Catalunya, desperta i alça't...!!!

"Solidaritat és la terra, ho sents?. És la terra que s'alça en els seus homes. No has sentit mai dir allò de: <>. Doncs ara som en això: que les pedres s'alcen; que cada home és un tros de la terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç"
(L'alçament, de Joan Maragall, 1907)

Amb aquest vers de fa 100 anys i que manté la seva actualitat més que mai, va començar l'acte que ahir va organitzar Omnium Cultural a l'auditori Winterthur, sota el lema de: Nosaltres decidim: Dignitat Nacional. Reafirmem la voluntat popular expressada al Parlament, perquè ara més que mai som una nació.

Més de sis-centes persones van assistir ahir a l'acte que Òmnium Cultural va fer a Barcelona amb el lema 'Nosaltres decidim: dignitat nacional'. L'objectiu era traslladar a la societat civil i a la classe política la necessitat de mobilitzar-se i fer un esforç conjunt per a defensar l'autogovern de Catalunya, ara que l'estatut és amenaçat de ser retallat encara més. Els oradors van ser Jordi Porta, president d'Òmnium, i Isidor Marí, vocal de l'entitat, tal com es pot veure en aquest vídeo de VilaWeb TV.

Unitat i coratge
Van parlar Isidor Marí i Jordi Porta, que van insistir en què la unitat política és més necessària que mai, vistes l'amenaça del Tribunal Constitucional espanyol de retallar encara més l'estatut i les diverses mostres d'invasió de competències del govern espanyol. Tots dos van coincidir també a constatar un cert desencís per l'estancament de la política catalana.

És en aquest context que el president d'Òmnium va demanar coratge al govern de la Generalitat i, als ciutadans, que no caiguin en el desànim. Per Porta, cal aprofitar l'ampli consens que va aixecar l'estatut del 30 de setembre, aprovat per tots els grups del Parlament excepte el PP, i recuperar la unitat d'acció d'aleshores per defensar aquell estatut. És a dir, deixar enrere les pugnes partidistes. Així mateix, Porta creu que és hora de plantejar-se una reforma de la constitució espanyola si els tribunals sentencien un pas enrere en l'autogovern de Catalunya. Aquesta hipòtesi tornaria a demostrar l'esgotament de la via autonomista.

Per la seva banda, Isidor Marí, va subratllar que, si bé cal que la classe política defensi l'autogovern, la responsabilitat és de tots i cal que la societat es mobilitzi. En aquest sentit, Marí va posar com a bon exemple la reivindicació empresarial a favor d'un aeroport del Prat transoceànic. L'acte va finalitzar amb el cant dels Segadors, crits a favor de la independència i la veu d'un espontani que reclamava als polítics que en prenguessin nota.