Demà, dimarts 11/06, serà un dia sencer dedicat a veure tres museus importants, tots ells situats en l'illa veïna de DJURGÄRDEN. El Museu VASA, on veurem l'espectacular nau de guerra del segle XVII que fou rescatada del fons de les aigües...; el Museo SKANSEN, espai a l'aire lliure per mostrar la forma de vida de la societat sueca durant els últims segles; i el Museu NÒRDIC, el més gran museu d'història cultural de Suècia.
Des del dia 5 fins avui han passat uns 15 dies que hem estat gaudint d'un descans a la vora del mar. Banys de sol, d'aigua i de sorra, i relax total per reprendre altre cop el pols del dia a dia.
Així, doncs, tornem a continuar amb les cròniques de Suècia, reprenent el fil allà on el vam deixar, per això recordeu que com sempre faig...
La història comença aquí...
La jornada, doncs, del dimarts 11/06, va ser un dia dedicat als museus...
tots ells situats a l'illa de DJURGÄRDEN.
La primera visita fou al museu VASA, on es troba l'única nau de guerra del segle XVII que ha sobreviscut fins als nostres dies malgrat que va patir un enfonsament a les poques hores de ser inaugurada. Tot un tresor que, gràcies a una complexa recuperació del fons del mar, i a una llarga i acurada restauració, va permetre obtenir la seva estructura original que avui podem contemplar.
 | ||
| (detall de la popa òriginal, amb una recreació dels colors originals, aquí sota) |
"El galeón Vasa se escoró y naufragó en 1628, en su viaje inaugural en aguas de Estocolmo. Después de 333 años en el fondo del mar, este enorme buque de guerra fue rescatado para que pudiera proseguir su travesía. A día de hoy, el Vasa es la nave del siglo XVII en mejor estado de conservación del mundo. Se exhibe en un museo construído especialmente para ella en la capital sueca. Este tesoro artístico único se compone en un 98% de piezas originales y centenares de esculturas talladas".
¿PER QUÈ ES VA CONSTRUIR EL VASA?
"El Vasa fue encargado por el rey sueco Gustavo II Adolfo y comenzó a construirse en Estocolmo en 1626. En su elaboración participaron unas 400 mujeres y hombres. Era una robusta embarcación de tres mástiles capaz de portar diez velas, con una altura desde su extremo superior a la quilla de 52 metros, 69 metros de eslora y un peso de 1.200 toneladas. Con sus 64 cañones, el Vasa estaba llamado a ocupar un lugar destacado dentro de la armada sueca".
(part posterior de la nau)
(detall central)
L'ENFONSAMENT... "El 10 de agosto de 1628, el Vasa abandonó su atracadero bajo el Castillo de las Tre Kronor. Llevaba todas las puertas abiertas con sus correspondientes cañones asomando y disparando salvas. Lentamente, este imponente buque fue abandonando el puerto.
Tras varios golpes de viento, el Vasa se ladeó, el agua comenzó a entrar a borbotones por los portones abiertos de los cañones y acabó yéndose a pique.
De las aproximadamente 150 personas a bordo, perdieron la vida al menos 30. El Vasa tendría que esperar 333 años para ver de nuevo la luz".
(elements recuperats i restaurats)
¿PERQUÈ VA NAUFRAGAR EL VASA?
"En el siglo XVII no se aplicaban todavía cálculos teóricos para la estabilidad de las embarcaciones, basándose su construcción en las experiencias previas. Para introducir novedades tecnológicas –en el caso del Vasa, artillería pesada dispuesta sobre una batería doble– había que probar a tientas. El Vasa pesaba demasiado sobre su línea de flotación y fue incapaz de enderezarse para recuperar el equilibrio cuando el viento lo escoró".
(maqueta a escala que permet imaginar la gradiositat del vaixell)
Més informació a la pròpia web del Museu: www.vasamuseet.se
El Vasa, orgull de l'Armada sueca, no fou capaç ni tan sols de completar la seva primera travesia, però la seva història perviu fins als nostres dies.
* *
(aquí a l'esquerra una reproducció del lleó del mascaró de proa)
* * *
La segona visita del dia fou al Museu a l'aire lliure de SKANSEN.
Skansen es va fundar en 1891 i és el primer museu a l'aire lliure del món.
