Soc un gat...

 

«Soc un gat» és la primera novel·la de Natsume Sōseki, una obra mestra de la sàtira que ens permet observar la quotidianitat de la vida al Tòquio de l’inici del segle XX a través de la mirada indiscreta d'un gat sense nom. El gat va arribar a viure a casa del professor Kushami i la seva família per casualitat: un dia s'hi va esmunyir per un forat en cerca de menjar i, finalment, van deixar que s'hi quedés. Mentre el seguim en les seves peripècies i pensaments sobre tota mena de personatges excèntrics i pretensiosos, aquest protagonista felí ens regala un retrat crític i brillant de la societat burgesa de l'era Meiji, que és alhora un viatge filosòfic sobre les relacions humanes, les tradicions d'una cultura i de la seva espiritualitat. Natsume Sōseki desplega tot el seu enginy i el seu sentit de l'humor en aquest debut que el va dur a la fama i que continua sent tot un fenomen més de cent anys després de la seva publicació.

Una de les obres més originals de la literatura japonesa, que il·lumina les profundes contradiccions de l'ésser humà amb un estil impecable i hilarant...    (525 pàgs)                                           * * *  

 Els qui em conegueu ja ho sabeu, però als que no dir-vos que sempre he estat un enamorat dels gats. Un ésser fascinant, intel·ligent i misteriós... i molt entranyable si has tingut la sort d'haver conviscut uns anys amb ell a casa. Com nosaltres que vam tenir una gateta, la "Mixa" (aquí a l'esquerra) durant 16 anys. 

La meva passió pels gats m'ha portat a tenir col·leccions de segells de gats, i també una bona col·lecció de petits gats de ceràmica...

                            * * *

Però tota aquesta digressió serveix per a dir-vos que he gaudit molt amb la lectura d'aquest llibre "Soc un gat" de Natsume Sôseki. 

No tinc per costum fer cròniques o comentaris dels llibres que vaig llegint aquí en el meu Blog, com si fa habitualment la meva dona M. (Vegeu aquí - Todoreh) , però en aquest cas, tenint en compte el volum d'aquesta història (525 pàgs.), m'ha semblat oportú donar la notícia per si algú altre s'anima a entrar en aquest món misteriós, sorprenent i fins i tot divertit de la vida d'aquest felí sense nom... No us deixarà indiferents..!!

Els meus darrers dos llibres llegits i que he anat intercalant amb la lectura de "Soc un gat", han estat aquests: Salvador Alsius – Veni, vidi, vixi. Memòries d’infància i joventut // i Antoni Gelonch – Com som els catalans. Reflexions sobre les formes de la vida catalana actual. (Molt recomanables també...)

* * *