La
Serenísima República de San Marino és la segona república més antiga d'Europa, després de la República Romana.
Està enclavada en el territori italià, a l'
Emilia-Romagna; en una zona accidentada, al peu del
Mont Titano de 749 metres, molt aprop del Mar Adriàtic, al sud del continent europeu i és un dels
micro-estats europeos. La religió predominant és la
catòlica.
Els centres històrics de
San Marino i
Borgo Maggiore, amb el
Mont Titano, foren inscrits per unanimitat del Comité de la Unesco en la llista del Patrimoni mundial de la humanitat, el 7 de juliol de 2008.
La seva situació privilegiada a dalt i al voltant de la muntanya Titano, li confereix unes característiques úniques i especials i, segons diuen i podem apreciar per les fotografies, les panoràmiques des del seu emplaçament són extraordinàries, la qual cosa nosaltres no vam tenir el goig d'experimentar ja que la boira compacta ens va acompanyar durant totes les hores que va durar la nostra visita.
El seu ordenament polític i administratiu és bastant envejable, ja que és una república totalment independent, i un Estat sobirà que administra els seus propis recursos, encara que econòmicament depengui en certa mesura d'Itàlia, per la que està completamente rodejada des de l'
unificació d'aquesta nació al segle XIX.
Quan la guia ens explicava, directament en un italià molt clar i comprensible, el seu funcionament i la seva interessant història, molts de nosaltres, catalans, imaginàvem amb una certa enveja, com podríem ser nosaltres si tinguéssim la possibilitat de ser una mica semblants a ells, lliures i independents política i econòmicament.... ai las !!
Aviat tindrem eleccions i potser podem donar un pas endavant i definitiu per aconseguir-ho...
Per la porta de San Francesco accedim al centre històric del petit nucli de San Marino i pels seus carrerons costeruts arribem fins a la part més alta
on visitem la Basílica, construïda a començament del s. XIX, damunt dels fonaments del que havia estat una església romànica.
A dins es venera l'estàtua i les relíquies del sant Sant Marino:
(un picapedrer cristià anomenat Marinus el Dálmata o San Marino va deixar l'illa d'Arbe per escapar de la política anticristiana de l'emperador romà Dioclecià. Marinus es va amagar al cim del Monte Titano, el més alt dels set que poseeix San Marino, i va fundar una petita comunitat cristiana).
A continuació baixem a la Piazza della Libertà - És el cor del poble i en un dels seus costats s'obre un balcó que ofereix un magnífic panorama, que nosaltres malauradament no vam poder contemplar a causa de l'espesa boira. En els altres costats hi ha el Palacio delle Poste (reconstrucció del segle XIX), l'Arcipretura Vecchia i el Palacio Público, construït amb formes medievals neogòtiques a finals del s.XIX, on resideixen els Capitans regents, el Gran Consell general, i el Govern de la República, i se celebren els consells de govern i altres efemèrides civils. El seu ordenament polític és força peculiar i el podreu llegir en l'enllaç wiki que poso al final del post...
Al centre de la plaça hi ha l'Estàtua de la llibertat (1896).
L'atzar va voler que en aquell moment que érem allà i enmig de la boira, apareguessin en formació un esquadró de la Guàrdia de Roca que és el cos que presta el servei al Palau sempre que hi ha un acte oficial, amb el seu vestit acolorit i molt vistós, com podeu apreciar en les fotos.
El mal temps va impedir que poguéssim veure la part més alta de la població, les anomenades Les Fortaleses (veieu aquí unes imatges tretes d'internet)
La primera de les tres torres de guàrdia de San Marino és la Guaita (o Rocca), construïda en el s.XI i reestructurada a continuació; la rodegen muralles almenades. La segona és la Cesta, la més alta de les tres, edificada en el s.XIII; acull el Museu de les Armes Antigues. La darrera és el Montale, que s'alça aïllada (finals del s.XIII); en ella es conserva encara un antic calabós.
Acabada la visita a aquest indret tant peculiar de
San Marino (amplieu aquí la informació), i amb el regust de no haver pogut gaudir d'un bell panorama, retornem al parking per agafar l'autocar que sortint de l'espesa boira,
i a l'inici del capvespre ens retornarà fins a Bolonya, el nostre quarter general durant aquests dies d'estada a l'Emília-Romanya.
Demà ens toca una nova etapa, visitarem la ciutat de
Reggio de l'Emília al matí, i
Mòdena a la tarda.
* * *
I tot seguit arribem al cor de la ciutat, la Piazza Prampolini, on es troba il Duomo, 
