SUÈCIA, a la recerca dels Vikings... (07)

• La història comença aquí... 

 Aquest matí del dimecres 12/06, ens disposem a navegar en una embarcació que ens durà per les tranquil·les aigües del llac Mälaren fins arribar a l'illa de BJÖRKÖ.

Aquí visitarem un dels centres vikings més importants dels països escandinaus, ubicat a la petita ciutat de Birka, que forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Farem un llarg trajecte de gairebé dues hores a través de les diverses illes de l'arxipèlag d'Estocolm, fins arribar a l'illa de Björkö i la ciutat de Birka,

 Durant la navegació podrem anar contemplant les ribes d'algunes de les illes on viuen els suecs, amb belles cases, petites platges, etc.

 Després de dues hores de navegació, arribem a l'embarcador,

 i tot caminant cap al museu veiem algunes barques tradicionals...

Arribant al petit museu ens rep un personatge ben típic...

D'aquest centre, que visitarem breument, sortirà la visita guiada, i mentre esperem el guia fem un cop d'ull a l'exposició que consta d'una gran maqueta del que havia estat la població antiga,

i també alguns objectes recuperats de les excavacions...

(uns fragments de pedres rúniques)

Al cap de pocs minuts, ens avisen que ja tenim el guia a punt per portar-nos a fer un petit itinerari per l'illa...

I mentre el guia, degudament vestit per l'ocasió, ens anirà introduint en la història de l'illa i dels vikings, crec convenient anar intercalant ara en la meva narració, algunes dades històriques sobre aquesta ètnia tant interessant...

% % %

"Els víkings, vikings o normands (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del segle viii fins a la fi del segle xii".  

 Comencem la caminada per les terres on van viure segles enrere amb l'objectiu d'arribar fins a un turó que domina tota l'illa

 (ovelles autòctones)

Serà el turó que podem apreciar a l'esquerra d'aquest plànol, on hi ha un monument commemoratiu dedicat a sant Ansgar

 (pujant a la creu)

La vista de l'entorn des de dalt la creu del Monument of Ansgar, aixecat en 1829 per commemorar el 1000è aniversari de l'arribada de Sant Ansgar* a Birka
(*) El 829, cridat pel rei Björn dels suecs, va anar a Björkö, vora el llac Mälaren, per predicar entre aquest poble, romanent-hi durant sis mesos acompanyat del frare Witmar. Hi organitzà una comunitat i tornà a Worms, a la cort imperial, en 831.

"Actualment el terme viking s’utilitza erròniament per a definir els diversos pobles nòrdics que habitaven a Escandinàvia durant aquest període conegut com l'era víking. Aquest període d'expansió militar, demogràfica i mercantil nòrdica constitueix un element molt rellevant en la història inicial d'Escandinàvia, les Illes britàniques, el nord de l'Europa occidental, Sicília i del Rus de Kíev".

 (mes vistes des de dalt del turó)

 (ens agafem fort per tal que no se'ns endugui el vent)

 (deixem enrera el turó ventós amb el monument solitari)

"Els víkings no eren un grup ètnic, sinó una professió derivada de les dures condicions de vida de les terres escandinaves, on l'agricultura era molt limitada, fet que forçava part de la població a, durant certes èpoques de l'any, dedicar-se a l'ívíking, és a dir, comerciar amb altres territoris, i sovint saquejar o piratejar. Cal destacar que, encara que pràcticament tots els víkings eren d'origen nòrdic, no tots els que s'hi dedicaven eren nòrdics, també n'hi havia de frisis, francs i saxons". 

Aquestes extensions de prats verds era el lloc on antigament hi hagué els assentaments dels poblats.

En retornar de la creu ens acostem a l'indret on s'ha fet una reconstrucció de com era un poblat a la vora del llac.

"Gràcies sobretot a la seva mobilitat marítima, les accions dels víkings es van estendre fins al Mediterrani, el nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia central. Al llarg de diverses fases expansives d'exploració i assentament, va haver-hi comunitats víkings que es van establir al nord d'Europa, a les illes del nord de l'Atlàntic i fins i tot a la costa d'Amèrica del Nord. Aquest període d'expansió va provocar la disseminació de la cultura nòrdica a la vegada que introduïa elements forans en la cultura escandinava". 