Aquí es pot caminar a través de cinc segles de la història de Suècia, recórrer el país de nord a sud i sentir el pas de la història en veure cases i finques rústiques en les que persones vestides amb les robes típiques de l'època realitzen les feines artesanals encara avui.
Un símil del que a casa nostra en diríem un "eco-museu".
En una superfície de 300.000 m2, s'agrupen al voltant d'unes 150 cases i finques rústiques de tot Suècia. És un autèntic viatge enrere en el temps.
(aquesta darrera és una mena de graner, a l'estil dels hórreos gallecs,
aixecat del terra per evitar la humitat)
Vam poder parlar amb dues dones que feinejaven al camp i ens van explicar
el motiu de l’existència d’aquelles petites casetes amb els seus
horts.
Sembla que quan els agricultors deixaven els pobles per buscar-se la
vida a les ciutats, fa un centenar d’anys, el govern els hi proporcionava unes cabanes per viure, i un petit terreny perquè cultivessin els aliments mentre no poguessin
trobar feina adient.
A mesura que en podien trobar i formar família, podien
aconseguir vivenda a les ciutats i aleshores les cabanes les utilitzaven per a
caps de setmana, les quals van passar de pares a fills i se les van arreglar
modestament com a casetes dins les seves possibilitats.
Vam trobar una solució molt digna per
part del govern per ajudar als migrants.
En vam visitar una molt petita, la que veiem a la foto inferior.
També vam tenir ocasió de visitar alguna altre casa, algunes de més riques i confortables, com aquesta...
i d'altres de més rústiques, però amb un cert encant
(aquests tres cons de palla són com una mena de ruscs per les abelles)
Vam visitar també algun comerç típic, una mena de drogueria on venien espècies i una mica de tot...
Aquí també es celebren de manera tradicional les principals festes de l'any com Valborg (l'arribada de la primavera), Nadal, i Midsommar (Sant Joan), amb cançons i balls per celebrar el solstici de l'estiu.
Aquest és l'arbre al voltant del qual es fan les celebracions...
(aquesta família d'ànecs estava molt pendent de nosaltres i de protegir les seves cries)
I finalment, en una cruïlla de camins, trobem un primer exemplar de les famoses pedres rúniques, amb bells dibuixos gravats, i de les que en parlarem més endavant.
* * *
I ara, després de dinar, encara ens queda la visita al tercer museu de la zona, el gran Museu Nòrdic
El museu fou fundat en 1873 per Artur Hazelius.
L'imponent edifici. situat a l'illa de Djurgärden fou dissenyat en estil renaixentista per Isak Gustaf Clason i es va inaugurar el 1907.
El cor del museu és un enorme rebedor de 126 metres de llarg i 24 metres d'alçada al sostre.
Al centre del rebedor hi ha una gran estàtua de roure del rei Gustau I de Suècia (1523-1560), també anomenat Gustau Vasa, dissenyada pel famós escultor Carl Milles.
(realment espectacular...!!)
El Nordiska museet d'Estocolm mostra l'estil de vida i les tradicions nòrdiques des del segle XVI fins als nostres dies a través de mobles i interiors, moda, joies, cristalls i porcellanes, i altres tradicions culturals i gastronòmiques.
També el museu té una exposició monogràfica sobre el poble sami, l'únic poble indígena dels països nòrdics.
El museu té mes de 1,5 milions d'objectes en les seves col·leccions.
L'arxiu del museu també alberga una col·lecció extensa de documents i aproximadament 6 milions de fotografies que daten des de 1840 fins a l'actualitat.
La biblioteca de recerca del museu conté 3.800 metres de prestatges de literatura del segle XVI en endavant.
(foto manllevada d'internet)
El museu és enorme i requeriria unes quantes hores per poder-lo visitar amb detall. Nosaltres, després dels dos museus anteriors, estàvem arribant al límit de la nostra capacitat museística del dia, per això la nostra visita fou una mica massa breu...
Si mai tornem a Estocolm, començarem el dia visitant el Nordiska.
* * *
Demà navegarem un parell d'hores per acostar-nos a l'illa de BJÖRKÖ, on visitarem un dels centres vikings més importants dels països escandinaus i el guia ens farà reviure l'esperit d'aquests homes llegendaris...
Però tot això, com és habitual, ho veurem en una propera crònica
- La crònica continua aquí...(07)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada