- La història comença aquí...
Avui és dissabte, darrer dia de la nostra estada a Bilbao.
Coincideix amb el dissabte de carnaval i ja es preveu que la ciutat pot estar una mica embogida avui, per això decidim que el matí ens el predrem amb calma i tranquilitat, i res millor que anar a gaudir d'aquelles coses que omplen l'esperit i el pacifiquen.
Anirem a conèixer el Museo de Bellas Artes, del que tenim molt bones referències.
Amb el metro ens traslladem fins la plaça de Moyua, i a través del carrer Elcano arribem a les magnífiques i noves instal·lacions del museu.
L'origen de l'actual museu se situa en el primer Museo que es va crear l'any 1908, i es va inaugurar el 1914 amb un fons artístic llegat per l'empresari i filantrop Laureano de Jado.
Aquest primer museu de Bellas Artes es va fusionar en 1939 amb el Museo de Arte Moderno fundat el 1924. La institució resultant va obrir les portes de la seva seu actual el 1945, en un edifici de línies neoclàssiques vagament inspirat en el Museu del Prado, combinant la pedra i el maó vermell. Va ser projectat pels arquitectes Fernando Urrutia i Gonzalo Cárdenas, i el 1962 va ser declarat Monument Nacional.
L'edific de nova planta es va situar al costat del parc de Doña Casilda de Iturrizar, un dels grans pulmons verds de la ciutat.
L'any 1970 es va afegir l'edifici modern, una construcció de línia minimalista i materials moderns com metall i vidre, influïda per l'arquitectura de Mies van der Rohe. L'ampliació va ser un projecte dels arquitectes Álvaro Líban i Ricardo Beascoa.
La col·lecció del Museo de Bellas Artes de Bilbao reuneix a prop de 10.000 peces, entre pintures, escultures, obres sobre paper i arts aplicades, en un destacat conjunt patrimonial que comprén una cronologia des del segle XIII fins a l'actualitat.
Conserva exemples rellevants d'art antic, modern i contemporani, i te un interès especial la pintura de les escoles espanyoles i flamenca,
així com també la presència d'artistes vascos. La seva col·lecció permanent es cataloga també com la més completa en quant a escultura i pintura d'autors vascos.
El museu s'estructura en un conjunt de sales, 33 en total, on s'agrupen les obres per temàtica i èpoques: Romànic i Gòtic; Renaixement i Manierisme; Barroc; Rococó i Neoclasicisme; Romanticisme, Realisme i Impressionisme; Artistes Vascos, Art contemporani. I finalment una sala per les exposicions temporals.
Un recorregut essencial per les sales del museu inclou obres singulars d'artistes tant diversos com: Bermejo, Cranach, Gossart, Benson, Mandijn, Vredeman de Vries, De Vos, Moro, Sánchez Coello, El Greco, Pourbus, Gentileschi, Ribera, Zurbaran, Van Dyck, Murillo, Arellano, Meléndez, Bellotto, Goya, Paret, Villaamil, Ribot, Zamacois, Madrazo, Gauguin, Cassart, Sorolla, Guiard, Iturrino, Ensor, Regoyos, Romero de Torres, Zuloaga, Sunyer, Arteta, Gutiérrez Solana, Vázquez Díaz, Lipchitz, Delaunay, González, Gargallo, Bacon, Palazuelo, Oteiza, Appel, Chillida, Caro, Millares, Tàpies, Saura, Lüpertz, Kitaj, Blake, Arroyo y Barceló, entre otros...
En definitiva, un bany d'obres d'art molt interessant...
Si voleu més informació actualitzada, podeu consultar la Web oficial del Museu: http://www.museobilbao.com
Encara a mitja tarda vam sortir a estirar les cames i vam pujar a conèixer el santuari Basílica de Ntra. Sra. de Begoña.
Finalment volia fer un apunt sobre el paviment dels carrers, la famosa "baldosa bilbaína". Són l'emblema de Bilbao, i el seu disseny respon a les necessitats d'un clima plujós i per evitar relliscades. La nota curiosa és que sembla van ser inspirades en els panots de Barcelona !!!
Coincideix amb el dissabte de carnaval i ja es preveu que la ciutat pot estar una mica embogida avui, per això decidim que el matí ens el predrem amb calma i tranquilitat, i res millor que anar a gaudir d'aquelles coses que omplen l'esperit i el pacifiquen.
Anirem a conèixer el Museo de Bellas Artes, del que tenim molt bones referències.
Amb el metro ens traslladem fins la plaça de Moyua, i a través del carrer Elcano arribem a les magnífiques i noves instal·lacions del museu.
L'origen de l'actual museu se situa en el primer Museo que es va crear l'any 1908, i es va inaugurar el 1914 amb un fons artístic llegat per l'empresari i filantrop Laureano de Jado.
Aquest primer museu de Bellas Artes es va fusionar en 1939 amb el Museo de Arte Moderno fundat el 1924. La institució resultant va obrir les portes de la seva seu actual el 1945, en un edifici de línies neoclàssiques vagament inspirat en el Museu del Prado, combinant la pedra i el maó vermell. Va ser projectat pels arquitectes Fernando Urrutia i Gonzalo Cárdenas, i el 1962 va ser declarat Monument Nacional.
L'edific de nova planta es va situar al costat del parc de Doña Casilda de Iturrizar, un dels grans pulmons verds de la ciutat.
