Dia 2 de novembre, el dia dedicat al record dels difunts

 M'ha semblat oportú dedicar avui un escrit en el meu Blog commemorant la memòria dels nostres familiars difunts, per això vull començar penjant un document important, el de la nostra Nissaga familiar.

D'aquest document cal destacar alguns punts interesants com aquests: 

1) de los asentados en El Pueyo, Miguel-Andrés Sorrosal, que ejerció como Escribano Real en los años entre 1631y1654. 

2) En Escarrilla, en los finales del s.XVII y primera mitad del XVIII alcanzó notoriedad el Benedictino Fray Pedro de Sorrosal, notable orador que obtuvo la dignidad claustral de Luesia en el Monasterio de san Juan de la Peña. 

3) Y en 1774 Antonio de Sorrosal y Lop ejercía el empleo de Justícia y Juez Ordinario del Valle de Tena. 

4) En 1787 el Concejo de Escarrilla declaraba que la de los Sorrosal era una de las nueve familias que en esta localidad habian sido tenidas y respetadas, de immemorial, como verdaderos infanzones de sangre y naturaleza.

* * *

Tant els pobles de El Pueyo, Sallent, Bubal, i Escarrilla, són tots pobles dins la vall Valle de Tena. 

Es dona la circumstància que un d'aquells infanzones es va traslladar a viure a un dels pobles més bonics i de més altura de la Vall, a Tramacastilla de Tena (a1500 mtrs.) Es tractava de Ramón Sorrosal Abós, qui aviat va tenir descendència amb en Manuel Sorrosal Arruebo (que serà el meu futur avi patern), i que ben aviat emparentà amb una noia del poble, Antonia Guillen Favós (que seria la meva avia paterna).

Aquesta parella van viure molts anys en aquell poble de l'alt Pirineu aragonès, amb una climatologia extrema, amb hiverns molt freds, amb molta neu, que obligaven a sortir poc de casa i refugiar-se per obtenir el màxim d'escalfor i de confort. 

Això va afavorir que dediquessin moltes hores a procrear... fins al punt que van engendrar 10 fills: Patrocinio, Ramon, Manuel, Pascual, Damaso, Quiteria, Teresa, Rafaela, Asterio i Salvador.

 

Precisament Salvador, que era el cinquè en l'ordre cronològic, seria el meu pare.

Ell es va casar amb Pilar Puyal, que fou la meva mare, i van tenir dos fills Albert, el meu germà gran, i jo mateix. El meu pare va morir terriblement jove, als 47 anys, i la mare als 85. El meu germà Albert també va morir als 81 anys. I en aquesta data del record, els recordem amb tot l'afecte i molta enyorança (al cel siguin).

 

* * *

 

Però després d'aquest punt i a part, vull continuar parlant de la continuïtat del nostre cognom Sorrosal. 

 

Jo em vaig casar amb la meva dona Marta, i vam tenir una única filla, la qual al seu torn, també es va casar amb un membre de la família Vallès, i al seu moment van tenir dos fills, dos nens, que porten el cognom Sorrosal en segona posició. 

Això vol dir que de moment, la permanència del nostre cognom comença a estar en perill..!!

 

Repassant el quadre familiar, actualment només hi ha una persona que pugui continuar perpetuant el cognom Sorrosal. Es tracta d'un fill del meu nebot Albert, fill del meu germà també Albert. El fill del nebot que es diu P.(per reservar la discreció)

és força jove i ja te parella. Per tant és l'última baula de la cadena que té la possibilitat de perllongar l'existència del cognom Sorrosal. Si no fos així... s'extingirà per sempre...!!

 

* * *

 

Fins aquí les reflexions que m'ha portat a fer el dia d'avui, 2 de novembre, dedicat a commemorar el record dels nostres familiars difunts.