- La Història comença aquí...
Avui, dilluns 14 d'abril, començarem la ruta per Calàbria tot resseguint la carretera de la Costa Jònica fins a rribar a Stilo, el poble natal del qui fou monjo i filòsof Tommasso Campanella.
Les primeres impressions que rebem són les mateixes que molt encertadament ha comentat la Marta en el seu bloc Todoreh, són aquestes: "Després d'uns dies d'estada al sud d'Itàlia, ens ha quedat la imatge privilegiada d'una Pasqua florida exhuberant. Sembla que un hivern plujós ha fet que la primavera hagi resorgit amb un esclat de colors en els camps de Calàbria i Sicília. Potser més a Calàbria, la qual cosa ha fet que les nostres mirades no abastessin tot el que la natura ens oferia".
Aquest primer poble que visitem, Stilo, enganxat a dalt la muntanya, com la majoria dels pobles d'aquesta costa per protegir-se dels possibles atacs dels pirates, ens apareix gairebé com de pessebre
(com un dels tipics presepi italians).
Tota la llarga costa està plena de pobles enlairats, arrecerats a la falda de les muntanyes o ben bé al damunt d'alguna roca, com veurem més endavant, i tots posseeixen la seva rèplica a la zona de la marina, que posteriorment es van anar construint a tocar del mar, per facilitar el transport i el comerç.
Es una costa llarguíssima amb unes magnífiques platges davant el blau intens del mar Jònic. Poc turisme es veia actualment, encara que a l'estiu estigui més concorregut, però no hi ha gaires infraestructures i fa sospitar que poden ser llocs tranquils i força ideals per passar-hi unes vacances relaxades lluny de les multituds d'altres costes mediterrànies.
El poble que visitem avui està situat a la falda de la muntanya de Consolino i dominat per les restes del que va ser un gran i poderós castell normand.
Aquí l'objectiu principal de la visita és la famosa "Cattolica", una joia arquitectònica i artística de l'art bizantí del segle X, que es troba encastada a la roca en un lloc molt pintoresc, i és monument nacional.
El nom deriva de la paraula grega katholiki, que es referia a les esglésies que tenien un baptisteri. Té planta de "creu inscrita", típica de l'època bizantina mitjana. L'interior està dividit per quatre columnes en cinc espais similars. L'espai quadrat central està cobert amb una cúpula més alta que les dels altres quatre espais.
A l'interior de l'església encara podem contemplar alguns frescos que es mantenen prou bé després de tants segles...
Tot plegat el conjunt és d'una gran harmonia i bellesa, principalment vista des de l'exterior, com podem comprovar en aquestes imatges.
Marxem del poble enlairat gaudint de la natura primaveral i d'unes vistes magnífiques.
(és impressionant la llera amplíssima de la riera cap al mar)
Anem a dinar cap a la costa, en una de les típiques Azienda Agricola, aquest cop serà la del Barone Magri, al terme de Gerace, (població que visitarem a la tarda)
Aquesta Azienda va ser una gran sorpresa. Era situada enmig dels camps amb fruiters de tota mena, tarongers en plena florida amb la bonica flor de tarongina i el seu aroma penetrant, llimoners, bergamotes, i altres flors. Una petita delícia.
(en un altre moment parlaré de la Bergamota i de la seva importància a la provincia de Reggio de Calabria).
El dinar fou abundós d'antipastos, pasta, i carn de bufala. Enlloc de postres ens van obsequiar amb uns glopets de les seves grans especialitats típiques de la regió, licors de bergamotta, mandarino, i el clàssic limoncello...
Vam quedar una mica "empitofats"...
Després de dinar hem de visitar Gerace, que és la ciutat més important de Calàbria per la seva història i els seus monuments, i com que hi haurà molt material per veure i comentar, ho farem en el capítol següent...
* * *
- La crònica continua aquí (02).
1 comentari:
Amb aquestes ressenyes tant completes deus tenir un arxiu fotogràfic impressionant!
Publica un comentari a l'entrada