- La Història comença aquí...
Està situada en una zona prop de la costa al peu de la muntanya on al capdamunt hi ha enclavada la població de Gerace.
Locri ja fou mencionada per Heròdot (historiador)
en 493 a.C.
Dionís II, expulsat de Siracusa, es va retirar a Locri el 356 a.C., on la seva gent es va apoderar de la ciutadella i es va instal·lar en el poder.
Després d'això hi hagué contínues guerres amb els brucios. La ciutat ja no és mencionada fins a l'arribada de Pirro de Epiro, època en la que Locri, Regio i altres ciutats ja estaven sota la protecció de Roma.
Pirro se'n va apoderar, però quan ell va tornar a marxar, altre cop va ser sotmesa a Roma i així va romandre fins a la Segona Guerra Púnica, quan es va aixecar contra Roma i a favor de Cartago, en 216 a.C., després de la batalla de Cannas.
Al segle 1er. (a.C.), convertida en municipi, va sobreviure com a petit centre de poca importància fins a finals de la antiguitat...
Procopi la menciona encara al segle VIè. i probablement no fou destruïda fins al segle VIIIè o IXè a mans dels pirates sarraïns.
 |
| La península italiana al s.IV a.C. |
Alguns natius destacables d'aquesta ciutat foren:
- Jenócrito, poeta
- Erasipo, poeta
- Téano, poeta líric
- Timeo, filòsof pitagòric
- Equécrates, filòsof pitagòric
- Acrión, filòsof pitagòric
- Eunomo, músic
- Eutimo, atleta
* *
(pinax de Perséphone i Hades, foto d'internet)
Vegeu també algunes mostres de les peces de ceràmica i de forja exposades en les vitrines del museu...
Sortint del museu anem a reconèixer les restes de la necròpolis, del Temple Jònic de Marasà, i del Santuari de Persèfone.
Les primeres excavacions arqueològiques de gran importància a Locri foren realitzades a principis del segle XX per Paolo Orsi, qui va explorar la major part de les necròpolis de la ciutat.
(restes de mosaic)
Orsi també va explorar, a més, el Santuari dels Dioscurs de Marasà, i el de Zeus prop de la casa Marafioti.
(foto manllevada d'internet)
Als anys 40, P.E.Arias va treure a la llum el gran teatre de Locri.
El Teatre grecoromà quedava molt lluny i no el vam poder visitar.
El podem veure aquí en una altra imatge d'internet
El teatre, que en la seva primera fase data del segle IV a.C., aprofita el pendent natural del terreny per formar la càvea, i les grades estan tallades en la roca local que és la tova calcària o travertí.
En la part sudoriental de Locri, prop de la muralla, es troba el Santuari de Marasà, on va aparèixer un temple de finals del segle VIIè. a.C.
En el segon quart del segle Vè. a.C., el temple arcaic fou destruït i substituït per un altre, amb un grandiós perípter jònic (de 6 x 17 columnes) del que només s'han conservat les restes del sòcol i una columna.
(moltes de les columnes d'aquest temple [en total 26] van ser utilitzades per construir el Duomo de Gerace que vam visitar ahir)
A aquest temple pertanyen les estàtues dels Dioscurs, trobades per Orsi, que decoraven el frontó, i que aquesta tarda podrem contemplar quan visitem el nou Museu Nacional d'Arqueologia de la Magna Grècia, a Reggio Calabria, on també hi trobarem els famosos Guerrers de Riace (s.Vè. a.C.).
Els Dioscurs, són els famosos germans bessons Càstor i Pòl·lux,
fills de Zeus i Leda
* *
Encara vam tenir temps de desplaçar-nos fins a un edifici proper, una antiga masia actualment anomenada Il Casino Macri, a sota de la qual es van descobrir importants restes arqueològiques...
Aquesta masia vuitcentista està situada enmig dels camps que actualment eren en plena floració primaveral
* *
Acabada les visites d'aquest matí ens traslladem altre cop a Reggio Calabria per anar a dinar al nostre hotel, l' èHotel, de 4* del que m'agradarà fer un petit comentari crític.
Per ser un hotel catalogat amb 4**** penso que deixava molt que desitjar.
En aquest bonic menjador,
aquell dia, a l'hora de dinar, van fer curt de macaroni-penne,
i la meitat del grup vam haver d'esperar com mitja hora llarga per poder tornar a tastar uns macaronis aigualits i fets a corre-cuita (incomprensible per un hotel que sabia que anàvem 50 persones a dinar). També es va acabar el complement d'espinacs que servien amb el segon plat...
En fi, una petita catàstrofe.
Pel que fa a les habitacions... el primer problema era per obrir amb la targeta electrònica, anar provant i provant, fins que quan ja estaves a punt de desesperar-te o de baixar a recepció, aleshores amb un moviment inesperat, plaf... s'obria la porta. Entraves i deixaves posada la targeta dins la ranura de l'habitació per que s'obrissin els llums, però de tant en tant, plaf... es desconnectava tot i et quedaves a les fosques. Havies de moure una mica la targeta i tornava la connexió i els llums.
Això et permetia adonar-te de seguida de que no hi havia cap mena d'armari...!!! Oh, meravella...!!! L'habitació era enorme, hi havia espai de sobres, però només hi havia un sofà, per cert força deteriorat, i molta paret buida sense cap armari, només quatre penjadors a l'aire i para de comptar.
A més el manteniment del mobiliari força descurat...
Una altra meravella... les persianes de la finestra i del balcó s'accionaven elèctricament, però quan baixaves una, l'altre també baixava...(??). Si les tiraves les dues amunt, ok. Però si aleshores volies baixar una mica la del balcó perquè entrava massa sol, o l'altre, plaf... baixaven les dues i et quedaves a la penombra...!!!
Gran meravella de les 4**** de l' èHotel.
Però això, senyors, és la Calàbria, el sud d'Itàlia...!!
L'únic recomanable era la gran terrassa superior amb una gran vista sobre la costa i sobre l'illa veïna de Sicília, que algun dia ens va permetre veure fins i tot el Volcà l'Etna ben nevat.
(Alguna cosa bona haurien de tenir les 4 estrelletes, no?).
* * *
- La crònica continua aquí (04)
