Avui, gràcies als descobriments i les acurades informacions d'un bon amic nostre G.G., qui molt sovint comparteix les seves descobertes a la xarxa a través de Facebook, ens hem arribat fins a Pedralbes per visitar aquest recomanat indret singular:
Es tracta del conjunt anomenat Santuari de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes, actualment coneguda com a Església parroquial de Santa Maria Reina, es troba al barri de Pedralbes, al districte de Les Corts de Barcelona.
El conjunt va ser projectat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, qui va dissenyar una àmplia zona de jardins que complementen un grup d'edificis d'estil neorenaixentista florentí, amb una forta influència brunelleschiana, de Filippo Brunelleschi.
El conjunt està integrat per una església en forma de creu llatina flanquejada per dos claustres i amb un campanar adossat al presbiteri.
El jardí, poblat de pins, xiprés, i palmeres, acull una gran escalinata de pedra amb parterre central que mena vers el cim del turó, rematat per la façana monumental del monestir.
Fou construïda entre 1922 i 1936, com una filial del Monestir de Montserrat —inicialment es va anomenar Església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes— És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Abans de continuar amb la descripció del conjunt, veiem una mica d’Història:
El conjunt va ser construït a partir de 1920 amb la finalitat d'establir a Barcelona un monestir benedictí filial del de Montserrat. La construcció va ser finançada per l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina, qui, segons sembla, proposà el disseny neorenaixentista, reflex del classicisme noucentista del seu temps. Aquell monestir benedictí rebria les despulles d'Olzina després de la seva mort l'any 1925. Les obres del monestir es paralitzaren en esclatar la Guerra Civil, quan Rubió i Tudurí hagué d'exiliar-se.
Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals es feu càrrec del projecte i Josep Obiols fou contractat per realitzar les pintures que decoren el pòrtic. L'any 1964 passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que el convertí en Parròquia de Santa Maria Reina.
.. /… i ara seguim
Els murs exteriors, es mostren íntegrament revestits amb un aplacat de marbre blanc, gris i rosat, seguint la tradició florentina. La façana principal orientada al jardí està dividida en tres cossos: el central, que conté el pòrtic de l'església; i els dos laterals, que contenen els dos claustres annexos.
* *
El cos central de la façana, corresponent a l'atri, es dissenyà seguint els models que Leon Battista Alberti havia proposat per a l'església de Sant Andreu de Màntua, és a dir, com un arc de triomf coronat per un frontó triangular. Així, dues parelles de semicolumnes corínties i, amunt, dues parelles de pilastres del mateix ordre, emmarquen un gran arc de mig punt motllurat i sostingut per dues parelles més de pilastres corínties amb els fusts estriats. El fris de l'entaulament conté la inscripció "ALMAE MONTIS SERRATI DEIPARAE SACRVM" i tot queda rematat per un frontó triangular amb un medalló en relleu de la Verge i el Nen.
El gran arc central dona accés, com s'ha dit, a l'atri de l'església, un ric espai cobert per una volta de canó amb llunetes sostinguda per pilastres corínties de pedra i murs ornats a quarterons de marbre de colors. El més destacat d'aquest espai és la decoració mural que cobreix la volta, realitzada per Josep Obiols. La volta presenta el Crismó envoltat de garlandes de flors, mentre la lluneta central presenta una monumental Assumpció de la Verge envoltada d'àngels i querubins en un jardí exòtic.
Les llunetes laterals mostren, darrere d'un parapet, les imatges de Santa Eulàlia i de Sant Jordi, patrons de Barcelona i de Catalunya.
L'accés a l'església es realitza per una porta amb una llinda de marbre gris coronada per un fris triangular i un fris amb la inscripció "El noble i il·lvstre pròcer català en Josep Nicolav de Olzina i de Ferret disposà l'edificació d'aqvesta església i la llegà per al cvlte de la Verge de Montserrat, patrona de Catalvnya, llivrant-se a l'Arqvebisbat de Barcelona el dia 22-VII-1964".
Al presbiteri, l'altar major queda protegit per un gran baldaquí daurat sostingut per quatre columnes corínties de marbre negre. La cúpula del creuer, en forma de mitja taronja, reposa sobre petxines ornades amb medallons i s'inspira directament de la Capella Pazzi que Brunelleschi construí a la basílica de Santa Croce de Florència. Tanmateix, la seva aparença exterior s'inspira del Baptisteri de Sant Joan de Florència, construcció alt-medieval coberta per un cimbori tancat amb teulada de vuit vertents i coronat per una estreta llanterna de marbre blanc.
* * *
(tota la informació sobre les característiques técnico-constructives de l'edifici, han estat tretes d'internet)
Per acabar vull tornar a agrair al nostre amic la informació que ens va proporcionar sobre aquest lloc tant singular, i certament tant desconegut per nosaltres, malgrat haver passat potser centenars de vegades per davant des de l'Avinguda d'Esplugues cercant una de les sortides de la ciutat...
* * *
Una visita certament recomanable per a qui tingui interès a descobrir un lloc singular de Barcelona. L'accés al conjunt es fa des d'una porta lateral, al carrer Miret i Sans, 36.
