dimecres, 9 de març del 2022

L'estany d'IVARS I VILA-SANA

 Una nova experiència ha estat el descobriment d'aquest indret que encara no havíem pogut visitar mai. Interessant, bell i molt recomanable..!!

L'Estany d'Ivars, situat al mig de la plana d'Urgell, és una llacuna natural que antigament era coneguda com el Clot del Dimoni, i que fou dessecada l'any 1951, per convertir-ne les terres en camps de conreu. L'antic estany era molt conegut per l'abundància d'ànecs i fotges, per les anguiles i com a espai d'esbarjo de la comarca.

 I ara fa uns pocs anys s'ha tornat a recuperar totalment i s'ha convertit en l'estany més gran del país i un espai natural protegit, amb una gran biodiversitat i uns paisatges únics. La recuperació s'ha concebut per tal de permetre un coneixement i un gaudi, atractiu i respectuós amb els valors naturals i paisatgístics.

Després de visitar el Centre d'informació "Cal Sinén", on entre altres informacions veiem la típica barca que utilitzen per anar a pescar o a la cacera d'ànecs...

              sortim a caminar una estona per un dels costats de la llacuna.

de tant en tant es veuen petites illetes repartides per tota la llacuna, 
n'hi ha unes 25.
les cigonyes són omnipresents en tot el territori

            també la floració d'aquests arbres fruiters és ben present arreu
 
 els plumalls pinten el paisatge
      la pau que s'hi respira és molt notable
una última ullada a aquest racó de món apte per anar a caminar, en bicicleta, etc.

En un dels observatoris hi trobem aquest panell amb les varietats d'ocells que es poden veure a la llacuna.
aquest blauet ens enamora de manera molt especial...
 

Panells informatius a la sortida del parking
Acabem la caminada amb aquest nou esclat de floració.
 
* * *

Sortint d'aquí ens dirigim a visitar l'històric Celler del Castell del Remei, que presenta unes particularitats artístiques i enològiques molt interessants, però que ara per no allargar-me, us les explicaré en una propera aportació al meu Blog.

 

dimarts, 8 de març del 2022

AITONA, viu el rosa..!!


Feia molt de temps que volíem viure l'experiència de gaudir de la floració dels arbres fruiters en aquesta zona del Baix Segre, i finalment aquest any ho hem pogut realitzar. El passat cap de setmana 5 i 6 de març ens hi vam arribar al municipi d'Aitona.

En primer lloc ens enfilem fins al mirador del Paisatge del Baix Segre, situat al costat de l'ermita de Sant Joan de Carratalà, per tenir una visió panoràmica del conjunt...

Vist el panorama que tenim als nostres peus, ja estem neguitosos per poder baixar a trepitjar el terreny per poder apreciar de ben aprop l'espectacle de la floració.
Davant del pabelló municipal ja ens esperava en Sisco, el pagès que ens acompanyarà en l'autocar fins a una de les grans finques on ens farà les explicacions oportunes.  

Tot circulant per camins rurals ja de dins de l'autocar comencem a veure l'estat de la floració, que segons en Sisco està a un 70%, veieu uns exemples...

Un cop arribats, ens traslladem sobre el terreny, i allà enmig d'aquelles fileres d'arbres presseguers totalment florits, començaran les explicacions.

El pagès que ens acompanya, en Sisco, allà enmig del camp, envoltats d'aquest esclat de floració al 100%, ens ensinistra sobre com porten a terme el sistema de rec gota a gota, i sobre la protecció de plagues

També ens mostra els diferents sistemes que tenen instal·lats per lluitar contra la mosca i altres insectes per mitjà de feromones

                (exemple d'una trampa de feromones per atraure insectes)

I una part molt interessant fou la de mostrar-nos a través d'una flor, obrint els seus pètals i pistils, fins arribar al seu nucli per saber si allò serà un préssec o una nectarina, o una platerina de pell fina, que és com un préssec pla (paraguaio) però més fi.

Després d'aquesta interessant experiència sensorial, fem una última ullada a aquests camps de fruiters tant esplendorosos abans de remprendre la tornada fins a Aitona.

* * *

Ara anem a dinar en un restaurant del poble, i després, de retorn, passarem per la localitat de Mequinensa, a la comarca del Baix Cinca, prov. de Saragossa, a la confluència de l'aiguabarreig del riu Ebre amb el Segre, i coronada per un castell, una fortificació d'origen medieval.

