- La història comença aquí...
Decidírem de bon matí fer un tomb amb el cotxe, no gaire lluny de la nostra residència de Panxón, i ens dirigim cap a la veïna ciutat de Vigo.
No arribem a entrar dins la ciutat, sinó que ens quedem en la propera Praia de Samil, en la població de Canido, que és gairebé com un barri de Vigo, i que d'alguna manera és la autèntica platja de la ciutat.
No podem fer gran cosa ni caminar gaire, ja que de sobte comença a caure una pluja fina que ens obliga a amagar-nos en un bar a prendre un tallat i esperar.
Quan sembla que s'atura sortim per anar a buscar el cotxe i als pocs segons torna a ploure amb intensitat i arribem a quedar ben xops.
Té una característica destacada que és la blancura impressionant de la sorra, com podeu comprovar per les fotos, i a més té una textura super finíssima, talment com si fos farina. Realment espectacular.
Davant la persistència del mal temps, decidim tornar al nostre refugi, i aleshores, des del balcó estant ens dediquem a contemplar el paisatge que tenim al davant, amb les illes Cies que semblen volcàniques per les boires enganxades,
i aprofitem per a fer unes proves de zoom amb la nova màquina fotogràfica, l'anterior Casio tenia molts pocs augments, l'actual Canon SX280HS, en té 20X i pot arribar a doblar fins a 40X.
Davant mateix tenim un vaixell de vela que ha passat la nit aquí al davant, i veiem també a uns surfistes de pala que, desafiant el mal temps, van circulant pausadament cap a la platja...
* *
La tarda segueix plujosa i decidim anar fins al poble de Nigran per veure el seu famós Arc visigòtic,
i també entrem a conèixer el Templo Votivo do Mar, de l'arquitecte Antonio Palacios, que té la seva bellesa ben original...
En sortir del temple veiem que ha parat de ploure i encara ens arribem per estirar les cames, fins al passeig i la platja de Panxón,
La marea baixa ha deixat mostres variades de verdures i de closques que conformen una mena d'obres d'art, o almenys així li va semblar als ulls de la Marta i del seu objectiu, i mentre passegem, anem construïnt aquesta mena de mosaïc.
Jutgeu vosaltres mateixos...
* * *
Val a dir que per ser un dia rúfol, plujós i desagradable, encara li vam poder treure un bon partit...!!
- La crónica continuarà aquí (05)...
1 comentari:
Sempre viatjan,i m'encanta llegir les teves cróniques.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada