Peixarani, d'on li ve el nom, vora de l'estany Llong.
És tot pujant des de l'estany Llong camí del Portarró d'Espot, quan després d'una forta i pedregosa pujada i tot sortint del bosc, trobem un pal indicador del Pi.
Ens desviem cosa de cinc minuts i ja albirem el magnífic gegant, allà palplantat esperant-nos pacientment, i agraint-nos amb la seva magnificència les poques visites que deu rebre...
Situat en aquest petita i amagada vall, resta apartat de l'itinerari comú de les quantitats de muntanyencs que patrullen per aquests indrets.
M'hi vaig acostar per contemplar amb tot detall les seves impressionants proporcions.
Hi ha molt pocs pins negres remarcables a Catalunya i aquest és, de ben segur, el més gran i impressionant de tots. És probablement l'únic o dels únics arbres remarcables que creixen a més de 2.000 metres d'altitud. Es troba tot sol al mig d'un prat i d'una petita vall, cosa que ha propiciat que al llarg dels anys hagi rebut diversos llamps que li han danyat la capçada.
Potser no és tant desconegut com podríem imaginar quan fins i tot els poetes li han volgut dedicar un bonic poema:
- "Un arbre a Aigüestortes,
- molt altiu i corpulent,
- es fa gros a les boscúries
- que miren a sol ixent!
- Els quinze metres d'alçada
- i uns altres cinc de cintura,
- desafien amb les ombres
- el més bell de la natura.
- A redós dels Pirineus,
- voltat d'estanys de pastures,
- Peixerani és un pi,
- el senyor de les altures!"
- (Josep Maria Rispa, 2014)
- I també, fent honor a la veritat, haig de referenciar aquí a un amic blocaire qui també li va dedicar un post ara fa un parell d'anys (vegeu).
- I per si voleu més informació podeu consultar aquí
- * * *
1 comentari:
Pocs llocs millors per a una escapada en aquesta època de l'any! Em fas dentetes...
Publica un comentari a l'entrada