 Allí aprofitarem per fer una visita al Museu d'Història, que consta de dues parts...

Una part dedicada al món de la mineria, amb un recorregut per l'interior d'una antiga mina. 

L'altra part és l'antic edifici del Grup Escolar Maria Quintana, construït el 1927, i que anteriorment havia albergat les escoles de l'antiga població que va ser engolida per les aigües del pantà.

El museu consta d'espais diferents que ens narren la història, la flora i la fauna d'aquest indret.

I un apartat especial que ens mostra totes les diferents facetes de l'escriptor Jesús Moncada, fill de Mequinensa. La més universal edició del seu llibre Camí de Sirga, 


 

 i d'altres de la seva obra escrita, així com també la seva faceta de pintor amb una acurada mostra d'algunes de les seves obres més emblemàtiques, com aquesta que vol representar l'adéu a un poble que desapareix sota les aigües...


Una altra de les seves pintures emblemàtiques i d'un estil ben propi.

* * *

En sortir de les exposicions fem una ullada a l'entorn i a les restes del poble antic


(una visió del pantà)
 

(Restes de la població antiga)

(les ruïnes de l'església i el castell)
 
I finalment, en una de les ceràmiques commemoratives, es troba aquesta representació de la que fou la casa natal del propi Jesús Moncada, en el mateix emplaçament exacte on hi havia estat la casa ara desapareguda...

* * *

Aquí conclou aquesta crònica d'una jornada ben aprofitada i d'una experiència molt interessant i variada en tots els sentits, i també una visita molt recomanable..!!

* * *

L'endemà visitarem dos altres llocs interessants: L'estany d'Ivars i Vilasana, i el Celler del Castell del Remei. Però tot això ho veurem en una propera aportació al Blog. 


divendres, 25 de febrer del 2022

Un nou aniversari, i van 15..!!


Avui, 25 de febrer


Cada cop que arriba aquesta data em ve a la memòria aquell dia del 25 de febrer, ja força llunyà, en que vaig decidir emprendre l'aventura de fer un Blog
(aquí).

Mare de Déu, i com passa el temps...!!!

15 anys donen per molt, i han omplert de contingut els 830 posts ja publicats, la majoria parlant de viatges, de vivències, però també molts d'ells amb fort contingut polític a causa de les circumstàncies complicades que estem vivint al nostre país... També amb alguns records tristos “In Memoriam” dels éssers estimats que han desaparegut…

Els darrers anys, però, a causa de la pandèmia l’activitat en el Blog ha minvat considerablement…!!

Sembla que era ahir mateix, i gairebé sense adonar-me'n ja han passat 15 anys des d'aquell 25 de febrer de 2007, quan em vaig llençar a l'aventura d'obrir un Blog.

Poc em pensava jo aleshores tot el que aniria descobrint i aprenent a través d'aquesta eina tan original i tant universal.

Quinze anys és una fita en la que molts blocaires es dediquen a fer estadístiques i números, com vaig fer jo mateix en el meu
primer aniversari, però avui no em voldria fer pesat en això, però alguns càlculs i estadístiques si que em fa gràcia de fer... Si no m'he descomptat aquest deu ser el post 832 que faig al meu bloc Sorrobloc. 

Més de 150.000 visites al meu bloc fins ara, fan una mica d'impressió i d'il·lusió també. I més quan constates que les visites poden venir de qualsevol part del món.

Han estat anys que també m'han permès establir noves i interessants relacions amb altres bloggers o blocaires, com preferiu, o amb gent que sense ser-ho t'envien comentaris sobre els continguts d'allò que has anat publicant… prop d’un miler de comentaris, i uns 50 seguidors fidels..!!

En definitiva, un instrument aquest dels Blogs, que segueixo recomanant a tothom qui m'ho comenta o consulta. En ocasions sembla que costa una mica posar-s'hi, però val la pena no defallir i continuar treballant el dia a dia.

A poc a poc es va creant un pòsit d'informació que sovint ajuda a recordar i a reviure llocs visitats, situacions i vivències diverses al llarg dels anys transcorreguts... Els meus ja són 81 acabats de complir, i malgrat l'edat intento cada dia que l'entusiasme no decaigui.

Vull agrair un cop més la fidelitat a tots els que em seguiu llegint .

 

 

Continuaré treballant des de Barcelona i per al món...!!

 

 Moltes gràcies !!


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin