Palau GÜELL, la genialitat de Gaudí

Molts barcelonins, pel fet de viure a Barcelona de manera permanent, sovint ens adonem que no coneixem alguns indrets, alguns aspectes, alguns edificis i/o curiositats que tenim a la ciutat que de tant normals i assumits que els tenim acabem desconeixent-los.


Moltes vegades els turistes visiten llocs de la ciutat que nosaltres encara no hem fet mai.  Això ens va passar ahir a nosaltres ja que finalment vam decidir anar a visitar el Palau Güell. Feia molt de temps que pensàvem fer-ho i ahir al matí ho vam realitzar. Ben d'hora ben d'hora ens hi vam acostar i vam fer la visita completa. Va ser una experiència gratificant, una meravella...

Sostre ceràmic de la zona de la cotxera

fermall pels cavalls

La zona de la cavallerissa és d'una gran presència, molt espectacular

 

Val a dir que en algun moment del recorregut de la visita a mi personalment em va agafar allò que en diuen "la síndrome d'Stendhal" (*)

(*) La síndrome de Stendhal és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al·lucinacions, quan l'individu és exposat a una sobredosi de bellesa artística, pintures i obres mestres de l'art.

La quantitat d'art i de bellesa que hi ha a l'interior d'aquest magnífic edifici és tan gran que realment costa d'imaginar l'esforç, l'enginy, el treball dels artesans que hi van intervenir, els materials bellíssims, els vitralls, les fustes, els forjats, les pedres, etc. tots els elements super estudiadíssims i realitzats amb una pulcritud i una geometria realment sorprenents.

I tot això gràcies al mecenes de Gaudí, el senyor Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918), nascut a Barcelona. Home d'una sòlida formació econòmica, jurídica, científica i humanista, va ser un empresari audaç, capdavanter, i fidel als ideals del catalanisme conservador.

El 1871 es va casar am Isabel López i Bru, filla del primer marquès de Comillas, amb qui va tenir deu fills. Va participar molt activament en la política catalana; va ser regidor de l'Ajuntament i diputat a la Diputació de Barcelona.

Eusebi Güell va ser un mecenes de les lletres i de les arts de Catalunya, mecenatge simbolitzat, sobretot, en la figura de Gaudí. La seva immensa fortuna li va permetre emprendre obres tant importants i costoses com aquesta que ens ocupa. 

L'amistat i la col·laboració d'ambdós personatges, Güell i Gaudí, va donar com a fruit algunes de les obres més reconegudes a escala mundial. No hi ha dubte que aquest Palau ocupa una lloc preeminent entre totes elles. Val a dir que l'enginy, la genialitat d'Antoni Gaudí, té aquí una de les més altes expresions de la seva originalitat i qualitat.

L'edifici, que es va construir entre el 1886 i el 1890, conté l'essència de l'obra de Gaudí i és imprescindible per entendre la seva arquitectura posterior. Introduí aquí solucions molt imaginatives, concepció de l'espai, tractament de la llum, detalls ornamentals de forja, ceràmica i vidre, pedra i fusta de gran originalitat i riquesa.

El Palau es va convertir en l'habitatge de la família Güell-López fins que es van traslladar al Park Güell.

El Palau va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO l'any 1984, en reconeixement al seu valor universal excepcional.

Als que ja coneixeu el Palau, no cal que us expliqui res més. Per als qui encara no el coneixeu, jutgeu per les imatges que vam poder captar amb el mòbil, i us recomano la visita, no en sortireu decebuts. Val molt la pena. Això si, aneu-hi d'hora, i si podeu, millor que no sigui en dia festiu. Visitar-ho amb poca gent va ser una delícia.

(aquí una visió del Saló central amb audició d'orgue inclosa...)
* * *