BILBAO, modernitat i antiguitat en un sol dia... (02)

• La història comença aquí...

El segon dia de la nostra estada a Bilbao vam decidir aprofitar-lo al màxim.
Per això de bon matí ens vam enfilar fins al turó d'Artxanda, on des del seu mirador es té un magnífic panorama de tota la zona.

La visió des d'aquí dalt explica a la perfecció el perquè a la ciutat se l'anomena "el Botxo", que no és altra cosa que un clot encaixonat entre muntanyes, i com el creixement urbà ha obligat a extendre's pels vessants dels turons circundants sense massa ordre ni concert.
La impressió que es té de tot el conjunt és el d'una ciutat i un urbanisme força caòtic.

Després de gaudir de les bones vistes i fer unes fotos baixem ràpidament cap a la ciutat amb l'objectiu primer de visitar el museu Guggenheim que des d'aquí el veiem als nostres peus.

I també destaca la moderníssima i altíssima torre que recentment ha aixecat la companyia d'Iberdrola i que segurament haurem finançat tots nosaltres, trinco, trinco, pagant els nostres rebuts de la llum...!!

Abans d'entrar a l'interior del museu farem una volta per l'exterior per veure les diferents prespectives que aquest original edifici ens ofereix. 

I també podrem veure les diferents escultures que hi ha al voltant, 

com el gos ple de flors, o la inquietant aranya, 

I també, molt especialment, poder apreciar la textura i la brillantor de la coberta amb escames de titani que el fan lluir amb la llum del sol esplèndid que fa avui.

 Guggenheim és el principal reclam de la ciutat i la imatge més universal de la capital biscaïna. El responsable d'haver col·locat a Bilbao en el mapa mundial de ciutats turístiques és aquest edifici trencador que s'aixeca a la riba de la ria del Nervión.

El seu contingut és una síntesi de l'art d'avantguarda, però tot el que el Guggenheim ofereix supera a alló que s'entén com a museu. El museu depèn de la fundació Solomon Guggenheim, i va ser inaugurat l'octubre de 1997.

El projecte es basava en utilitzar la cultura i el turisme com a motor de l'economia en un moment en el que les indústries tradicionals de Biscaia havien deixat d'existir. Es va contractar un arquitecte de prestigi, Frank Gehry, per projectar un edifici que hauria de ser el primer reclam del museu. Un conjunt complex i agosarat que no deixa indiferent a ningú. Es pot dir sense cap mena de dubte que el Guggenheim és la icona definitiva de Bilbao.

Un cop dins de l'edifici el que més ens sorprèn és la complicada estructura interna de ferros i vidres que li dónen una lluminositat extraordinària. Voltem amunt i avall visitant algunes de les exposicions que hi ha actualment instal·lades, 

i ens impressiona de manera singular l'exposició permanent "La matèria del temps" de Richard Serra, que ocupa una nau immensa de l'edifici, amb els seus enormes volums de ferro i acer.

També ens va agradar molt l'altra exposició temporal 

"Making Africa" - Un continente de diseño contemporàneo". 

(mostra treballs pertanyents a un ventall divers de camps creatius: diseny d'objectes i mobiliari, arts gràfiques, il·lustració, moda, arquitectura, urbanisme, art, artesania, cinema, fotografia, a més d'altres enfocaments digitals y analògics). 
Realment sorprenent.

I també aquest petit complement tant original en una de les terrasses exteriors format per unes enormes tulipes d'acer amb aquests colors brillants.

Acabada la visita del museu, i un xic fatigats per les hores que portem caminant per l'interior i per l'exterior, decidim donar-nos un descans i anar cap al centre del Casco viejo, per tastar ja els tant famosos "pintxos" bilbains, i creiem que un dels millors llocs per fer-ho serà al famós Café Bilbao a la Plaza Nueva

I evidentment, no ens van decebre. És un lloc emblemàtic i històric de la ciutat, amb un servei amable i eficient, i uns "pintxos" molt bons i recomanables. El café, però, el vam anar a prendre a una terrassa de la Plaza Nueva tot prenent el solet suau d'hivern i descansant. 

La tarda encara ens reservava aventures emocionants...

* *

Ens dirigim ara a conèixer un altre dels monuments emblemàtics de la zona, el famós Pont penjant de nom "Puente Vizcaya". Per això agafem el metro L2 a Casco Viejo per arribar després de 15 parades a la població de Portugalete, a la riva esquerra del Nervión.

 Aquesta sorprenent estructura és una obra d'enginyeria amb més de 100 anys d'història. El projecte de construcció del pont data del gener de 1888, i dos anys més tard, el 10 d'abril de 1890, s'inicien les obres del que serà el primer "pont-transbordador", el més antic del món..!!

El projecte és obra d'Alberto de Palacio amb qui col·laborarà Ferdinand Arnodin. La inauguració oficial fou el juliol de 1893. Des d'aquella data, per mitjà de la "barquilla" que penja de l'estructura del pont, aproximadament uns 650 milions de persones l'han utilitzat per creuar la ria d'una població a l'altra, de Portugalete a les Arenas de Getxo, o a l'inrevés. La distància recorreguda per aquest vehicle hauria donat ja 31 voltes a la terra.

(la "barquilla" suspesa pels cables damunt la Ria)

El 31 de juliol de 2006 va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Nosaltres vam voler fer l'experiència de pujar per un dels pilars i baixar per l'altre, i així poder trepitjar la passarel·la del Pont penjat, que és un mirador immillorable per a gaudir de les més increïbles vistes panoràmiques: el marge dret i esquerra de la Ria amb el port de Bilbao i la Badia de l'Abra al fons, els ports esportius i les platges. És un passeig de 160 metres, suspès a 50 metres d'alçada damunt la ria, amb molta i interessant informació en uns panells en quatre idiomes. S'hi accedeix en dos moderns ascensors panoràmics.
Una experiència recomanable i que val la pena conèixer (vegeu el video).

(us recomano que quan acabeu de veure el video, mireu el següent que apareix en finalitzar el meu, que és un "Informe semanal" de Tve, i dóna una visió històrica molt interessant)

També vam poder utilitzar la "barquilla" aquest artefacte que és una mena d'autobús. Un servei públic que trasllada en pocs minuts persones i vehicles d'un costat a l'altre amb una suavitat total. Funciona 365 dies l'any, i les 24 hores del dia.

Acabada l'experiència vam relaxar-nos, aprofitant la magnífica tarda que ens feia, tot passejant per aquest bonic passeig de la població de les Arenas de Guetxo, fins arribar a l'extrem del seu port. Una delícia.

El 1877, Evaristo de Churruca y Brunet es fa càrrec de les obres de construcció del port exterior de Bilbao i de la canalització del riu Nervión.

  

(la platja de les Arenas de Guetxo)

* * *

• La crònica continua aquí (03)