Una gran memòria...

Feia molts mesos que no tenia l'ocasió de llegir un llibre d'una sola tirada.

Aquests darrers dies, a causa d'una lleu caiguda que m'ha tingut immobilitzat a casa, he pogut enllestir la lectura d'un bon llibre.

Es tracta del llibre d'en Lluís Llach, "Memòria d'uns ulls pintats", Col. Narrativa, 407 -Editorial Empúries, Barcelona 2012.

L'havia adquirit el dia de Sant Jordi i fins avui no l'havia pogut enllestir, però ho he fet en uns pocs dies. És d'aquells llibres en que l'argument et va arrossegant endavant sense aturador. A cada plana i a cada capítol tens ganes de seguir endavant per veure com serà el següent i com es van esdevenint els fets que potser ja intueixes però que no acabes d'endevinar, i certament a mesura que avances en la lectura et va sorprenent i et va sadollant d'emocions.

És evident que parlar de les barbaritats d'una guerra civil no és un tema agradable, i menys descriure amb tot detall la salvatjada que va representar la batalla de l'Ebre, que el llibre descriu amb tota la crueltat imaginable. I també es esfereïdor el relat dels primers dies del domini i la repressió dels guanyadors sobre la població ocupada a Barcelona.

En fi, un llibre que us recomano perquè a més, cal reconèixer que està molt ben escrit, amb un llenguatge viu, directe, sense embuts i planer alhora. Vull felicitar a en Lluís Llach per aquesta magnífica obra.

L'argument no us l'explicaré, però, com diu la contraportada, és per damunt de tot una extraordinària història d'amor. Són quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta, però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. Queda marcada de manera especialment tràgica la relació d'amor i amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, és el narrador de tota la seva experiència escruixidora.

* * *