Havíem pernoctat tres nits a Plasencia, però encara no havíem visitat la ciutat, així que el darrer dia, dissabte 28/03, al matí tocava patejar-nos la ciutat. El temps havia canviat força i el matí era fred i ventós.Un guia local molt expressiu ens acompanyà durant dues o tres hores pels carrers antics de la ciutat. En primer lloc visitàrem la catedral vella, ja que la nova segueix en obres des de fa més de dos anys.
Us remeto a la crònica que vaig fer en l'anterior viatge a Extremadura, el gener de 2008, on ja vaig descriure amb detall les dues catedrals i alguns edificis antics de la ciutat de Plasencia. Afegiré només alguna foto diferent de les que vaig penjar aleshores i seguirem amb els monuments que no vam veure en aquella primera visita.
La torre del melon, i el petit claustre de la catedral vella, mereixen una especial atenció per la seva singular estructura i construcció, hereves de l'estil romànic que començà a Zamora i continuà a Salamanca...Interiorment és una filigrana arquitectònica.
El seu claustre petitet és d'una gran senzillesa però amb gran riquesa de capitells.
En primer lloc entrem al Palau episcopal amb el seu preciós pati interior...
Després contemplem la Casa del Dean, Palacio de Monroy o de las Dos Torres, Casa del Doctor Trujillo, etc.
Per fer-nos passar el fred, el guia ens portà ara a visitar l'interessant Museu Etnogràfic
El museu conté una molt interessant col·lecció d'indumentària tradicional i arts tèxtils,amb més de 5000 objectes, dels quals la majoria pertanyien al Sr. Pérez Enciso i van ser adquirides per la Diputació. Altres són fruit de donacions i dipòsit temporal d'alguns ciutadans. Geogràficament la col·lecció és representativa d'una àmplia zona delimitada per Portugal i les conques del Tajo i del Duero, que abarca el nord de la província de Cáceres i algunes localitats d'Ávila, Salamanca i Toledo.
També hi conté atuells i ceràmiques antigues.
Hi poso alguns exemples...
Visitem després del museu l'església de Santo Domingo, que està anexa al Convento de Santo Domingo o de San Vicente Ferrer, del que formava part fins que el convent deixà de realitzar les funcions com a tal. Actualment el convent s'ha transformat en el Parador Nacional de Plasencia.
El temple actualmente no té culte i serveix com lloc de concentració i exposició dels "pasos" pocessionals de la Setmana Santa placentina. Les diferentes confraries de la ciutat pretenen que el temple es mantingui així i convertir-lo en Museu de la Semana Santa de Plasencia.Algunes de les talles són certament originals, com aquest crist jacent fet de suro
o aquesta altra, un descendiment de la creu força original...
Vam acabar la visita a la ciutat passejant per alguns dels carrers més antics del barri jueu "la juderia", fins arribar a la plaça major on vam acomiadar el guia.
Un cop acabada la visita de la ciutat vam anar a estirar les cames..., per si no les teníem prou estirades encara, i a relaxar-nos una estona al parc que la ciutat té a la vora del riu Jerte.
I finalment cap a l'hotel a dinar, on a més, ens esperava una gran celebració. Uns companys de viatge, la parella del Manel i la Montserrat, -entranyable parella per cert- celebraven els seus 50 anys de matrimoni, les noces d'or, i l'organització del viatge els va obsequiar amb aquest magnífic pastís que tots vam compartir...
Felicitats parella i per molts anys...!!!* * *
Seguidament vam carregar maletes a l'autocar i sortírem amb destinació a Segovia, darrera etapa del nostre viatge. Per tal de no trobar-nos amb problemes en travessar la vall del Jerte, ja que dissabte era el dia principal de la festa del cirerer, vam fer un altre itinerari. Ens vam enfilar altre cop per la vall de l'Ambroz fins a Béjar per la magnífica autovia N-630, i un xic més enllà agafàrem una carretera secundària que passant per Sorihuela, Santibáñez, Villar de Corneja, i Piedrahita, ens retornà a la carretera N-110, la que venint del Jerte i passant pel port de Tornavacas ens portarà fins a Ávila i Segovia. On vam arribar cap al vespre.
* * *
El matí del diumenge havíem de visitar la ciutat. Feia un fred de mil dimonis, 2º de temperatura i vent. En sols dos dies havíem passat dels 25º de Jerte del divendres, a la gelor d'avui diumenge a Segovia. Malgrat això i ben abrigats, vam començar la visita a les 8:30 h. del matí acompanyats del guia local.
Segovia bullia d'activitat a aquella hora just a sota del seu famós aqüeducte, que és el símbol distintiu de la ciutat, ja que s'havia de celebrar una mitja marató, i per tant hi havia tota mena d'artilugis, carpes, valles, taules, pancartes, etc. Per tant, gairebé impossible fer alguna foto sense algun que altre impediment.
