dilluns, 27 de juny de 2022

L'Aiguille du Midi (3842 mts.) -una experiència muntanyenca inoblidable-

 Com us deia en el meu darrer "post", de les diverses visites que vam fer per la regió de la Savoia, la "Joia de la corona" fou l'anada a Chamonix, per agafar el telefèric i enfilar-nos fins l'Aiguille du Midi, a 3.842 mts. d'alçada, amb la visió fantàstica del massís del Mont-Blanc de 4.810 mts. davant els ulls. 

L'objectiu inicial és aquest, agafar el telefèric que en pocs minuts ens fa pujar dels 1000 mtrs, a més de 3800 mtrs.

El primer i el segon telefèric ens acosten amb rapidesa a l'objectiu final que tenim davant els ulls, que sembla inabastable...
Mentre la cabina puja a bon ritme gaudim del panorama que se'ns presenta a banda i banda...




Fins arribar al destí, el mirador de l'Aiguille du Midi

De sobte, ens apareix aquesta primera imatge fantàstica del massís del Mont-Blanc, amb tota la seva esplendor..!!

El cim a 4810 mts. (encara mil metres damunt nostre) porta un petit capell blanc de núvol, i just un xic davant, un pic negre és l'anomenat Mont Maudit (4465m), i el promontori més a l'esquerra és el Mont-Blanc du Tacul (4248m), 

 
Arribats aquí dalt teníem un panorama tant extens i tant grandiós que no sabies ben bé a on mirar. Per això vaig començar a fer un parell de filmacions a banda i banda, per després anar concretant altres pics i altres panorames a dreta i esquerra...


Veiem aquí com la llengua de la glacera s'exten fins arribar a tocar gairebé la població de Chamonix, 2800 mts. més avall al fons de la imatge.


Per aquest altre costat destaca el conjunt de crestes de les Grand Jorasses, i altres cims...

En aquesta panoràmica podem veure a l'esquerra, les crestes de l'Aiguille Verte (4122m), i al fons destaca amb força el pic de la Dent blanche (4367m).

En aquesta altre veiem les Grandes Jorasses (4208m), i la Dent du Geant (4013m).

* *

No ens cansarem de veure panorames durant les dues hores que estarem aquí dalt, a 2º de temperatura, però afortunadament amb molt poc vent, tan sols una mica de brisa suau. Un dia immillorable per gaudir de la muntanya, en especial als qui ens agrada i que tota la vida hem gaudit de poder assolir fites d'aquest tipus (encara que sigui amb telefèric), ja que als 81 anys i escaig... què més es pot desitjar...!!


Podem observar, no sense admiració i una certa enveja sana, que hi ha muntanyencs que s'atreveixen a fer l'ascensió a peu per tal d'assolir algun d'aquests cims i agulles.

 

 
Anem a gaudir ara, en silenci i sense paraules, d'algunes panoràmiques més, força sensacionals...

gran amplitud de focus...
El Mont-Blanc intenta amagar-se discretament sota aquest barret blanc.
més valents, pujant o baixant...
La immensitat per damunt dels 4000 mts.
 
* *
Tanta bellesa ens està produint una mena de síndrome de Stendhal...  
(La síndrome de Stendhal, s'ha convertit en un referent de la reacció emocional davant de l'acumulació de tanta bellesa i l'exuberància del plaer artístic).
 
Ha arribat doncs, malauradament, l'hora de baixar, d'abandonar tota aquesta bellesa i tornar a la terra, aterrar de nou a Chamonix.
anem baixant amb el telefèric de nou cap a Chamonix.
Allà baix, Chamonix ens espera a més de 30º.

* * *
Donem per acabada, ara sí, una de les  experiències més boniques, i desitjades de feia anys. Com a colofó de l'estada a la Savoia, ha estat "la joia de la corona".
 
En guardarem sempre més un molt bon record, per això he volgut fer aquest "apunt" monogràfic que romandrà penjat a internet, per poder-ho revisar tantes vegades com es vulgui, i fins que Déu vulgui...!!

* * *
Informacions complementàries:
 
1) L'Aiguille du Midi:  
Al cim de l' Aiguille hi ha una plataforma de visualització panoràmica, una cafeteria i una botiga de regals. Fins i tot a l'estiu, les temperatures a les zones obertes poden arribar a -10 °C, i els visitants necessiten roba d'abrigar i protecció contra la llum del sol. A causa del perill, els turistes no tenen permès deixar les instal·lacions del visitant a la cimera del Midi. No obstant això, els muntanyencs i els esquiadors poden travessar un túnel per arribar a la cresta estreta i molt exposada que condueix a la glacera de més avall.

Durant els mesos d'estiu, el telefèric de la Vallée Blanche fa el trajecte des de l'Aiguille du Midi a Pointe Helbronner (3.462 metres) al costat italià del massís del Mont Blanc. Pointe Helbronner és servida per un altre telefèric, Skyway Monte Bianco, a Entrèves, a prop de la ciutat italiana de Courmayeur a la Vall d'Aosta. Això fa possible viatjar "per aire" de Chamonix (França) a Courmayeur (Itàlia); una ruta que normalment es fa per la carretera que travessa el túnel del Mont Blanc

2) Chamonix:  És un municipi francès, pertanyent al departament de l'Alta Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. Està situat als peus de la muntanya del Mont Blanc. Comparteix amb la vall d'Aosta el cim del Mont Blanc, el més alt de la Unió Europea (4.810 m). La comuna de Chamonix-Mont-Blanc consta de 16 poblacions (villages o hameaux): Le Tour, Montroc, Le Planet, Argentière, Les Chosalets, Le Lavancher, Les Tines, Les Bois, Les-Praz-de-Chamonix, Chamonix-Mont-Blanc, Les Pècles, Les Mouilles, Les Barrats, Les Pélerins, Les Gaillands i Les Bossons.

Chamonix entrà a la història l'any 1091 quan el comte Aymon I feu donació de la vall a l'abat benedictí de Saint-Michel de la Cluse, al Piemont. Formà part dels Estats de Savoia i no passà a ser territori francès fins a la Revolució, el 1792. La pertinença a França se sancionà definitivament pel tractat de Torí de 1860. La comuna prengué el nom de Chamonix-Mont-Blanc el 21 de novembre de 1921. Acollí els Jocs Olímpics d'hivern en l'any 1924. Té un clima de muntanya. Al cim del Mont Blanc la temperatura pot davallar fins -40 °C i el vent pot arribar a 150 km/hora, les condicions meteorològiques poden canviar ràpidament. L'any 2006 la ciutat de Chamonix va tenir una temperatura mitjana al mes de gener de -2,4 °C i al juliol de +19 °C.

 * * * * * *


1 comentari:

Joan Antoni ha dit...

Tens sort, dintre pocs anys ja no veurem aquestes neus. Ja s'han reduït bastant però encara fan goig.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin