Pel SOLSONÈS, a la recerca del seu Patrimoni...(02)

✒ La crònica de la sortida comença aquí...

 Tal com comentava en el capítol anterior, el mateix divendres dia 1/11, ens traslladem per dinar fins l'Hostal de Pinós, el més antic de Catalunya (inaugurat l'any 1524).

  

Podrem constatar la seva antiguitat per les inscripcions que veiem gravades en les pedres a banda i banda de la porta d'entrada al local. 

En la par dreta de la llinda hi ha aquesta inscripció -pregària- que es pot llegir perfectament, datada l'any 1677.

En la part esquerra hi ha aquesta altre llinda amb una inscripció que us la transcric per tal de facilitar-ne la comprensió

ALABAT SIA LO SANTISIM SACRAMENT PER A SEMPRE * VERITAT ES QUE OSTAL ES QUE SENSE DINÉS NO DONEN RES

* * *

L'Hostal era, realment una casa de menjars "comedero" que estava força plena. La qualitat del menjar no va ser cap meravella, tot servit amb força lentitud a causa de la gran gentada, l'escudella amb la pasta força rebullida i una mica freda, i la carn a la brasa ens va arribar pràcticament freda. La compensació foren els panellets per celebrar els Tots sants, i un porronet amb vi moscatell.

* *

En acabar, a l'exterior vam veure un monòlit de pedra amb una placa commemorativa dedicada al Pare Bartomeu Garriga, Abat -fill il·lustre de Pinós- que fou promotor de l'actual Basílica de Montserrat.

El noi jove que ens feia de guia, ens acompanyà fins la porta del petit Santuari de Santa Maria de Pinós

(detall de la llinda dreta...)

Situat prop del cim de la serra de Pinós (931m) fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers.

Actualment, és un centre de devoció comarcal, des d'on es domina una magnífica panoràmica dels Pirineus, Collsacabra i Montseny.

Aquest indret, a més té un interès afegit: 

el de ser considerat el Centre 🔁 geogràfic de Catalunya..!!

(l'interior de la capella)

(detall de l'altar)

la bonica imatge de Sta.Ma. de Pinós

* * *

Camí d'Ardèvol per veure la seva torre, fem una parada prèvia al cementiri on trobem una història interessant...

(la làpida de Rafael Tristany Parera)

(Va participar en la Tercera Guerra Carlina durant la qual va ser comandant general de Catalunya).

* *

Sortint del cementiri ens encaminem cap a Ardèvol on veiem la imponent torre...

Que va ser construïda en època dels comtats cristians a mitjans del s.X, 

i situada al cim d'una petita penya, al centre de l'actual poble, al costat de l'església parroquial de Santa Maria.

 

Alguns companys dels més agosarats, es van animar a escalar-la (pujant per les escales interiors) fins a dalt de tot.

* * *

Així vam completar la llarga jornada del dia 1er. de novembre.

Demà, dissabte 2, anirem fins al municipi de Guixers, a la Vall de Lord, per visitar l'ermita romànica de Sant SERNI, el Conjunt Monumental de Sant Esteve d'OLIUS, i finalment el santuari del Miracle, per admirar el gran retaule, una de les joies barroques més impressionants de casa nostra...

Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica..!! 

 

✒ La crònica continuarà aquí...(03)

 

 

 

 

 

Pel SOLSONÈS, a la recerca del seu Patrimoni més desconegut...(01)

 Aprofitant aquest pont de Tots Sants, del 1 al 3 de novembre, amb el grup d'amics que acostumem a viatjar, ens hem traslladat fins a Solsona on hi farem estada els tres dies a l'antic Hotel Gran Sol.

Començarem el dia, doncs, amb una visita guiada i comentada pel centre històric de Solsona.

En arribar tot just davant el portal d'entrada ens agrada veure les manifestacions i/o reivindicacions d'independència que es mostren ben patents a les façanes.

