- La història comença aquí...
Comencem el circuit immersos en la bellesa de la regió de GERS, i ens deixarem perdre per les suaus ondulacions de la Gascunya, tot descobrint, a cada pas, petits pobles d'encant, com ara Barran i també Bassoues.
Trobarem castells, bastides, velles cases de fusta i esglésies fortificades que ens parlen de temps remots...
La paraula "bastide" prové de "bastida", "bastida seu villa nova"; bastide o village neuf, a França, "poblaciones" i villanovas a Espanya, "borghi nuovi"
a Italia "Grûndunstâdte" en Alemania, cap país no restà aliè a aquest moviment a la mateixa època. Nombroses viles van sorgir de terra en el pla de Paris, en Aquitania i el Llenguadoc.
**si voleu més informació sobre el tema mireu aquí...
La primera parada la vam fer a la bastida de Barran.
** aquí teniu la seva fitxa tècnica:
BARRAN Vers 1279
Comte d'Armagnac Géraud V
Paréage avec l'évêque d'Auch Amanieu II
Des restes de l'ancienne enceinte et une porte fortifiée qui sert d'entrée au village.
L'église est ornée d'un clocher hélicoïdal
Tal com destaca la seva fitxa tècnica, el que més ens crida l'atenció en arribar a la població, és aquest curiós campanar helicoïdal del que en parlaré més endavant
A través del porxo d'entrada accedim a l'interior del poble, i ens dirigim en primer lloc al centre per veure la plaça amb l'antic mercat, "el Halle".
el sostre de l'antic mercat amb un empostissat ben original, i els voltants del mercat amb porxos també per evitar les pluges...
Sortin del mercat anem a donar la volta per l'exterior per veure el canal que protegia la bastida, fora muralla, i que també hem vist a l'entrada,
i seguidament enfilarem amunt cap a l'església...
camí de l'església...
Abans d'entrar-hi anem a veure el peculiar cementiri del poble, amb una vegetació de cedres extraordinaria, on trobarem una curiositat...
en aquest sector on hi ha enterrats militars combatents de la guerra del 1914.
L'interior del temple és molt auster i conserva alguns vitralls interessants inspirats en algun pintor clàssic que ara mateix no recordo...
En sortir del temple, la primavera que comença demà, es mostra en tot el seu esplendor, i la natura que ens envolta ens ho recorda de manera ben evident...
L'església de Barran, anomenada Col·legiata de Sant Joan Baptista, té la particularitat de la seva torre-campanar amb forma helicoïdal, que és un dels d'aquest estil que es troba més al sud de França.
Amb la seva alçada de 50 metres, va ser classificat com a Monument històric el 1944. I forma part de l'associació "Les Clochers Tors d'Europe".
Sortim finalment del poble de Barran...
...i a través de la campinya ens adrecem al proper destí: Bassoues.
* *
S'albira ja la Basílica de sant Fris...un xic apartada del nucli de població de Bassoues
BASSOUES, 1295
Archevêque d'Auch
La halle, donjon du château de l'archevêque, 43m de haut, cinq niveaux.
Vielle basilique de St-Fris
Aqui tenim la façana nord,
la principal de la Basílica de Sant Fris,
del segle XI.
Tot i que l'entrada s'efectua por una porta lateral damunt la qual podem veure aquest fris representant un cavaller guerrer, el propi cavaller saint Fris.
En l'interior de l'església, per cert ben original, amb aquests dos nivells superposats, cripta i nivell superior, a simple vista... trobem alguns elements curiosos com aquest capitell,
La primera funció d'aquesta torre fou la de defensa per protegir el castell.
El Donjon de Bassoues és el primer monument classificat de la regió del Gers.
Els més valents i agosarats ens vam atrevir a pujar els sis pisos de la gran torre, amb un total de 200 graons, per gaudir del panorama que des de dalt es podia contemplar...
Per completar la visió vaig filmar una petita panoràmica
(vegeu-la aquí: https://youtu.be/hNK0uGGbQlg)
Ja de baixada ens arribem fins al centre del poble per veure el seu mercat cobert i la l'església de Santa Maria...