Veiem aquí un esquema de l'expansió vikinga arreu d'Europa, Àsia, nord d'Amèrica i nord d'Àfrica

"La concepció popular actual dels víkings (i l'ús erroni del terme com a sinònim de nòrdics) difereix molt de la informació obtinguda a partir dels recursos històrics i arqueològics actuals. La imatge romàntica dels víkings com a nobles salvatges va començar a sorgir al segle xviii i es va anar desenvolupant fins al s. XIX. La visió dels víkings com a pirates pagans o aventurers intrèpids prové del mite modern dels víkings que havia pres forma a principi del segle xx. Les representacions populars actuals dels víkings es basen normalment en clixés i en estereotips culturals que compliquen l'apreciació moderna del llegat víking". 
 
"L'error comú que els víkings duien cascos amb banyes va ser en part promulgada pels entusiastes de la Societat Gòtica, fundada el 1811 a Estocolm. Per això, els historiadors creuen que els guerrers víkings no van portar mai cascos banyuts; si tals cascos van ser utilitzats en la cultura escandinava per altres propòsits rituals, encara no s'ha pogut demostrar".

"Els cascos víkings eren cònics, fets de cuir i amb reforços de fusta o metàl·lics. Els cascos de ferro amb màscara i malla eren pels cabdills, basats en els cascos de Vendel de Suècia central. L'únic casc original víking que s'ha trobat és de Gjermundbu a Noruega. Aquest casc és fet de ferro i ha estat datat al segle X". 

 De retorn al Museu, i mentre esperem el vaixell de tornada, aprofitem per tornar a mirar altres aspectes de la gran maqueta amb alguns elements notables com aquest.

En el rètol explicatiu podem llegir que aquest magnífic edifici dels anys 930, era la més important construcció del rei, que formava part de les seves estances privades, però també servia com a temple, sala de banquets, i fins i tot com a lloc de reunió.

En aquest edifici imponent, The Hall, el rei manifestava el seu poder, la seva generositat, salud i força, i el seu contacte especial amb els déus.
 

(maqueta d'una clàssica barca vikinga)

Mentre esperem la sortida del vaixell que ens ha de retornar a Estocolm, aprofito per reflexionar sobre tot això que avui hem après i hem viscut sobre el terreny.

Hem trepitjat terres plenes de grans històries d'un poble i d'uns homes que van marcar especialment la construcció d'aquestes terres nòrdiques anomenades escandinaves...

Seguiu llegint, aquí sota, tot el que va succeir per aquests indrets entre els anys 790 i 1030.

* * *

"El període comprès entre el 793 i el segle xiii és conegut com a era víking en la història escandinava. Aquest període s’inicia amb el saqueig del monestir de Lindisfarne el 793 i es dona per finalitzat al llarg del s. XIII: a Anglaterra acaba amb la derrota d'Harald III a la Batalla de Stamford Bridge, el 1066; a Irlanda acaba amb la conquesta de Dublín el 1171 per part de Richard de Clare (anomenat Strongbow); i a Escòcia es dona per acabada amb la derrota d'Hákon Hákonarson en la Batalla de Largs el 1263". 

"L'Escòcia actual pren forma entre els segles xiii i xv en reconquerir el territori perdut als nòrdics. L'illa de Man i les Hèbrides Exteriors van romandre sota autoritat escandinava fins al 1266. Les Òrcades i les Shetland pertanyeren al rei de Noruega fins al 1469". 

 (mentre naveguem relaxadament, camí de retorn, tot admirant la vegetació i la natura d'aquest arxipèlag d'Estocolm, 
anem repassant la història...)

"A Escandinàvia l'era víking es considera acabada amb l'establiment dels regnes escandinaus i del cristianisme com a religió dominant. La data s’acostuma a situar al voltant de l'inici del segle xi als tres regnes escandinaus. 
A Noruega l'era víking es dona per acabada amb la Batalla de Stiklestadin el 1030".

 * * *

Demà dijous 13 de juny, sortirem camí de la ciutat d'Uppsala, al centre de Suècia, famosa per ser la seu de la Universitat més antiga d'Escandinàvia, i coneixerem el seu antic teatre anatòmic, dels més antics del món. I veurem més coses...
Però tot això, com és habitual, ho comentarem en la propera crònica

• La crònica continua aquí...(08)