- La història comença aquí...
Agafem carretera en direcció nord, tot passant per l'espectacular pont que sobrevola la ria de Vigo, i en arribar a l'alçada de Pontevedra, sortim de l'autopista per agafar la costa sur de la península de Sanxenxo, O Grove, Cambados, Arousa, etc. la península obre les seves accidentades costes entre les rias de Pontevedra i d'Arousa.
Al cap de pocs kilòmetres arribem al nostre primer objectiu, el poble de Combarro. Podem dir que aquest és un poble típic de Galícia, gairebé podríem dir que el més "típic", ja que posseix una bonica combinació d'elements de la cultura tradicional,
y de la seva vida i costums populars i tradicionals de pescadors.
A la vora del mar hi ha un carrer tot ple d'hórreos edificats fa molts anys per tal de guardar el gra lluny dels ratolins. Es un sector digne de ser vist i passejat.
Ara ja és tot una mica massa turistat amb botiguetes de records, collarets, boles de neu (si, aquelles tant xarones) bolsets, mocadors, gorres, etc. el típic merchandasing turístic. I multitud de bars i restaurants per picar marisc. Això és un plaga que ho va envaint tot sense aturador.
Però, intentant fer abstracció d'això, l'indret té molt d'encant com podreu comprovar amb les imatges que vaig posant.
Aquest conjunt que aquí a Combarro formen el seu mar i els seus hórreos és una de les postals més famoses de Galícia.
Només faltaria afegir-hi una plata de marisc per arrodonir-ho.
* *
Seguim l'itinerari previst i a uns 13 kms. creuem el petit poble mariner de Raxó, i continuem endavant fins arribar als 17 kms. a SanXenxo. Nom que prové de San Xenxo (San Ginés, en castellà). Aquest indret es ja quelcom semblant a la Marbella de Galícia. Allò que va ser un poble de pescadors amb una bona platja, la de Silgar, i un clima molt agradable, es va transformar als anys 60 i 70 en un centre d'estiueig gallec i també forani, sobre tot de Madrid. Del poble mariner queden només tres o quatre cases al costat de l'església parroquial.Travessar amb el cotxe la població és un petit suplici a causa del molt tràfic que s'acumula en la carretera que travessa ben bé pel mig de la població.
Un cop superat l'escull de Sanxenxo seguim l'itinerari vorejant ràpidament la costa fins arribar a O Grove. Allà contractem un viatge en una de les navieres que porten la gent a visitar els vivers flotants que hi ha escampats per milers per tota la enorme ria d'Arousa.
L'encarregat ens fa la demostració de les tres varietats que es cultiven en aquestes plataformes que són vivers flotants o "bateas" com aquí s'anomenen.
Els principals productes són musclos, vieiras, i ostres
Les gavines estan sempre a l'aguait per veure si poden pescar alguna cosa...
I és que l'encarregat els llença musclos, i també se'ls posa a la mà, i tot aixecant el braç les estimula per tal que es llencin en picat per arrabassar-li el musclo que els ofereix... com podeu apreciar en aquest petit video que vaig poder captar...
Això provocava el deliri dels nens que ens acompanyaven i al final acabem tots amb els musclos a la mà per experimentar la sensació de veure com una gavina se't llença a sobre a gran velocitat per caçar el musclo que li ofereixes.
Va ser l'estona més divertida del viatge per la ria... Val a dir que la degustació de musclos va ser generosa i superabundant, ens treien una plata rera l'altre, acompanyats, però, amb un vi de molt baixa qualitat... teòricament era un Ribeiro però no ho semblava.
Encara recordo que aquesta mateixa experiència la vam fer fa cinc anys enrera quan ja vam venir per aquestes terres, i recordo que el vi era ben bo, un ribeiro excel·lent, però aquest cop... res de res. Suposo que com passa amb tot, la massificació i l'excès de turisme fa que tot es vagi deteriorant força. Sort que la materia prima, el musclo, aquest sí que no es pot adulterar i és i era de primera qualitat. Ens en vam fer un bon tip.
Acabem la navegació amb aquesta imatge d'una bandera esfilagarssada que potser vol ser premonitòria...?
* *
Després d'anar a menjar una mica en un petit i bonic restaurant, vam passejar per O Grove i vam seure en una plaça a prendre un cafè abans d'acomiadar-nos del lloc i d'emprendre el viatge de tornada.
* *
Després d'anar a menjar una mica en un petit i bonic restaurant, vam passejar per O Grove i vam seure en una plaça a prendre un cafè abans d'acomiadar-nos del lloc i d'emprendre el viatge de tornada.
De retorn, doncs, vam fer una sola parada per anar a conèixer la famosa i gradiosa praia da Lanzada. Ens sorpren l'enorme aparcament per milers de cotxes que han organitzat... vaig tenir la impressió que arribàvem a una gran estació d'esquí.
La boira que vam trobar ens va sobtar d'entrada i vaig preguntar si allò era normal, i ens van dir que era habitual després de dies de forta calor, el mar està més calent i en arribar un aire més fresquet s'evapora l'aigua i fa una boirada tremenda que és la que vam trobar...
Aquesta gran platja és un llarg arenal d'uns 4 kms. de llargada, i malgrat que anàvem amb la intenció de banyar-nos, almenys jo segur, no ho vaig poder realitzar per la prohibició que assenyalava la bandera vermella.
Ens va dir el socorrista que no era tant per l'oleatge, que malgrat ser important tampoc era exagerat, sinó més aviat per la poca visibilitat que impedia poder controlar els banyistes en cas que hi hagués alguna incidència...
"Mi goso en un poso"... em vaig haver de limitar a passejar per la vora i vaig aprofitar per deixar gravada aquesta seqüència on es pot apreciar la grandiositat de la platja i les formes capricioses que la marea baixa va modelant a mesura que l'onada va i bé...
* *
Acabada l'experiència vam decidir retornar al nostre cau a la residència de Panxón, tot refent el camí de pujada. Seguim tota la costa havent de tornar a patir els embussos de Sanxenxo fins arribar a agafar l'autopista a l'alçada de Pontevedra, i posem la directa fins arribar a Vigo i Panxón.
 |
| Les illes Cies des de Panxón |
* * *
- La crònica continuarà aquí (02)...
1 comentari:
Bon reportatge, Sorro! Bones fotos!
Publica un comentari a l'entrada