(La sèrie comença aquí )
Aquest serà el quart i últim post que faig parlant del nostre viatge a Egipte.
L'experiència ha estat gran i enriquidora, i material per parlar-ne n'hi ha tant com vulgueu, però tampoc es tracta de marejar a tothom. Crec que, amb tot el que he exposat fins ara i el que conté aquest darrer post, podeu tenir una bona idea i una crònica força exhaustiva del que ha significat aquest viatge que us recomano vivament. A la columna de la dreta hi penjaré algun altre àlbum amb més fotografies.
Així, doncs, un cop acabada la navegació pel Nil, després de 7 dies de contemplar la meravella de les seves ribes plenes de palmeres, de contemplar magnífiques postes de sol, i visitar la gran quantitat de temples i tombes, ens acomiadem amb una certa enyorança, del nostre vaixell el "Nile Crown II" que ha estat la nostra casa durant aquests dies i on hem viscuts hores molt agradables...
i deixant enrera les terres de l'alt Egipte, volem amb l'avió des de Luxor cap al Caire...
* * *
El primer dia visitem Memphis + Saqqara (Imhotep), els monuments cronològicament més antics del 2.700 a.C. aprox.
A Memphis trobem aquest colós de Ramsés II, que media 13 m. d'altura
I a Sakkarah, La impressionant piràmide esgraonada de Zoser (62,50 m. d'alçada),
Faraó de la III dinastia (2690 - 2670 a.C.)
I finalment GIZA, la joia de la corona, amb les famoses Piràmides de
* * *
El Cairo, ciutat caòtica i plena de contrastos
L'Hotel Semiramis Intercontinental, on vam estar allotjats a la riba del Nil
El Museu Egipci
La mesquita d’Alabastre, o de Muhamaad Alí, que es troba a la Ciutadella de Saladino
El Barri copta amb la Sinagoga de Ben Ezra
i l’esglèsia ortodoxa de Sant Sergi amb la cripta de la Sagrada Família.
És el programa que vam realitzar el segon matí.
A la tarda visitem el famós Basar "Khan el-Khalili", amb les seves atapeïdes botigues i multitud de gent circulant,
i finalment seiem a prendre el te i fumar el narguil al famós "cafè dels miralls", el Fishaw,
on el gran escriptor egipci Naguib MAHFUZ (El Caire, 1911-2006), fins ara l'únic escriptor en llengua àrab distingit amb el Nobel de literatura, composava les seves novel·les, tals com la més popular i traduïda "El carreró dels miracles".
* * *
La darrera visita del nostre viatge a Egipte va ser a la ciutat d'Alexandria, on d'entrada ens van sorprendre els seus taxis semblants als de Barcelona.
i el gran passeig de la "Corniche" vora el mar, conserva edificis senyorials esplèndids,
tot i que a poc a poc estant construint blocs monstruosos davant la costa per tapar les vergonyes que hi ha al darrera.
En primer lloc vam visitar les catacombes de Caracalla + la Columna de Pompeu + l’Anfiteatre romà.
Després visita a la nova Biblioteca, i finalment la Ciutadella-Castell de Qaitbay,
i per acabar els Jardins del Muntazah on vam dinar i on hi ha el que fou el gran Palau del Rei Faruk.
La seva Biblioteca històrica + la Biblioteca nova són una joia que per si sola justificaria una visita a la ciutat d'Alexandria (especialment per a mi que he estat gairebé els darrers trenta anys treballant de bibliotecari - documentalista).
Dins el marc d'un projecte conjunt de la UNESCO i Egipte, la biblioteca del món mediterrani va ser construïda damunt les ruïnes de l'antic edifici Ptolemaic.
Després que el president Mohamed H. Moubarak posà la primera pedra de l'edifici, el 26 de juny de 1988, es va convocar un concurs mundial el setembre del mateix any per permetre als estats del món que proposessin projectes. Hi varen participar 400 arquitectes de més de 77 països. El jurat va triar d'entre els més grans arquitectes i bibliotecaris d'Alemanya, Suïssa, Itàlia, França, Anglaterra, els Estats Units, Mèxic, el Japó, l'Índia i Egipte. El guanyador del primer premi, de 600 000 dòlars, va ser l'estudi de l'arquitecte noruec Snohetta. La firma Snohetta/Hamza signà el contracte relatiu a la concepció i a la supervisió de l'execució del projecte l'octubre de 1993.
Poc temps després de l'obertura al públic, la nova Bibliotheca Alexandrina va ser inaugurada pel president de la República Àrab d'Egipte el 16 d'octubre de 2002.
D'una bellesa arquitectònica atraient i d'una funcionalitat òptima, l'edifici, situat a la vora de la mar, té la forma d'un llarg cilindre de 160 metres de diàmetre, tallat en biaix.
Des de l'exterior és un immens semicercle que s'eleva del terra, homenatge a Ra, el déu Sol. La inclinació del sostre permet als nivells superiors de la biblioteca beneficiar-se de la il·luminació natural i d'atenuar els efectes de les ombres.
Més profundament, els arquitectes no conceberen la biblioteca, estrictament, com un símbol solar, sinó que reconeixen que pretén ser una imatge de radiació i d'obertura i no un lloc tancat o reservat.
Vista de dalt, efectivament, la seva forma circular recorda la imatge del sol (els jeroglífics el representen generalment com un simple disc). Aquest simbolisme solar s'accentua encara més per la voluntat de relligar-se amb la saviesa de la biblioteca antiga i, d'altra banda, de contribuir a l'entesa entre els pobles i la construcció de la pau.
És aquesta idea la que expressen els murs de granit dins la seva materialitat: hi ha gravades totes les escriptures conegudes del món, des de l'àrab a la xinesa, passant pels caràcters ciríl·lics, hebreus, llatins...
La nova Bibliotheca Alexandrina es presenta així com el nou temple del saber universal, i el darrer gran monument de l'era no-virtual.
Si sou estudiosos i amants dels llibres, no us podeu perdre en algun moment de la vostra vida, una visita a aquest impressionant edifici.
* * * * * *
La història té tres capítols més, vegeu-los aquí: MISR (00) - (01) - (02)
