ESPANYA NO ÉS DE FIAR...!!!

Es necessiten més arguments per continuar lluitant per aconseguir la independència el més aviat possible...???

* * *

CALP, Penyal d'Ifac, La Marina Alta, Alacant, la natura preciosa i l'urbanisme desbocat...!!! (01)

Hem passat uns dies per terres alacantines, concretament a CALP, aprofitant una de les ofertes de Mundo Senior, i ens hi hem traslladat amb el nostre vehicle, la qual cosa ens ha permès voltar per la zona i conèixer millor l'indret i alguns dels seus racons más amagats i desconeguts. Una mica allò que a mi m'agrada sempre dir, el país més profund, més autèntic...

Hem residit a CALP, davant per davant de l'imponent Penyal d'Ifac i la platja de la Fossa. 

El meu objectiu, més endavant, seria escalar aquesta roca imponent de 332 m. d'alçària.

Ja n'erem conscients de les barbaritats que a tota la costa mediterrània s'han arribat a fer a nivell de construccions, de cases aparellades, de macro-hotels, d'edificis altíssims i la majoria lletgíssims, etc. etc. i la realitat supera la ficció.

És una gran llàstima el país que ara tenim. La natura és esplèndida, les planes vora el mar plenes de tarongers o nesprers, o vinyes fins i tot, i al darrera les magnífiques serres de muntanyes que l'envolten, com la serra de Mariola, o de la Font Roja, o del Montgó al cap de Sant Antoni, prop de Dénia, també la serra de Bernia i la serra d'Aitana, tot forma un conjunt harmònic que queda molt malmés per la gran quantitat d'edificis d'apartaments i hotels que s'amunteguen caòticament i descontroladament a prop de la costa, o enfilant-se també muntanya amunt...

Malgrat això, hem volgut veure la part positiva d'aquestes terres que visitàvem per primer cop. I per això, encara que el temps plujós no ens va acompanyar gaire, sobretot al principi, hem volgut patejar-nos algunes zones d'interior de la Marina Alta i conèixer pobles i viles certament interessants... Ho explicaré en capítols següents.

(Paratge natural de Les Salines)

Després de les pluges del dia anterior, el primer matí amb bon temps el dedicàrem a conèixer el topants més propers del poble de Calp, i anàrem a caminar per la zona del passeig davant les platges de Cantal Roig, cala Morelló i la platja de l'Arenal-Bol. 

L'espectacle del Penyal envoltat per les boires era d'allò més fotogènic...

 

 I seguirem un sender voramar (o camí de ronda) per davant de les urbanitzacions de Borumbot i la Manzanera, tot contemplant la costa al nostres peus

  fins arribar a les famoses cases de Ricard Bofill.

Tot seguit vam entrar a la població per la part més alta corresponent al seu casc antic, fins al centre neuràlgic, on vam seure a reposar una estona...

lluita de moros i cristians davant d'aquest portal

 Tot seguit anàrem a veure el mercat setmanal atapeït de gent i d'estrangers comprant sabatilles a 2 €, rellotges a 5 €, i calçotets i sostenidors a 1 €...!!

El temps es tornava altre cop tempestuós i vam fugir cap a l'hotel d'on no vam poder sortir fins a darrera hora de la tarda quan un raig de sol ens avisava que s'havia acabat la tempesta.

 retol totalment innecessari, oi?

 * * *

• la crònica continuarà aquí... (02) 

Sentència d'ocupació...

Pilar Rahola, 
article a La Vanguardia d'avui, 12 d'abril 2013.

 És una burla, un profund menyspreu a la nostra societat i un atac directe a la nostra identitat...

Quan els tribunals se situen per sobre del Parlament, del consens polític i de la voluntat ciutadana d'una nació, enfrontada a un conflicte de sobirania amb l'Estat, és evident que parlem de tribunals d'ocupació.

Sens dubte les seves resolucions s'enquadren en el marc legal, no endebades les lleis estan fetes per l'Estat i permeten interpretacions restrictives. Però el fet substancial és que Catalunya pateix reiterades sentències que es burlen de la decisió majoritària del seu poble i retallen la seva voluntat...

I a sobre s'estranyen i s'escandalitzen perquè ens volem independitzar...!!!.

