Aquest cop vam decidir tornar a Benasc, al pirineu aragonès, per intentar repetir una excursió senzilla però molt maca, la que et porta des del peu del refugi de la Renclusa, fins al Forau d'Aigualluts,(en l'enllaç trobareu la crònica que ja vaig fer fa just dos anys quan vam visitar aquest indret), allà és on, per un fenòmen càrstic, les aigües que baixen de la gran gelera de l'Aneto i la Maladeta desapareixen sota terra per recórrer uns 3,5 kmts. per un sistema subterrani, i aparèixer a la Vall de l'Artiga de Lin, enmig del bosc, en l'indret anomenat el Güells del Jueu, portant les aigües fins al Garona a la Val d'Aran, que finalment aniran a parar a l'Atlàntic a Burdeus.
Els nostres plans eren aquests, i les dates molt adequades, final de maig primer de juny, però la natura sempre és imprevisible, i més en indrets de natura tant extrema i exigent com són els cims més alts del pirineu central.
 |
| des del mirador de Chia |
 |
| el massís del Turbon al fons |
La natura estava preciosa, el dimarts 31 vam estar al mirador de Chia amb un sol radiant i fent fotos de la flora exhuberant per tot arreu, veieu uns exemples...
 |
| esplèndida floració de l'acàcia amb borinot inclós |
Però aquella mateixa tarda va començar a bufar un vent molt fort, el que allí anomenen vent del port, que no és altre que el típic torb que nosaltres ja coneixem.
A la capçalera de la vall ja s'intuia i es veia el típic corró de núvol de color blanc que presagiava alguna rufaca intensa per l'endemà, i realment així va ser.
Quan ahir dimecres, 1 de juny, vam arribar amb el cotxe a l'alçada dels plans de l'Hospital, ja vam veure que allò era quelcom d'extraordinari.
A mesura que avançàvem amb el cotxe cap al final de la pista, cap a la Besurta, cada cop feia més vent, cada cop hi havia més neu i el fred era intens, 3 ó 4 graus, que amb la força del vent feia la sensació d'estar a força graus sota cero.
En arribar a la Besurta, allò semblava una desolació, hi havia mitja dotzena de cotxes d'alguns agosarats que devien ser ben espantats dalt el refugi de la Renclusa, sense cap possibilitat de fer cap sortida.
Nosaltres tampoc ens ho vam plantejar, no anàvem prou equipats per aguantar el fred i el fort vent i res no aconsellava intentar l'aventura. Haguéssim quedat congelats als deu minuts de caminar.
Així que mitja volta i cap a l'Hospital de Benasc a fer un cafetó ben calent per reanimar-nos.
Això sí l'espectacle era preciós i vam aprofitar per deixar-ne constància fotogràfica, com podeu apreciar al llarg d'aquest relat,
i també per fer alguna pel·licula curta, abans no se'ns gelessin del tot les mans...
Ha estat una experiència curiosa la de passar aquest fred hivernal tot just a primers de juny. El senyor "hivern" senyoreja encara amb força en els cims de l'alt pirineu malgrat ser a tocar de l'estiu
Tota la tarda d'ahir va seguir bufant el vent amb tanta intensitat que feia molt desagradable caminar pel carrer, vam aprofitar per llegir i relaxar-nos a l'hotel, i encara aquest matí en sortir al carrer seguia bufant la "barrufa" amb tota la força, tant és així que fins i tot la neu ja es veia en els cims més a prop del poble de Benasc.
* * *
Tot just arribar a Barcelona, avui mateix dijous, ens ha agafat un xàfec de benvinguda ben impressionant... però ja veníem curats d'espants...