Des del centre del poble, la imatge del Donjon es veu imponent...
Aquí es venera el sant patró, el cavaller i guerrer sant Fris
Aquest mural a l'interior de l'església és una bona mostra de la devoció pel sant.
Si voleu, podreu llegir la història i/o llegenda de sant Fris (aquí)
* *
Ja som a migdia i tot seguit ens traslladem a la propera població Marciac, l'anomenada ciutat del Jazz, on dinarem en un lloc ben original, per cert, dalt d'un vaixell amarrat al costat d'un petit llac.
En acabar ens movem fins al centre de la ciutat per anar a conèixer l'exposició "Les Territoires du Jazz", que de manera permanent està instal·lada en aquesta població.
La importància del petit museu sobre el Jazz, s'explica pel fet que anualment se celebra aquí un important festival que aplega artistes internacionals de renom del món del jazz.
I per veure la importància del festival, que enguany se celebrarà del 28 de juliol al 15 d'agost, aquest any estan previstes unes 35 actuacions.
Ens comenten que durant aquests dies del festival arriben a passar per Marciac fins a 50.000 persones.
Aquest any està prevista la participació d'artistes tals com: Norah Jones; Herbie Hancock; Ibrahim Maalouf; George Benson; Chucho Valdés; Roberto Fonseca; i molt més...
Podeu consultar la web: www.jazzinmarciac.com, per a més informació...
* *
consta de diferents àmbits
que proposen un viatge a través de totes les expressions del Jazz, dels seus origens fins a les seves manifestacions més contemporànies.
Dotze decorats evocant cadascun una etapa de la història del jazz s'associen a una mostra musical o a un video. Disposa fins i tot d'una petita i confortable sala de cinema on es fan projeccions de pel·lícules relacionades.
Veiem alguns exemples:
Tot això es troba en aquesta petita població de la Gascunya.
Encara vam tenir temps per anar a veure l'església principal de Sant Francesc.
detall del timpà de la porta principal
i amb un interessant grup escultòric
Finalment ens dirigírem fins a l'ajuntament per demanar informació i vam poder veure unes imatges antigues de la població molt interessants
El claustre del convent dels Agustins que va desaparèixer
o va ser venut al EE.UU.
...i un bonic i alegre pati interior.
* *
Fi de la visita a Marciac, i posem rumb a la darrera etapa del dia, la petita població de Tillac, un típic Castelnau du Gers. Una vila medieval que havia estat fortificada antigament.
Situada a 39 kms. al sud-oest d'Auch, i a 11 kms. de Marciac.
Una petita vila que mereix la darrera visita del dia...
El seu carrer principal, i gairebé únic, és realment sorprenent per la seva imatge medieval tant ben conservada, amb aquests porxos de fusta que sostenen les vivendes superiors.
Situada a 39 kms. al sud-oest d'Auch, i a 11 kms. de Marciac.
Una petita vila que mereix la darrera visita del dia...
El seu carrer principal, i gairebé únic, és realment sorprenent per la seva imatge medieval tant ben conservada, amb aquests porxos de fusta que sostenen les vivendes superiors.
Visitem l'església dedicada a Sant Jaume el major, edifici gòtic del segle XV
Talment com si es tractés d'un poble medieval abandonat, podem passejar sense trobar ningú a la vista... potser a causa de la xafogor imperant amb temperatures per sobre els 35 graus, els pocs habitants devien està fent la migdiada...
Marxem d'aquest reducte de pau i silenci amb la impressió d'haver viscut durant una bona estona en uns quants segles enrere.
* * *
Demà deixarem la Gascunya i refarem el camí cap a Catalunya,
on aquest estiu ens espera moltíssima feina...
Talment com si es tractés d'un poble medieval abandonat, podem passejar sense trobar ningú a la vista... potser a causa de la xafogor imperant amb temperatures per sobre els 35 graus, els pocs habitants devien està fent la migdiada...
* * *
Demà deixarem la Gascunya i refarem el camí cap a Catalunya,
on aquest estiu ens espera moltíssima feina...
- aquí acaba aquesta crònica d'una curta passejada per la Gascunya, el juny de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada