El 26 de gener de 1922, ara fa 100 anys, naixia l'Escola del Mar, a la platja de la #Barceloneta. Una escola pionera i singular, destruïda per les bombes feixistes. historiesdebcn.com/escola-del-mar/
Aquest fet m'ha portat a mirar el Bloc http://barcelofilia.blogspot.com/search/label/Escoles, que fa esment de diverses escoles de Barcelona, i entre elles ha aparegut una que té un significat molt especial per mi...
És aquesta, i us explicaré el perquè més endavant...
PALAU DELS COMTES DE FÍGOLS. Via Augusta 202-226. (1918-1972). ESCOLA VIRTÈLIA. (1941-1969)
Aquesta Palau situat a la Via Augusta de Barcelona, tenia una entrada lateral a la dreta, tocant a la plaça Castelló, on hi havia una edificació més petita que era la residencia dels vigilants de la finca, i a continuació un petit passeig vorejat de moreres que portava fins al peu de l'escala de l'entrada principal del Palau.
Doncs, en aquestes moreres, jo de petit, 8-10 anys, anava a collir-ne les fulles per alimentar la meva col·lecció de cucs de seda... sí, aquells cucs que molts de nosaltres guardàvem en caixetes de cartró per veure com feien un capoll de seda i més tard observar la meravella de la metamorfosi i la sortida de la papallona.
I sabeu qui era el guardià de la finca que em donava permís per accedir-hi, doncs ni més ni menys que un oncle meu, Pasqual, germà del meu pare Salvador, que al seu torn treballava com a servidor al Palau del comte de Fígols. i En la mateixa finca senyorial també hi havia un estol de persones de servei amb feines específiques, una de les quals, la de planxadora, estava a càrrec de la Pilar. Aquesta dona i el Salvador treballant també al Palau, van ser al cap de pocs anys els meus pares...!!
Vet aquí el lligam que aquesta troballa històrica, que he posat de títol a aquest post, m'ha traslladat a la meva infància i a recordar els orígens de la meva pròpia existència... Trobar ubicats en un lloc tant emblemàtic com un Palau, el del comte de Fígols, a les dues persones que el destí va decidir que serien els meus progenitors.
* * *
A vegades, quan menys t'ho esperes, una petita notícia, un esdeveniment fortuït, una informació col·lateral, et porta a descobrir un enllaç i unes vivències personals que eren soterrades al meu interior de fa 70 anys enrere.
Això m'ha servit per tornar a fer un nou apunt a aquest meu Blog que estava una mica pansit de feia un parell de mesos...
Espero que la nova aportació us hagi interessat..!!
2 comentaris:
Molt bé!! Les històries de "Casa el Conde" me les explicava la teva mare algunes vegades. Eren com les sèries britàniques de Netflix.
Si, va ser una mena de Dowton Abbey, a la catalana..!!
Publica un comentari a l'entrada