L'Art i l'Artesania arran de costa...

Ahir vam tenir ocasió de visitar el museu del Cau Ferrat i el Museu Maricel, a Sitges, després de la seva recent remodelació al desembre del 2014.

S'ha aconseguit una experiència museística realment esplèndida.

Ara la visita comença per la col·lecció d'art del Maricel, que ha estat reubicada en el nou edifici, i al final es connecta interiorment amb el Cau Ferrat.

Jutgeu vosaltres mateixos...

 

Comencem el recorregut per les diferents sales del museu Maricel...

Sant Francesc

Abans de passar a unes altres sales, una breu explicació sobre l'origen i procedència de totes aquestes obres...

Després de contemplar aquestes magnífiques obres de l'art romànic i gòtic, a continuació passem a unes sales amb obres molt més contemporànies...

 La festa de Sant Bartomeu, a Sitges

La processó del Corpus

(dos exemples de pintura lluminosa)

(escenes de la vida moderna)

* *

Tot seguit deixem Maricel, per accedir al Cau Ferrat, que malgrat l'aparent caos i amuntegament d'objectes, ara llueix molt més net i polit

 (en Rossinyol penjat d'una làmpada)

Dama del Cau Ferrat. Obra catalanovalenciana, 

de la primera meitat del segle XV.

Dues magnífiques pintures del Greco que Rossinyol va adquiri per 1500 pts. de l'època...

 Sant Pere

la Magdalena

Baixem al pis inferior per acabar de contemplar el cau d'en Rossinyol...

(en la intimitat del seu despatx trobem això...)

Un cop ben dinat, aprofitem per voltar una mica per Sitges en una tarda mig tempestuosa,

i acabem la jornada amb una visita a la Casa Bacardí, 

on tindrem ocasió de confeccionar i degustar el nostre propi "mojito", amb l'ajuda dels coctelers professionals de la casa.

I així acaba la nostra interessant visita a Sitges, Cau Ferrat, museu de Maricel, i Casa Bacardí. Totalment recomanable per aquells que encara no ho coneguin.

* * *

70 Anys de l'alliberament de l'horror... (27 de gener 1945)

Avui fa exactament 70 anys que va ser alliberat un dels camps d'extermini nazi més importants de la Segona guerra mundial, on van morir milions de persones en un dels complexos més macabres, els Camps d'AUSCHWITZ i BIRKENAU, a Polònia, que funcionaren com una autèntica maquinaria de destrucció i de mort...

No vull ara aquí fer cap comentari sobre això, la història es ben coneguda per tothom, però potser no tothom ha tingut l'oportunitat de conèixer-ho i de visitar-ho de primera mà com vam poder fer nosaltres en un viatge a Polònia, l'agost del 2009.

Us deixo l'enllaç al meu Blog on vaig fer la crònica emocionada d'aquella visita (aquí) per si algú de vosaltres hi pot tenir interès en llegir-la.

Amb motiu de recordar el 70è. aniversari d'aquell 27 de gener de 1945, pot ser un bon moment per fer-ho.

* * *

The most important thing

Retrats d'una fugida

Què és el més important que t'enduries si de sobte haguessis de fugir de casa teva i del teu país? 

Tot i que en llegir aquestes línies et pot semblar inimaginable que això et pogués passar, és una pregunta que milers de persones es veuen obligades a respondre cada dia.

En els darrers tres anys, els conflictes a Síria, el Sudan del Sud, la República Centreafricana i Mali han donat lloc a greus crisis humanitàries. A conseqüència de la persecució, la violència generalitzada o les violacions de drets humans en aquests quatre països, més de 12 milions de persones s'han vist forçades a fugir de casa seva, un terç de les quals han marxat a altres països i han esdevingut refugiades.

Aquesta exposició, organitzada amb la col·laboració de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), és una mirada a la vida d'aquestes persones. 
Partint dels retrats del fotoperiodista americà Brian Sokol, ens apropem als testimonis de 24 persones que, en el moment de ser fotografiades, acabaven de veure's forçades a fugir de casa seva i a endur-se el més important per a elles. 
Són testimonis que ens conviden a reflexionar sobre què faríem nosaltres si ens trobéssim en la mateixa situació.

Una exposició que us recomano. L'hem vista aquest mateix matí a Caixa Forum, i les fantàstiques i expressives fotografies del periodista americà són realment corprenedores. Fan patir només de veure-les i de llegir el dramàtic context on cada una d'elles ha estat presa.

Un món injust on multitud de guerres i d'injustícies fan tant de mal a tanta i tanta gent i tantes famílies que han de fugir de casa seva per refugiar-se en països veins i malviure en campaments sense les mínimes condicions per poder portar una vida digna... 
Molt depriment, i certament fa pensar en quina mena de món tant injust estem vivint...

* * *

L'hem vista després d'haver gaudit amb l'altre magnífica exposició de fotografies Gènesi, de Sebastiao Salgado, (una autèntica meravella).

Que tampoc us heu de perdre perquè s'acaba el proper 8 de febrer

* * *

Sant Esteve 2014

Ahir era la festivitat de Sant Esteve, festiu a casa nostra i amb una gran tradició, el dia que totes les cuines aprofiten les restes del brou de Nadal per a fer els típics i tradicionals canelons i menjar-los aquest dia...

Fins aquí tot normal i "tradicional"... 
El que ja no és tant normal és que hi ha alguns éssers humans que van tenir la fortuna de néixer aquest dia, el 26 de desembre, i entre aquests, jo mateix...
Això vol dir que ahir era el meu aniversari, cada any em toca el mateix, celebrar-ho immediatament després del Nadal. Ja és tradició. 
El que passa és que els anys s'escolen en una revolada, i un es troba ja a les portes de la senectud. Aquest sant Esteve m'han caigut a sobre ja els 74 anys.

El gatet "Garfield" ha estat sempre la meva mascota virtual

Sembla que era ahir mateix que em jubilava, després de 50 anys de vida laboral, i ja han passat 10 anys...!!, Sí, sí, deu anys en un tres i no res. Encara recordo aquella mena de neguit que t'agafa quan t'arriba la jubilació i comences a pensar... i a partir d'ara, qué faré de la meva vida?...

I gairebé sense adonar-te, la teva vida es va omplint de petits compromisos, de cites ineludibles, com les visites al metge, i les revisions múltiples i periòdiques, com les cites al gimnàs, com les sortides i viatges programats, com les anades a cursets, cine, teatre i conferències, com els assajos a la coral, com algun voluntariat, etc. etc. Van caient els compromisos com fruites madures i la teva agenda comença a semblar un formatge emmental, ple de forats, on has d'anar encabint tot allò que la vida et va portant. A vegades ja comença a no ser gens fàcil trobar un forat per apuntar-hi el darrer compromís o el darrer plan de futur...

TEMPUS FUGIT...!!!, sí senyor, i fuig tant de pressa que hom ja no s'atreveix a pensar que passarà d'aquí als propers deu anys... 
Així que, de moment, i mentre no arriba el proper sant Esteve 2015, quan, si Déu vol i la salut ho permet, em cauran els 75 !!, procurarem anar gaudint del dia a dia, continuant amb totes les activitats que fins al moment present he pogut exercir..., i entre les moltes i variades, una d'important: continuar publicant en aquest Blog que aviat farà també el seu aniversari, el vuitè, al febrer 2015. 

Aquesta ha estat una de les activitats que ha omplert moltes de les hores de la meva jubilació, i no me'n penedeixo gens, ja que a través d'ella he pogut gaudir de les sortides i viatges que hem fet, he penjat cròniques llargues i també curtes, que han permés gaudir a molta gent i a mi mateix, sempre que les he volgut rellegir i rememorar en la distància. M'han servit també per connectar amb gent amb les mateixes aficions, blocaires convençuts com jo que he anat trobant al llarg d'aquests anys.

En definitiva, un mitjà senzill i simpàtic, d'anar deixant constància del pas del temps, del dia a dia de les teves vivències, i també del pols del país... que en l'any que ara encetarem, espero i desitjo ens depari moltes novetats i moltes alegries com a país, tant a nivell personal com a nivell col·lectiu...!!!

Per cloure aquesta reflexió personal que m'ha dut fins aquí, aprofito ja per a desitjar a tots els meus fidels lectors, amics, companys, familiars i blocaires, un 

Feliç ANY NOU 2015.

* * *

NADAL 2014

Va ser una nit que va florir l'estrella,

i va néixer l'Infant !

Imaginem que fou la nit més bella,

més musical, més flamejant !...

I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna

el nostre pit per atiar l'oblit,

per fer-nos infidels, però retorna 

cada any, aquesta nit

Rogier van der Weyden "La Nativitat" (ca.1445-1448)
Museu Estatal de Berlin

Procurem ser una mica criatures

amorosint el baladreig raspós

i diguem: "Glòria a Déu en les altures"

amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l'any la mesquinesa ens fibla, 

i l'orgull de la nostra soledat,

almenys aquesta nit, fem el possible

per ser uns homes de bona voluntat !!

(frag. del "Poema de Nadal" 

  de Josep Ma. de Sagarra)

* * *

Us desitjo a tots un BON NADAL...!!!