L'any 1970 es va afegir l'edifici modern, una construcció de línia minimalista i materials moderns com metall i vidre, influïda per l'arquitectura de Mies van der Rohe. L'ampliació va ser un projecte dels arquitectes Álvaro Líban i Ricardo Beascoa.
 |
| (Crist romànic d'origen català) |
Conserva exemples rellevants d'art antic, modern i contemporani, i te un interès especial la pintura de les escoles espanyoles i flamenca,
 |
| (el rapte d'Europa) |
 |
| (tres obres del Greco) |
 |
| (Sant Pere en llàgrimes, de Murillo) |
així com també la presència d'artistes vascos. La seva col·lecció permanent es cataloga també com la més completa en quant a escultura i pintura d'autors vascos.
El museu s'estructura en un conjunt de sales, 33 en total, on s'agrupen les obres per temàtica i èpoques: Romànic i Gòtic; Renaixement i Manierisme; Barroc; Rococó i Neoclasicisme; Romanticisme, Realisme i Impressionisme; Artistes Vascos, Art contemporani. I finalment una sala per les exposicions temporals.
Un recorregut essencial per les sales del museu inclou obres singulars d'artistes tant diversos com: Bermejo, Cranach, Gossart, Benson, Mandijn, Vredeman de Vries, De Vos, Moro, Sánchez Coello, El Greco, Pourbus, Gentileschi, Ribera, Zurbaran, Van Dyck, Murillo, Arellano, Meléndez, Bellotto, Goya, Paret, Villaamil, Ribot, Zamacois, Madrazo, Gauguin, Cassart, Sorolla, Guiard, Iturrino, Ensor, Regoyos, Romero de Torres, Zuloaga, Sunyer, Arteta, Gutiérrez Solana, Vázquez Díaz, Lipchitz, Delaunay, González, Gargallo, Bacon, Palazuelo, Oteiza, Appel, Chillida, Caro, Millares, Tàpies, Saura, Lüpertz, Kitaj, Blake, Arroyo y Barceló, entre otros...
En definitiva, un bany d'obres d'art molt interessant...
Si voleu més informació actualitzada, podeu consultar la Web oficial del Museu: http://www.museobilbao.com
* * *
Acabada la visita al museu, i aprofitant el dia esplèndid de sol i vent que ens feia, vam arribar-nos a tocar de la Ria per conèixer l'edifici del Palacio de Congresos y de la Música, també anomenat Palacio Euskalduna, un edifici enorme que com un vaixell sembla voler navegar per les aigües properes de la ria de Bilbao.
És obra de Federico Soriano i Dolores Palacios. La seva inauguració va suposar la culminació d'un dels primers projectes arquitectònics de la regeneració urbanística del modern Bilbao.
Un mica més enllà de l'espectacular pont Euskalduna, trobem el Museu Marítim, ubicat en la zona portuària que encara conserva una de les grans grues que treballaven en els molls per la càrrega i descàrrega de materials,
i també veiem les dues zones com a dics secs per la reparació dels vaixells.
Sortint de la zona portuària, pugem fins a la plaça del Sagrat Cor, que connecta amb la Gran Via i amb l'avinguda de Sabino de Arana que agafem en direcció a la parada del metro tot passant per davant dels Jardins de la Casa de Misericòrdia i l'estadi de Sant Mamés "La Catedral", la seu de l'Athletic Club de futbol.
La passejada matinal ha estat intensa i interessant i ara toca anar a dinar. Agafem el metro a la parada de Sant Mamés i ens dirigim altre cop al Casco Viejo. En arribar, aquí ja trobem tota l'animació del carnaval pels carrers. Multitud de gent amb les disfresses més variades i variopintes que us pugueu imaginar.
Encara per fer temps per dinar visitem el mercat i en entrar ens sorpren que en la primera planta gairebé tot són bars on se serveixen "pintxos" i beguda. Hi ha una multitud espectacular...
Donem un tomb per alguns dels carrers de les Siete Calles, i seguint la recomanació de la guia que portem, ens instal·lem en un dels establiments del carrer "Jardines", el bar Berton.
Evidentment altre cop tastem els "pintxos" diversos i unes copes del fresquet vi "txakolí". L'ambient que és respira és carnavalesc total i en un moment apareix una "batukada" sorollosa de nois negres, africans segurament, imposant el seu ritme i alegria... (vegeu)
Sortim del local després d'haver tastat les especialitats bilbaïnes i ens dirigim cap a la Plaza Nueva a prendre un cafetó. Allà l'ambient continua essent espectacular i sinó jutgeu vosaltres mateixos veient aquest parell d'imatges.
La senyorassa amb el clavell vermell al cap és ni més ni menys que el cambrer que servia les taules a una família que anaven tots vestits de pallassos...
Un autèntic festival... És el carnaval a Bilbao.
Després del descans encara vam tenir l'humor d'arribar-nos fins al davant de l'Ajuntament per immortalitzar-lo en una fotografia, i tot seguit vam agafar el metro i ens vam dirigir a l'hotel a descansar una estona.
 |
| (la imatge de la M.de D. de Begoña) |
Afortunadament la teníem a cinc minuts de l'hotel...
Finalment volia fer un apunt sobre el paviment dels carrers, la famosa "baldosa bilbaína". Són l'emblema de Bilbao, i el seu disseny respon a les necessitats d'un clima plujós i per evitar relliscades. La nota curiosa és que sembla van ser inspirades en els panots de Barcelona !!!
Vegeu la comparativa.
 |
| (la baldosa bilbaína) |
 |
| (el panot de Barcelona) |
* * *
- La crònica de l'estada a Bilbao acaba definitivament aqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada