EGIPTE: Temples, tombes i piràmides (02)

(La història comença aquí )

La següent crònica del nostre viatge a Egipte, ha de parlar sens dubte d’aquells monuments de pedra que han fet famós aquest país. No solament per la seva grandesa o grandària, no en va quan una cosa la trobem gran diem que és “faraònica”, sinó també i especialment per la seva antiguitat.

Impressiona per exemple constatar que quan es van començar a construir les primeres piràmides, com la de Saqqara, dissenyada per Imhotep (el primer arquitecte conegut en la història) per al seu faraó Zoser, era cap a l’any 2700 a.C., i encara no existien ni la civilització dels Grecs, ni el gran Imperi romà...!!.

Totes aquests monuments s’han conservat al llarg de gairebé 5.000 anys.

Aquesta sola reflexió fa que et miris aquelles pedres amb molt de respecte.

No vull fer, per tant, aquí una descripció detallada de tots i cada un dels monuments que vam visitar perquè la majoria són populars i molt coneguts, però si que els relacionaré i faré enllaços amb les informacions exhaustives que avui dia podem trobar a través d’internet. Afegiré només algunes de les millors fotos representatives que d’aquests importants monuments vam poder fer nosaltres. D’alguna manera haig de poder justificar les gairebé 1.500 fotos que vam realitzar.

Seguint cronològicament el nostre viatge, la primera visita que vam efectuar va ser la dels Colossos de Memnon, i seguidament el Temple de Medinet Abu (el temple mortuori de Ramses III).

Després Al-Deir Al-Bahari

(el temple mortuori de la reina Hatshepsut),

i finalment la Vall dels Reis on visitàrem tres tombes, les de Ramsés I, III, i IX è., i a més també la famosa tomba de Tutankamon.

Després li tocà el torn a l'enorme Temple de KARNAK.

A continuació visitem El Temple d’EDFU possiblement un dels millor conservats de tot Egipte, consagrat al Déu Horus

L’obelisc inacabat és la visita següent, i aquella mateixa tarda, trasllat en barca fins a PHILAE ,
el temple de la La deesa Isis
que també va ser un dels temples rescatats de les aigües de la immensa presa d'Aswan.

De matinada (a les 4’30 h.) sortim en caravana pel desert,

custodiats per la policia, per visitar el llunyà Temple d’ABU SIMBEL, rescatat també de les aigües de la gran presa d'Aswan i traslladat pedra a pedra al seu emplaçament actual.

un parell de detalls del seu interior totalment excavat a la roca

Façana del temple dedicat a Nefertari, l'esposa favorita del faraó Ramsés II

De tornada visita a la impressionant pressa d’Aswan

La presa va formar l' immens Llac Naser, amb uns 500 kms. de llarg per 12/20 kms. d'ample

Un altre dia, quan el vaixell va tocar port de tornada cap a Luxor, vam visitar el Temple de Kom-Ombo

Un cop retornats a Luxor, a l'endemà tornem a sortir en caravana per anar a visitar el Temple de Dendera

El darrer dia, abans de marxar cap a l'aeroport, tenim per fi l'ocasió de visitar el famós Temple de LUXOR.

En les parets de l'estança interior del temple veiem gravats amb escenes de les ofrenes, i una molt especial en honor del Déu MIN (el de la fertilitat) mostrant els seus atributs i pel que es veu, molt "venerat" per mitja humanitat per raons òbvies...

Aquí, a l'entrada del temple, ens vam fer la foto “oficial” del grup que vam compartir el viatge

I som, d’esquerra a dreta, drets: Marisol – Marta – Salvador – Rosa – Carme – Roser – Mercè – Antoni – Carme – Asumpció – Joan – Lina i Emili.,

i ajupits: Jordi – Walid (el guia egipci) – Maria Cinta - Tomàs

* * *

I totes aquestes visites van ser amanides i il·lustrades amb molta saviesa pel nostre guia, en Walid, amb totes les històries dels Faraons i dels Deus de la impressionant Mitologia egípcia

* * * * *

La història té tres capítols més, vegeu-los aquí: MISR (00) - (01) - (03)

EGIPTE: un poblat Nubi... (01)

(La sèrie comença aquí )

Tot just han passat uns pocs dies des que vam tornar del viatge a Egipte, i un cop s’han anat sedimentant les vivències i les imatges rebudes, avui us vull parlar de la interessant visita que vam fer a un poblat Nubi.

Els nubis són l’ètnia que viuen majorment al sud d’Egipte, cap a la zona d’Aswan, són gent de pell molt fosca, de complexió alta i prima, i amb unes faccions de cara molt fines. Podríem dir que són persones guapes, atlètiques i atractives, en expressió de les senyores...

La visita al poblat va ser una de les activitats del viatge de la que ens ha quedat un dels millors records, ja que va ser molt variada i amb vivències molt contrastades.