Accedim a l'interior passant per sota del porxo d'accés que llueix el gran Sol, símbol propi de la ciutat de Solsona

Comencem una passejada per gaudir dels seus carrers i del seu ric patrimoni arquitectònic com és l'Ajuntament, la Torre de les Hores, les places de sant Joan, sant Roc, sant Pere, plaça Major, el Palau Llobera (aquí sota), seu del Consell Comarcal.

 el Portal del Pont, i la Col·legiata de Santa Maria de Solsona, actual catedral d'estil gòtic, començada a finals del s.XIII i acabada al segle XVII, on es venera la imatge de la marededeu del Claustre (patrona de la ciutat), del segle XII.

Anem, doncs, directament a la catedral per admirar aquesta imatge

 La porta lateral d'accés                    

l'Altar major és força simple, i aquí sota veiem el fons de la nau i també la seva bonica rosassa

 A l'interior del temple destaquen principalment un parell d'altars, el primer el que acull la imatge de la marededeu del Claustre

i a continuació el detall de la imatge romànica 

(la patrona de la ciutat)

catalogada com una de les escultures del s.XII més importants del romànic català.

* *

L'altre altar que destaca dins el recinte de la catedral és el dedicat a la invocació de la marededeu de la Mercè.

* * *

En sortir de la catedral, seguirem caminant pel centre històric per descobrir alguns aspectes interessants, propis d'aquesta ciutat, i un dels més sorprenents fou el que aquí s'anomenen "els caps de biga"... representacions d'una cara o rostre d'algun personatge popular... normalment corresponien a les bigues d'edificis senyorials dels segles XVII-XVIII

(veiem alguns exemples)

 

     Seguint el nostre passeig, ens acostem a l'Ajuntament, un  edifici del s.XVI on hi ha l'escut de la ciutat, i també l'escut del constructor, el mercader Puigdepons.

I a continuació, arribem a un dels punts clàssics i més populars de Solsona, la plaça del Ruc i la Torre de les hores, on durant les festes del carnaval te lloc la penjada del burro que des de dalt del campanar pixa damunt la gentada que hi ha a sota...!!

 

Quan d'aquí una estona visitem el local on es guarden els gegants del carnaval, el Local Boig, podrem veure també el pobre burret...

 

Seguim caminant fins arribar a la plaça de sant Joan, on podrem veure el monument i la capella dedicada al sant. 

I finalment, passem per davant de l'edifici on hi ha el Museu diocesà i comarcal de Solsona que visitarem el darrer dia.

Tot seguit, com a colofó de la visita, anem a visitar el "Local Boig" on s'exhibeixen els gegants de la Festa Major i també els gegants del Carnaval.

També hi trobarem una mostra del bestiari festiu, l'àliga, el drac, la mulassa, etc.

(els gegants vells)

(els gegants joves) 

(els quatre capgrossos)

(la Mulassa)

(el cap de la mulassa original del Carnaval del 1600)

(l'Àliga coronada)

(el Drac)

(el Bou) 

(i una bona sèrie de dracs diversos)

* *

Ara, en l'apartat dels gegants i figures diverses del Carnaval, destaquem en primer lloc la figura del gegant Boig

i la seva esplèndida acompanyant...

Aquests són aquells gegants que quan fan giravoltes tot ballant al so de la música, amb les seves grans manotes van donant plantofades a la gent dels voltants...

També hi ha altres gegants que donen puntades de peu, com aquests que podeu veure aquí sota...

A mes també veiem les figures dels 4 gegants vells

i per acabar-ho de completar, aquí teniu una bona colla de capsgrossos i animalons diversos...

* *

 No cal dir que si no heu estat mai al carnaval de Solsona, val la pena d'experimentar-ho. Crec que la diversió està assegurada... i les plantofades també..!!

No ho dic per experiència pròpia, però és la fama que s'ha guanyat aquest carnaval al llarg dels anys. Us animo a provar-ho..!!

 

* * * 

Ara tot seguit ens traslladarem per dinar fins a l'Hostal de Pinós, el més antic de Catalunya (del 1524), on després farem la visita del Santuari de Sta. Maria de Pinós, i per cloure la jornada anirem fins al poble d'Ardèvol, per visitar la seva Torre, construïda a l'època dels comtats cristians, a mitjans del s.X, on alguns valents de la colla intentaran d'escalar-la...

 

Però tot això, per no allargar-nos més, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica

 

La crònica seguirà aquí...(02)

 

 

 

El món curiós i fascinant de les Bases de dades...

El món apassionant de les Bases de Dades...!!

Amb aquest títol introductori em remeto als inicis de la meva experiència en el món de les biblioteques i de les Bases de dades.

Fou en els anys de la meva estada a Montserrat (anys 60's) en els que, a part dels estudis de teologia, el meu treball va ser d'auxiliar del bibliotecari, i allà vaig començar a intuir la importància de tenir una bona base de dades...

Biblioteca de Montserrat - Biblioteca de ciències humanes i de teologia - https:bibliotecademontserrat.cat/

Posteriorment, els últims anys de la meva vida laboral (anys 80's/90's) fins la jubilació el 2004, els vaig fer al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, treballant precisament com a documentalista/bibliotecari, i vaig col·laborar estretament en la confecció de les anomenades Biblioteques Especialitzades de la Generalitat... https://catalegclassicbeg.cultura.gencat.cat. 

Treballar, doncs, amb la confecció i amb l'ús diari de les Bases de dades, fou el meu pa de cada dia.

* *

Un cop jubilat i reincorporat a la rutina habitual del dia a dia, vaig començar a notar la necessitat de tenir alguna mena d'eina per controlar tots els materials que en un domicili normal/habitual es van acumulant, llibres, discos, dvd's, cd's, etc. I, sense pensar-ho dues vegades, vaig decidir que començaria pels nostres llibres...

Qui no s'ha trobat mai en aquella situació de... que se n'ha fet d'aquell llibre que teníem i que vam llegir fa uns anys, i on redimonis ha anat a parar...?

Totes les biblioteques, siguin importants com aquesta de la Universitat de Coïmbra...

... o més senzilla com la nostra, 

que també té un complement o Biblioteca BIS,

necessiten un instrument bàsic per poder localitzar cada un dels llibres, una Base de dades, amb un registre anomenat "topogràfic" que és el que ens situa cada llibre exactament on està situat, on és el seu "topos".

 

* *

I això mateix és el que vaig començar a fer amb molta paciència i invertint moltes hores..., però a data d'avui 10/10/2024, puc dir que estic satisfet del resultat i de la varietat de Bases de dades que he anat elaborant. Les vaig a enumerar...

 

1) La nostra Biblioteca particular, a dia d'avui amb 1.035 registres:

  (potser la més utilitzada).

2) Música Clàssica, en discos de vinil, amb 506 títols (des de Adam i Albinoni, fins a Zelenka, Jan Dismas)

3) Discos de vinil, música diversa -no clássica-, amb 100 títols 

4) Suports digitals CD's de música, amb 275 títols (des de Abba fin         W.A.Mozart) 

5) Pelis gravades en Video o DVD, amb 230 títols.

6) Llibres i Guies de viatges, amb 90 títols (en construcció...)

7) Relacions diverses i numerades d'Opuscles, Fulletons diversos i Llibres de muntanya. 

* * *

Han passat molts i molts anys, més de 60, des que vaig tenir els meus primers contactes amb les Bases de dades a la biblioteca del Monestir de Montserrat.

 

Haig de dir sense cap mena de complexe que he estat una mica "adicte" a les bases de dades, però que n'estic molt satisfet d'haver-les fet i de la utilitat que m'han reportat a la meva vida.

 

* *

 

Espero i confio no haver-vos avorrit explicant les meves "batalletes". Una abraçada a tots els que m'heu llegit, i heu tingut la paciència d'arribar fins aquí.

  

 

* * *