- La història comença aquí...
Avui farem un llarg itinerari fins arribar a les illes Òrcades, situades a uns 16 kms. del cap de Duncansby Head, al nord d'Escòcia. (informació)
L'itinerari d'avui, sortint d'Inverness, ens portarà a travessar els fiords o estuaris del Moray Firth, el Cromarty Firth, i el Dornoch Firth, i després resseguint la costa est de les Higlands i passant per Wick, arribarem fins a l'extrem nord de l'illa, a la terminal de transbordadors de John O'Groats.
En arribar a la terminal, el temps és ventós i fred, i fa témer per si podrem realitzar la travessia del braç de mar que ens separa de les illes.
El Pentland Firth està sotmès a forts vents i les aigües són sovint agitades ja que estan sotmeses a les corrents que provenen d'un costat de l'atlàntic i de l'altre del mar del nord. Això de vegades crea unes corrents i remolins que fan perillosa la navegació.
Tenim sort avui perquè, malgrat no ser un dia plàcid, encara podrem navegar, això sí, amb una certa bellugada del vaixell transbordador que en uns 45 minuts ens deixarà al petit port de Burwick, a l'illa més meridional de les Òrcades, la South Ronaldsay.
Allà ens esperava un autocar per tal de començar el recorregut per l'arxipèlag.
Tot anant cap a Kirkwall, la capital, passarem per damunt de les famoses Churchill Barriers, que uneixen tres illes fins arribar a la principal, la Mainland,
i farem una primera parada en la capella dels italians...
I també van deixar de record una escultura de Sant Jordi
El primer objectiu, però, de la nostra estada a l'illa principal de Mainland, era anar a conèixer l'impotantíssim assentament neolìtic de Skara Brae (de 3.100 anys a.C.)
Consta de deu cases agrupades que van ser habitades aproximadament entre el 3100 i el 2500 a.C. La seva importància i el bon estat de conservació han fet que s'hagin declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Està considerat com el poblat neolític millor conservat i més complet de tot Europa.
(veieu algunes imatges)
És força impressionant veure les restes que encara estan tan ben conservades del que fou aquest assentament neolític a la vora del mar, en una costa no gens amable per l'exposició als forts vents i a les baixes temperatures.
Fins el 1850, Skara Brae va romandre ocult sota capes de sediments acumulats durant segles. Entre 1928 i 1930 va ser excavat per complet per Vere Gordon Childe, qui va revelar tot el seu contingut.
(si voleu més informació sobre aquest important lloc, podeu obrir aquest enllaç)
* *
Sortint de Skara Brae podem admirar aquesta magnífica paret de pedra seca...
El temps se'ns ha tirat una mica a sobre i a mitja tarda ens quedaven encara per visitar dos objectius que estaven previstos en el programa, però que per la manca de temps, només veurem a vista d'ocell.
El primer d'ells eren les pedres neolítiques de Stenness (vegeu l'enllaç), són aquestes
I el segon objectiu era visitar també el cercle de menhirs del Ring of Brodgar
(vegeu l'enllaç).
El veiem des de l'autocar estant, no podem fer altra cosa en aquest moment, i sabem que el cercle té 104 metres de diàmetre, i és el tercer més gran del Regne Unit. El monument originalment era compost per 60 pedres de les quals només 27 es conservaven a finals del segle XX.
Després de veure això fugaçment anirem fins a Kirkwall, la capital de l'illa, per visitar la magnífica catedral romànica de Sant Magnus...
La catedral de pur estil romànic, es va començar a construir en 1137.
És un exemple perfecte d'arquitectura normanda, i la seva construcció es va atribuir als mateixos obrers de la Catedral de Durham.
Es va utilitzar arenisca vermella de les rodalies de Kirkwall i arenisca groga de l'illa d'Eday.
Aquest és el memorial en record dels 833 mariners que van morir en l'atac del submarí alemany U-47 al cuirassat Royal Oak, la nit del 14 d'octubre de 1939, quan estava fondejat a la badia de Scapa Flow
Dues vistes exteriors de la catedral abans d'agafar l'autocar camí de l'embarcador,
contràriament al matí, feia una tarda força plàcida a l'illa,
que ens va permetre de fer la travessia del canal Pentland Firth a dalt la coberta,
tot prenent el solet, amb el vent a favor i contemplant el panorama,
fins arribar feliçment a l'embarcador de John O'Groats...
Allà ens esperava de nou l'autocar que, en una llarg itinerari de tornada de gairebé dues hores i mitja, ens deixaria altre cop a Iverness.
* * *
Demà ens esperen noves emocions... anirem a la recerca de Nessie, el famós monstre del llac Ness
La història de tot el que va passar a Scapa Flow amb l'enfonsament de la flota alemanya, és força interessant i podeu informar-vos en aquest enllaç...
El primer objectiu, però, de la nostra estada a l'illa principal de Mainland, era anar a conèixer l'impotantíssim assentament neolìtic de Skara Brae (de 3.100 anys a.C.)
Està considerat com el poblat neolític millor conservat i més complet de tot Europa.
(veieu algunes imatges)
* *
Sortint de Skara Brae podem admirar aquesta magnífica paret de pedra seca...
El primer d'ells eren les pedres neolítiques de Stenness (vegeu l'enllaç), són aquestes
(vegeu l'enllaç).
Després de veure això fugaçment anirem fins a Kirkwall, la capital de l'illa, per visitar la magnífica catedral romànica de Sant Magnus...
La catedral de pur estil romànic, es va començar a construir en 1137.
És un exemple perfecte d'arquitectura normanda, i la seva construcció es va atribuir als mateixos obrers de la Catedral de Durham.
Es va utilitzar arenisca vermella de les rodalies de Kirkwall i arenisca groga de l'illa d'Eday.
tot prenent el solet, amb el vent a favor i contemplant el panorama,
fins arribar feliçment a l'embarcador de John O'Groats...
* * *
Demà ens esperen noves emocions... anirem a la recerca de Nessie, el famós monstre del llac Ness
- La crònica continua aquí... (05)
2 comentaris:
Fa uns quants anys vaig estar acampat a John O'Groats. Em semblava la fi del món!!
HOla!!
Em dic Germà, i sóc de Cardedeu. El 2012 vaig tenir la immensa sort d'anar a les Orkney i encara estic al·lucinat. És un lloc (més ben dit, unes arxipièlag) fantàstic. Això sí, t'ha d'agradar l'arqueologia i la tranquil·litat. Si no, t'aconsello que no hi vagis.
Publica un comentari a l'entrada