Vam començar navegant amb una d’aquelles falutxes, tradicionals barques egípcies amb veles triangulars i rems, que aprofiten el vent i es deixen portar pel fort corrent del riu, tant tradicionals aqui al riu Nil, conduïda per tres nois nubis, que malgrat el fred que feia ens van animar a cantar i ballar una mica.

La curta navegació en la falutxa impulsada pel vent va ser una de les sensacions més agradables que recordarem del viatge.

La segona sensació va ser quan ens van deixar a terra, en un paisatge sorrenc per experimentar de manera voluntària i per qui va voler, una petita cavalcada en camell.

Val a dir que l’experiència va ser interessant encara que no exempta de risc però emocionant en definitiva.

En tot moment la nostra petita caravana de camells va anar acompanyada per la policia que, val a dir de passada, la seva presència és omnipresent en tot el viatge per Egipte.

Es potser una mica sorprenent, però ho arribes a entendre atès l’historial d’alguns atemptats que el país va sofrir no fa pas massa temps, i que d’alguna manera ells posen tots els mitjans per tal que no torni a succeir, ja que el turisme és una de les principals fonts de recursos del seu país.

* * *

Seguidament amb una petita motora vam continuar el camí cap al poblat, però a mig camí del curt trajecte amb la motora un fet ens va colpir especialment el cor. Tres nois, encara no adolescents, se’ns van acostar amb una barqueta rudimentària en la que els entrava l’aigua per tots costats, i remant amb les mans, s’acostaven a la nostra barca i ens cantaven el “guantanamera” i una altra cançó en espanyol.

Els vam donar caramels que portàvem i algun que altre euro que, en definitiva, era el que més demanaven i apreciaven. Un autèntic dolor del cor.

* * *

Abans d’arribar a l’embarcador al peu del poblat, ens vam aturar encara en una mena de platja de sorra daurada finíssima

on ens esperaven una munió de venedors de tota mena de collarets, penjolls, punyals i dagues, etc. etc. Allà va començar el joc de la seducció i del regateig. La Marta i alguns altres fugien com esperitats, i alguns altres com jo mateix, ens vam deixar seduir i vam entrar en el joc. Em va entendrir el cor un home nubi, l’Abdul, i el seu fill petit, en Mohamed, guapíssim, que em volia vendre collarets i altres coses...

Vam establir conversa i va començar el regateig i finalment em van entendrir el cor. Aquella gent viuen al dia, intenten treure diners d’allà on poden, no tenen altre medi de subsistència, tenen la seva gràcia, uns més que altres, però aquesta família nubia, pare i fill i un altre parent que se’ls va afegir, em van entendrir i en definitiva, penses que potser sí que t’estan enredant, però també arribes a plantejar-te que en el fons els estàs ajudant a sobreviure. Vaig comprar-los un penjoll que m’asseguraren que era de dent de cocodril (potser si, però també pot ser de plàstic..!!), però té un treball bonic gravat en forma d’elefant força interessant, i una mena de daga amb funda de pell i mànec d’ós de cabra, també molt treballat, tot plegat per uns pocs euros.

Què feliços que van quedar ells i que tranquil jo pensant que els havia pogut ajudar d’alguna manera.

* * *

La parada definitiva al poblat també va ser molt interessant. Ens van acollir en una típica casa nubia on la família totalment acollidora ens va obsequiar amb pa acabat de fer, una mena d’humus, formatge i mel. La casa núbia era espaiosa, amb un pati i sala d’estar molt agradables,

on hi vivien força persones i ens van deixar tafanejar tota la casa fins i tot les seves habitacions. Algunes criatures petites que hi corrien per allí eren una autèntica delícia.

Sabeu quins animals de companyia tenen allà les criatures per jugar?, dons petits i autèntics cocodrils...

Són les seves mascotes.

I també qui va voler es va poder tatuar amb henna, la Marta ho va fer,

i també ens van portar la seva mascota, un petit cocodril que qui va voler, els més desassenyats com ara jo mateix, el vam poder agafar amb les mans.

Després de l’acollida amb la família núbia, temps lliure per fer una volta pel poblat observant i admirant les seves cases alegres i ingènuament decorades amb aquests dibuixos,

i veure algunes paradetes on venien robes, mocadors, espècies, estatuetes, etc. etc.

i volta cap a la barca i retorn al nostre vaixell, tot passant pel costat de l’illa elefantina,

i per davant del luxós i famós Hotel “Old Cataract”, on han freqüentat i fet estada moltes celebritats, entre elles l’Agata Christie quan va escriure la seva famosa novel·la “Mort en el Nil”.

En definitiva, un dels bells records que guardarem del nostre viatge a Egipte.

* * * * *

(*) En l'enllaç "Imatges d'Egipte" a la columna de la dreta del bloc, trobareu un àlbum de Picasa amb més fotos del poblat Nubi...

La història té tres capítols més, vegeu-los aquí: MISR (00) - (02) - (03)