AITONA, viu el rosa..!!

Feia molt de temps que volíem viure l'experiència de gaudir de la floració dels arbres fruiters en aquesta zona del Baix Segre, i finalment aquest any ho hem pogut realitzar. El passat cap de setmana 5 i 6 de març ens hi vam arribar al municipi d'Aitona.

En primer lloc ens enfilem fins al mirador del Paisatge del Baix Segre, situat al costat de l'ermita de Sant Joan de Carratalà, per tenir una visió panoràmica del conjunt...

Vist el panorama que tenim als nostres peus, ja estem neguitosos per poder baixar a trepitjar el terreny per poder apreciar de ben aprop l'espectacle de la floració.

Davant del pabelló municipal ja ens esperava en Sisco, el pagès que ens acompanyarà en l'autocar fins a una de les grans finques on ens farà les explicacions oportunes.  

Tot circulant per camins rurals ja de dins de l'autocar comencem a veure l'estat de la floració, que segons en Sisco està a un 70%, veieu uns exemples...

Un cop arribats, ens traslladem sobre el terreny, i allà enmig d'aquelles fileres d'arbres presseguers totalment florits, començaran les explicacions.

El pagès que ens acompanya, en Sisco, allà enmig del camp, envoltats d'aquest esclat de floració al 100%, ens ensinistra sobre com porten a terme el sistema de rec gota a gota, i sobre la protecció de plagues

També ens mostra els diferents sistemes que tenen instal·lats per lluitar contra la mosca i altres insectes per mitjà de feromones

                (exemple d'una trampa de feromones per atraure insectes)

I una part molt interessant fou la de mostrar-nos a través d'una flor, obrint els seus pètals i pistils, fins arribar al seu nucli per saber si allò serà un préssec o una nectarina, o una platerina de pell fina, que és com un préssec pla (paraguaio) però més fi.

Després d'aquesta interessant experiència sensorial, fem una última ullada a aquests camps de fruiters tant esplendorosos abans de remprendre la tornada fins a Aitona.

* * *

Ara anem a dinar en un restaurant del poble, i després, de retorn, passarem per la localitat de Mequinensa, a la comarca del Baix Cinca, prov. de Saragossa, a la confluència de l'aiguabarreig del riu Ebre amb el Segre, i coronada per un castell, una fortificació d'origen medieval.

 Allí aprofitarem per fer una visita al Museu d'Història, que consta de dues parts...

Una part dedicada al món de la mineria, amb un recorregut per l'interior d'una antiga mina. 

L'altra part és l'antic edifici del Grup Escolar Maria Quintana, construït el 1927, i que anteriorment havia albergat les escoles de l'antiga població que va ser engolida per les aigües del pantà.

El museu consta d'espais diferents que ens narren la història, la flora i la fauna d'aquest indret.

I un apartat especial que ens mostra totes les diferents facetes de l'escriptor Jesús Moncada, fill de Mequinensa. La més universal edició del seu llibre Camí de Sirga, 

 

 i d'altres de la seva obra escrita, així com també la seva faceta de pintor amb una acurada mostra d'algunes de les seves obres més emblemàtiques, com aquesta que vol representar l'adéu a un poble que desapareix sota les aigües...

Una altra de les seves pintures emblemàtiques i d'un estil ben propi.

* * *

En sortir de les exposicions fem una ullada a l'entorn i a les restes del poble antic

(una visió del pantà)
 

(Restes de la població antiga)

(les ruïnes de l'església i el castell)

 

I finalment, en una de les ceràmiques commemoratives, es troba aquesta representació de la que fou la casa natal del propi Jesús Moncada, en el mateix emplaçament exacte on hi havia estat la casa ara desapareguda...

* * *

Aquí conclou aquesta crònica d'una jornada ben aprofitada i d'una experiència molt interessant i variada en tots els sentits, i també una visita molt recomanable..!!

* * *

L'endemà visitarem dos altres llocs interessants: L'estany d'Ivars i Vilasana, i el Celler del Castell del Remei. Però tot això ho veurem en una propera aportació al Blog.