L'ETNA vist des de la costa de Calàbria |
L'STROMBOLI des del vaixell que hem agafat a Milazzo. |
Durant tota una setmana hem estat visitant la regió italiana de la Calàbria i el nord de l'illa de Sicília.
El diumenge de Rams, dia 13, vam aterrar a Catània i tot seguit emprenem camí cap a Messina per creuar l'estret, però abans ens aturem a la població de Acireale...
Una ciutat amb una tipologia clarament barroca, situada al costat del mar, a uns 350 m. d'altitud, a la costa oriental de Sicília i a 15 kms. al nord de Catània, amb uns 50.000 habitants.
Per la quantitat d'esglésies que hi ha en el seu municipi, se la coneix com la ciutat "de les 100 campanes" i pel "Vaticà del sud".
(tres vistes de la Catedral)
La Basílica de Sant Pere i Sant Pau |
Tot el patrimoni barroc de la ciutat es veu força descurat i ho podem comprovar en aquest exemple tan clar en veure com està deteriorada la façana d'un antic palau, el Palazzo Modo, que fou un teatre anomenat "El Dorado"...
També trobem altres exemples del mal estat dels edificis en aquests balcons d'una altra casa senyorial,
fet que per altra banda el trobarem amb molta freqüència en aquesta
illa i també en la part sud d'Itàlia com és la Calàbria que anem a conèixer.
Els orígens de la ciutat d'Acireale són molt antics, hi ha qui els identifica amb la ciutat grega de Xiphonia. El nom actual de la ciutat sembla procedir de la mitologia grega: Acis era un pastor que s'enamorà de la ninfa Galatea i que per això va ser mort pel seu rival, el cíclope Polifem, i la seva sang es va convertir en un riu. Aquest bonica escultura ens ho recorda.
A continuació, després de la breu parada, ens vam dirigir cap a Messina per agafar el transbordador que ens portaria fins a la costa calabresa.
Com que encara no era l'hora d'embarcar, vam aprofitar per donar un tomb amb l'autocar pel centre de Messina i ja vam poder veure alguns dels edificis emblemàtics del centre, la font d'Orió, l'església dei Catalani, i veure que davant del Duomo, a aquella hora tardana del vespre, encara venien les palmes del diumenge de Rams...
Tot seguit agafem el vaixell que en uns 20 minuts ens portarà a l'altra costa.
Arribats a Reggio Calabria, ens dirigim directament a l'hotel èHotel,
on dormirem les tres primeres nits.
* * *
- La crònica continua aquí (01).
1 comentari:
Precioso viaje, yo hace algunos años que lo hice y es fantástico.
Publica un comentari a l'entrada