El PARK GÜELL, revisitat...

El Park Güell, revisitat...

Feia uns quants anys que no havíem trepitjat la zona monumental del Park Güell, i ves per on, aquest dilluns un xic boirós i xafogós hem pensat que seria un bon dia per acostar-nos a fer la visita que feia temps teníem projectada.

Hem volgut constatar si funcionava allò que ens havien promès des de l'Ajuntament quan van fer la campanya "Gaudir Més", i ens hi vam registrar ara fa més d'un any i mig. Aleshores ens van agafar fins i tot l'empremta digital perquè servís com a identificador personal per poder accedir gratuïtament al Park Güell.

La realitat ha estat que el tema de l'empremta no es fa servir perquè sembla dóna molts errors, però sí que amb el DNI hem pogut accedir sense problemes. I, oh miracle, sense haver de fer les enormes cues que hem trobat en arribar.

El pòrtic de la bugadera en forma de gran onada

Us ho explico: eren 3/4 de 12 del migdia quan hem arribat a la porta que hi ha a dalt de tot del carrer de Sant Josep de la Muntanya, que ara és l'accés oficial, ja que la porta principal del carrer d'Olot, dalt de tot del c.Larrad, ara només és el lloc de sortida, on es controla el flux de visitants que hi ha dins la zona.
Quan nosaltres hem arribat ja venien les entrades per accedir a la Zona Monumental, només pel torn de les 18 hores...!!

detalls del banc ondulat, obra d'en Josep M. Jujol

Sí, sí, tal com ho llegiu. Eren les 12 del migdia i si els turistes volien entrar al Park s'haurien d'esperar fins al torn de les 18h. El fet és que ara es limita l'accés a la Zona a 400 visitants cada 30 minuts, per tal de garantir la conservació de l'espai patrimonial.

 Evidentment, si només vols circular per la part alta, sense accés a la zona monumental, aleshores no cal l'entrada.
La quantitat de gent que hi havia ens ha deixat ben sorpresos.
Ja havíem sentit comentaris sobre l'afluència de turistes, però constatar-ho ha estat sorprenent.

Clau de volta, i pop, detalls mariners del sostre de la sala hipòstila

Val a dir que com a barcelonins i pel fet d'estar previament registrats, això ens ha facilitat l'accés immediat, sense haver de fer cap cua ni esperar cap torn d'entrada, i a més gratuïtament. Un punt a favor de l'ajuntament.

Ens ha servit per passejar tranquil·lament per la Zona monumental, amb molts turistes, però controlats, sense aglomeracions, i fins i tot hem pogut fer algunes fotos de les peculiaritats i les singularitats del Park, i de la seva bellesa, que trobeu reflectida en algunes fotos que he anat intercalant en la meva narració de l'experiència d'aquesta sortida matinal. Cal destacar que tots els elements de trencadís estan ben restaurats i nets.

La casa del guarda amb cua per visitar-la

Un element concret del Park m'ha fet reviure records d'infantesa. La bonica reixa que hi ha al costat de la sala Hipòstila, prové d'una zona del meu barri que conec desde la meva infància. Si algú recorda la font d'aigua picant de Santa Rita que hi havia a la cantonada del carrer de les Carolines amb l'actual Av. Príncep d'Asturies..., doncs, recordarà que tota aquella cantonada, era el tancament del jardí de l'actual Casa Vicens, la primera de les obres importants de Gaudí, i amb un bon grapat de metres d'aquesta reixa era l'admiració de la finca.

Alguns detalls més, obtinguts amb esforç titànic de fotògraf experimentat, per tal de tallar caps i rostres de la marabunta que ens rodejava per tot arreu...

un bonic detall de trencadís

L'escalinata monumental

* * *