I jo afegeixo.. Com va dir en Thomas Jefferson:  

(vegeu)

"Si una llei és injusta, un home no només té dret a desobeir-la, sinó que s'ha de comprometre a fer-ho"... 

“Quan una llei és injusta, el més correcte és desobeir-la”. Mahatma Gandhi.

 * * *

PASQUA = passatge d'un estat a l'altre, del captiveri a la LLIBERTAT

 La pasqua jueva o Pesakh (en hebreu: פֶּֽסַח, /ˈpesaħ/ "passar per damunt", en jiddisch Peisah'ˈpɛi̯sɔχ) és una festa jueva de set dies que comença el dia 15 del mes de nissan. 
La festa commemora l'èxode dels hebreus d'Egipte, la seva fugida del captiveri va ocórrer aproximadament durant el 1250 a.C.

La Pasqua jueva dura set dies, on es recorda la sortida del poble d'Israel d'Egipte, i l’abandonament de l’esclavatge per passar a viure en llibertat. 

També a casa nostra celebrem avui la Pasqua, que celebra igualment el pas de l'hivern a la primavera, i celebra també la mort i resurrecció de Crist. 
I també a casa nostra, a Catalunya, volem passar del captiveri a la llibertat...

Del captiveri i del "xantatge" a que ens està sotmetent el govern de Madrid, a la plenitud de la nostra llibertat com a poble.

Recollint les paraules d'en Toni Soler, d'avui mateix a la contraportada de l'ARA, llegim això: 

Que s'anunciï amb tanta desimboltura que la Moncloa "alleujarà" les finances catalanes si Mas renuncia al sobiranisme és una mostra de baixíssima qualitat democràtica. 
(a Madrid es pensen que tot això és degut a un transtorn mental transitori, a una febrada, d'Artur Mas).
És ras i curt, la legitimació d'un xantatge, i un cop d'estat encobert. Amb l'agreujant que els diners amb què pretenen "alleujar-nos" procedeixen directament de les nostres butxaques, i si no els tenim és, d'una banda, per l'aplicació perversa del concepte de solidaritat, i, de l'altra, perquè s'està incomplint la llei... (sí, si, ells que sempre branden la Llei -la seva bíblia-constitucional- exigint el seu compliment).  
¿I encara ens pregunten per què volem ser un estat?

* * *
Bona Pasqua catalans...!!!
 

... i esperem i desitgem que la propera Pasqua, d'aquí un any, poguem ser tots ja d'una vegada a l'altra banda del mar Roig... (Èxode, 14,15-30), veient, com va fer Moisès, com d'una vegada els perseguidors (xantagistes) quedaven sepultats sota les aigües.

Una setmana Santa vacacional i de relax...

Uns minuts fantàstics de relax...
per una setmana santa mig vacacional
 
He rebut aquest magnífic reportatge. Us asseguro que és una autèntica meravella, comprova-ho tu mateix... Amplia la pantalla, relaxat, no tinguis cap pressa i solament gaudeix-lo. 

L'acompanyament musical i les imatges de la natura encara verge de molts indrets del nostre planeta no et deixaran indiferent, i si et passa com a mi, fins i tot tindràs esgarrifances d'emoció en veure tanta bellesa... 

T'ho garanteixo...!!!

*** Usa la teva llibertat per a volar molt alt, però no tant com per a oblidar-te de la llibertat dels altres ***

Qui incompleix l’Estatut NO pot negar la consulta a Catalunya...

A poc a poc, i amb l’excusa de la crisi, el PSOE va mirar cap a una altra banda i el PP ja ni s’ha molestat a complir un text que, convé recordar-ho, és una llei orgànica aprovada pel Congrés de Diputats.

Resulta paradoxal que els que volen impedir que Catalunya

celebri una consulta amb l’argument que la Constitució no ho permet siguin alhora els principals incomplidors d’una llei de l’anomenat bloc constitucional com és l’Estatut.

Aquest fet invalida del tot l’argumentari del govern espanyol, basat en el respecte a la legalitat, i deixa sense raons també els defensors del respecte escrupolós als procediments jurídics previstos per resoldre l’encaix entre Catalunya i Espanya. 

El pacte resulta infructuós quan una de les parts, en aquest cas Madrid, no se sent concernida.

• de l'Editorial del Diari ARA, d'avui 11-03-2013.

* * *

El dret internacional demostra que Espanya perdrà la seva lluita antidemocràtica per impedir un referèndum a Catalunya. Des de 1791 s’han celebrat referèndums a Europa per a decidir on vol pertànyer un poble o si desitja la independència, des de Noruega a Kòsovo...

L'esperit del Budisme al cor del Garraf...

Ja fa uns quant dies que amb una colla d'amics ens vam animar a visitar el monestir budista del Garraf.

Anàrem amb autocar accedint a través d'una estreta carretera que surt del poble d'Olivella i que amb una sèrie de molts revolts, alguns super tancats, va ascendint a poc a poc pel cor del massís del Garraf fins arribar al monestir ubicat dins del palau modernista, el Palau Novella, on des de l'any 1996 hi ha instalada la Comunitat de Monjos budistes Sakya Tashi Ling. Es tracta del primer monestir budista de Catalunya (1)

1) Aquesta comunitat va ser fundada l’any 1984 pel Lama Jamyang Tashi Dorje, també conegut per “Lama Blanc",  fundador alhora de més comunitats sakya tashi ling a Espanya i Amèrica llatina. Actualment resideix al monestir sakya tashi ling del Garraf i n’és el director espiritual.
Aquest monestir està consagrat a l’estudi dels ensenyaments budistes i a la pràctica de la meditació, amb l’objectiu d’afavorir tots els éssers.

La veritat és que quan arribes a l'indret quedes una mica sorprés per la bona ubicació de l'indret, i també, i sobretot, pel contrast que representa el continent, és a dir el Palau modernista Palau Novella, amb el contingut, el monestir budista amb tota la seva simbologia de Budes i objectes de culte exposats en forma museística... (2)

2) El museu Palau Novella, que forma part de l’àmbit cultural del monestir budista, està situat dintre de l’edifici del mateix nom, un palau que antigament era una casa d’ indians, construït al 1890. Al 1996 el Palau Novella es va convertir en Sakya Tashi Ling, monestir budista tibetà, un dels dos únics existents a Espanya i únic a Catalunya.
El museu Palau Novella posseeix una de les més importants col·leccions d’art, cultura i tradicions tibetanes d’Europa. Al pati del palau hi ha una església catòlica, conservada i restaurada per la comunitat budista, atesa a la seva importància cultural.

L'arribada al monestir va ser força tard cap al migdia, ja que abans vam visitar el Centre d'Informació del Parc que està força allunyat del monestir, una mica allà perdut enmig del massís... Per tant el primer que vam fer va ser anar a dinar en un self-service que la comunitat té molt ben organitzat i de força qualitat, això sí sense cap mena de vi ni beguda alcohòlica. Aigua, que cria la vista clara.

La visita al monestir acompanyats per un resident, un noi seglar, una mena d'aspirant o novici, va començar per l'interior del Palau, on va intentar explicar-nos amb cert detall els valors de la filosofia budista, els seus orígens, la seva història i la dels principals monjos fundadors del seu moviment religiós (3), i ensenyar-nos les imatges i objectes de culte ben exposats en vitrines tipus museu.

3) Pertany a l’escola sakya, una de les quatre grans tradicions del budisme tibetà. Situat a el Garraf (Barcelona), el seu màxim representant és sa santedat sakya Trizin, el 41è. sostenidor del tro sakya i rei de l’antic Tíbet. És el segon lama en importància després del Dalai Lama

La segona part de la visita fou anar fins a la Stupa que tenen instal·lada a l'exterior, ben a prop de l'edifici, que és el monument budista per excel·lència, ja que simbolitza la ment búdica i els jardins que l'envolten amb els molinets per fer oració tot fent-los girar... (4)

4)  La stupa namgyal (stupa portadora de pau, salut i llarga vida). Una estupa antigament era un monument funerari, però actualment és un símbol dels ensenyaments budistes (vegeu).
Per als budistes, només cal tocar-la o caminar al seu voltant per eliminar l’energia negativa.

Una senzilla pràctica és recordar el seu significat quan estem davant d’ ella, realitzar tres voltes en sentit a les agulles del rellotge al mateix temps que es reciten mantres i es fan girar els 108 molinets d’oracions que hi ha al voltant. Amb això aconseguim eliminar l'energia negativa. 

 

 

Per a més informació sobre l’stupa, podeu consultar també l’apartat de simbologia budista.

 

Mentre èrem al voltant de la Stupa, el noi que ens va acompanyar durant la visita, va intentar resoldre dubtes i preguntes del grup, algunes força innocents, sobre horaris, hàbits, sistema de vida, etc. El noi amb bona voluntat va anar aclarint tot el que va poder, però la meva impressió va ser que ell potser no tenia encara la preparació que s'hauria de demanar d'una persona que vol fer d'introductor d'aquesta filosofia a un grup nombrós com el nostre. Pensàvem que ens rebria algun dels monjos de la comunitat, els que van amb el típic hàbit de color safrà, però ens van dir que aquell dia no n'hi havia cap d'ells al monestir.

A mitja tarda estàvem convidats també a sentir una xerrada sobre la meditació i el budisme i també vam quedar força decebuts ja que no va ser cap dels monjos, sinó una senyora també resident al monestir, que durant una hora va intentar explicar-nos superficialment una mica l'esperit del budisme i la pràctica o tècnica de la meditació. Francament molt fluixet, almenys des del meu punt de vista.

Nota: per si voleu més informació sobre el Budisme, mireu aquest enllaç

* * *

No podem marxar del monestir sense acomiadar-nos d'un dels seus simpàtics i enigmàtics residents, 

 i sense contemplar una dels magnífics exemplars de margalló, autòctons del Garraf, 

 mentre sentim com ja despunta tímidament la primavera, malgrat el dia núvol i fred que vam tenir...

• Visita realitzada el dia 16 de febrer de 2013.

Un nou aniversari..., i van SIS...!!!

Tal dia com avui, un 25 de febrer de l'any 2007, avui fa exactament 6 anys, vaig tenir la pensada d'experimentar què dimonis era això del món dels Blogs (vegeu aquí) ...

I allò que simplement semblava que era una curiositat que se m'havia despertat un dia arran d'una taula rodona a la seu d'Omnium Cultural sobre el tema de "El fenomen dels Blogs en català" (vegeu aquí), s'ha anat perllongant a través dels mesos i dels anys fins arribar a la realitat d'avui.

Sense proposar-m'ho massa seriosament, el tema em va anar enganxant de tal manera que any rera any he anat commemorant els aniversaris i omplint els mesos amb una sèrie d'aportacions (posts) més o menys interessants. Molts basats en la narració dels viatges que darrerament hem tingut la sort de poder fer amb la meva dona, gràcies al fet d'estar jubilats, i d'altres de caire més personal o polític, en funció de les circumstàncies i de les novetats i notícies que el dia a dia ens va proporcionant.

He pensat que una bona manera de celebrar-ho seria la d'anar posant els enllaços dels diferents aniversaris, si mes no pels que no em coneixeu o no sou seguidors habituals del meu Bloc, us pot ajudar a seguir-ho més de prop:

Primer aniversari (vegeu aquí); Segon aniversari (vegeu aquí); Tercer aniversari (vegeu aquí); Quart aniversari (vegeu aquí); Cinquè aniversari (vegeu aquí).

*Fins al dia d'avui porto escrits 464 posts, milers de paraules, milers de fotos, i milers de sensacions. Aquest Blog s'ha obert ja en aquest moment, la impressionant quantitat de 91.400 vegades, escampant per la xarxa mundial tota mena de relats, d'informacions, d'opinions, d'imatges i fins i tot de músiques i algunes pel·lícules, hi ha de tot una mica... 
I també molts enllaços a altres Blogs amics amb els que hem intercanviat comentaris, impressions, informacions, etc.

També l'altre Blog que mantinc amb el Cor Drassanes (vegeu aquí), on fa anys que hi canto, celebra avui el seu 6è aniversari, i en ell he obert 75 entrades (posts), i el blog ha estat obert ja més de 15.000 vegades.
 
Tot un món de sensacions i experiències viscudes i compartides amb molts altres blocaires i no blocaires d'arreu del món...

Gràcies a tots els amics, parents i coneguts, 

sigueu blocaires o no, als que us agrada llegir-me.

* * *