Es desconeix la data de la construcció de l'aqüeducte, que es va poder dur a terme a finals del segle I o principis del segle II, i es tracta de l'obra d'enginyeria civil romana més important d'Espanya.Va ser realitzat amb uns 25.000 carreus de granit units sense cap tipus d'argamassa, té una longitud de 818 metres, consta de més de 170 arcs i la seva part més alta mesura 29 metres, altura en la que arriba al Azoguejo, la seva zona més visitada.
Amb el guia anàrem repassant alguns dels edificis més interessants de la ciutat, fent-nos notar especialment la varietat dels esgrafiats que podem veure a gairebé totes les façanes de Segovia.
La primera aquesta amb l'escut de la ciutat...
després la característica "casa de los picos"...
una magnífica finestra gòtica...
i els magnífics arcs romànics de l'església de San Martín, del segle XII, declarada Patrimoni de la humanitat...
Arribem després a la Plaça major, i podem contemplar la joia de la corona,la Catedral de Santa Maria
La Catedral de Santa Maria és l'última catedral gòtica que es va construir a Espanya, està considerada com l'obra mestra del gòtic basc-castellà i se la coneix com "La Dama de les Catedrals". Es tracta de la tercera catedral de la ciutat, i conserva el claustre de la segona, ubicada en front de l'alcàsser i destruïda durant la Guerra de les Comunitats en 1520. En les seves obres van treballar Juan i Rodrigo Gil de Hontañón, i altres mestres de l'arquitectura espanyola. Va ser consagrada el 1768 i té unes dimensions de 105 metres de llarg, 50 d'ample i 33 d'altura en la nau central; consta de 18 capelles i disposa de tres portes d'accés: la del Perdó, la de Sant Fruits i la de San Geroteo, primer bisbe de la diòcesi.La visitem ràpidament per admirar algunes de les obres d'art que hi conté, i el seu magnífic aspecte interior
Seguidament continuem l'itinerari dirigint-nos cap a l'alcàsser, però abans trobem una altra església romànica, la de Sant Andreu
Arribem finalment a l'últim edifici emblemátic de la ciutat de Segovia, l'alcàsser...
El Alcázar de Segovia, palau reial situat dalt d'una roca entre els rius Eresma i Clamores, apareix documentat per primera vegada el 1122, encara que és possible que existís en època anterior. Va ser una de les residències preferides dels Reis de Castella, construït en la transició del romànic al gòtic, i en el qual destaca la decoració mudèjar dels seus salons.
Aquí podem veure el famós lema del "tanto monta, monta tanto"...
i en el fris de la Sala dels Reis, trobem representats els Reis Catòlics, Fernando e IsabelL'edifici s'articula a través de dos patis i posseeix dues torres, la de l'Homenatge i la de Joan II. Va ser residència favorita de Alfonso X el Sabio i d'Enric IV, i d'ell va partir Isabel la Catòlica per ser coronada reina de Castella a la plaça Major.
Alberga actualment l'arxiu General Militar de Segòvia i el museu del Real Colegio de Artilleria, gestionat pel Patronat de l'Alcázar. Dins l'edifici que visitem en els diferents salons i capelles, podem contemplar una bona col·lecció d'obres d'art, retaules, quadres i ceràmiques antigues...
... el retaule major de la capella, de l'escola castellana del segle XVI...
un quadre de l'adoració dels Mags de Bartolomé Carducho, del 1600
... i una mostra singular de ceràmica antiga...
* * *
Acabada la visita a l'alcàsser retornem a la ciutat per una altre camí per evitar els corredors de la marató, i podem contemplar alguns altres edificis interessants com l'església dodecagonal de la Vera Cruz. És un dels temples d'aquest estil mes ben conservats d'Europa.
el campanar romànic de l'església de Sant Salvador,
o aquesta altra torre medieval.
Arribats a la part alta de la ciutat vella, contemplem novament l'aqüeducte i les muntanyes nevades al fons.
... i amb aquesta magnífica panoràmica de l'aqüeducte romà ens acomiadem de la ciutat de Segovia.* * *
Agafem finalment l'autocar per anar a dinar a mig camí, serà concretament a Burgo de Osma, i per l'itinerari podem anar veient la nevada que va fer la nit anterior.
Dinem al Burgo de Osma, que no podrem visitar, haurà de ser en una altra ocasió,
i després, tot passant per darrera de la serra del Moncayo que aquí veiem tot nevat,
ens encaminem cap a Saragossa i en definitiva cap al destí final de la nostra sortida, Barcelona.
* * *
Guardarem un bon record d'aquest darrer viatge, no tan sols per les coses maques i interessants que hem pogut veure, i per la natura esplèndida que hem descobert, i la meravella dels cirerers florits de la vall del Jerte, sinó també, i de manera molt especial, pel grup magnífic que ens hem trobat i hem compartit viatge, i per les persones meravelloses i les amistats noves que hem tingut el goig de fer.
- i aquí sí definitivament s'acaba aquesta crònica...
