REIMS, capital de la Champagne... (03)

• La història comença aquí...

Avui dedicarem el dia a conèixer una mica la ciutat de Reims, la ciutat més gran del departament de Marne, a la regió de la Xampanya-Ardenes

En l'antiguitat era la capital de la tribu gal·la dels Rems, i els romans l'anomenaren Durocortorum. Aquesta ciutat, des de finals del segle Vè, ja fou un important enclavament polític i religiós. 

També cal recordar que Reims va ser una de les ciutats màrtirs de la primera guerra mundial quan va ser salvatjament bombardejada.

Començant per la catedral de Notre-Dame, que és una de les més espectaculars construccions gòtiques de França, on el bisbe sant Remigi hi batejà el rei franc Clodoveu Ier. (Clovis).

A partir d'aquest fet, tradicionalment s'hi coronaven els reis de França.

També ben a prop hi ha la Basílica de Saint Remi, fundada al segle VIè, on des de l'any 553, es conserven les relíquies d'aquest sant. 

Tant una com l'altra les visitarem oportunament, així com també els museus respectius, tots ells molt interessants, però per no carregar massa repetidament la meva crònica amb imatges d'aquests magnífics temples, que visitarem més endavant, anem ara a voltar una mica per la ciutat de Reims i contemplar alguns dels seus indrets emblemàtics i sobretot ens fixarem en la gran quantitat d'edificis d'estil Art-déco que s'hi poden trobar.

Només baixar de l'autocar ens impressiona el magnífic aspecte de 

l'absis de la catedral, 

 i apliquem el zoom de la càmera per veure amb detall 

l'àngel que corona l'agulla 

Però la catedral i el seu museu els visitarem un altre dia...

Comencem la caminada per la plaça Royale amb l'escultura de Lluís XV.

Passem per la plaça del Forum, i veiem també el Museu-Hôtel Le Vergeur, 

amb una arquitectura renaixentista, fou la residència de Hugues Kraft els anys 1930, i s'ha conservat tal qual estava aleshores, amb col·leccions de mobles, pintures i objectes artístics.

Arribem fins a la plaça de l'Ajuntament (Hôtel de Ville), ubicat en un espectacular edifici del 1636, 

amb un medalló superior (detall) amb la figura de Lluís XIII.

Passem a continuació per davant del magnífic edifici de l'Art Nouveau del 1898, que fou la seu social dels xampanyers Jacquart fins el 2009.

on podem veure la portalada i els mosaics superiors al·legòrics dels treballs de la vinya i de l'elaboració del xampany, tant assimilats al patrimoni de la casa Jacquart que fins i tot van donar nom a un dels seus crus més emblemàtics, 

"la Cuvée Mosaïque"

I arribem tot seguit fins al mercat del Boulingrin en estil Art-Déco, construït en 1927, fou després abandonat per problemes en la feble estructura de la coberta a 19,85 metres d'alçada. Finalment fou reparat i classificat com a monument històric, i es va tornar a posar en servei al setembre de 2012. Només obre els dimecres, divendres i dissabtes al matí.

Just al costat del mercat, s'obre un gran espai a la ciutat, davant mateix de la Gare Central, Les Promenades, i la Place de la République, on trobem una relíquia de l'època romana, la Porta de Mart, que és la única que s'ha conservat dels quatre arcs monumentals construïts sobre l'any 200, que permetien l'accés a la ciutat de Durocortorum.

Té una longitud de 33 metres i formada per tres arcades amb una rica decoració mitològica, i flanquejada per columnes corinties... (vegeu)

A partir d'aquí ens dediquem a passejar una mica pels carrers de la ciutat tot admirant la quantitat d'edificis d'art-déco, i ens sorprenen també els moderns tramvies de vius colors...

Arribem fins a la cruïlla d'un passeig ple de restaurants on hi ha una estàtua de la victòria 

Una curiositat interessant pels que hem estat antics alumnes, a Reims va nèixer el 30 d'abril de 1651 sant Joan Baptista de la Salle, fundador dels Germans de les Escoles Cristianes, en aquesta casa que veiem al fons...

Tot seguit ens dirigim a dinar a la Brasserie Flo, que també està ubicada en un bell edifici amb uns interiors modernistes molt interessants (vegeu)...

Després de dinar ens traslladarem per anar a visitar la magnífica Basílica de saint Remi, però això ho explicaré en un altre capítol.

Demà us parlaré del xampany i de les vinyes, per deixar descansar una mica les pedres i l'art gòtic...

* * *

• La Crònica continua aquí (04)

Notre-Dame-en-Vaux, a Châlons-en-Champagne... (02)

• La història comença aquí...

Comentava en el meu post anterior, que en aquesta població francesa de dimensió més aviat petita, sorprenia el fet de trobar tres temples de gran importància i rellevància a nivell arquitectònic, d'estil romànico-gòtic que podríem ben be qualificar d'espectaculars: Sant Alpí, Notre-Dame-en Vaux, i la catedral de Saint Etienne.

A mi particularment, el que vaig trobar més interessant i espectacular fou el de Notre-Dame, i a ell li vull dedicar aquest post.

Amb les seves dues fletxes cobertes de plom que es reflecteixen en les aigües del canal de le Mau, la col·legiata de Notre-Dame ha esdevingut l'emblema de la vila de Châlons.

És una església construïda des del segle XIIè al XVè. Al segle XIX, se li va afegir un carrilló de 56 campanes. L'any 1114 ja era ocupada per una comunitat de canonges, d'on li ve el seu estatut de Col·legiata. 

Va estar classificada com a Monument històric des del 1840, i inclosa en el patrimoni mundial de la UNESCO l'any 2000. 

És un gran monument gòtic, amb tribuna i trifori, que conserva, en les parts més antigues, traces de la seva influència romànica. 

La Col·legiata ha estat un important  centre de pelegrinatge de la Mare de Déu.

(l'estructura de fusta per l'orgue permet l'entrada de la llum 

a través de la rosassa)

L'espectacular llum interior del temple posa en relleu l'harmonia de les seves proporcions i la qualitat de la composició de la seva estructura. 

Aquesta llum penetra a través dels vitralls, dels quals, els més remarcables, són de principis del segle XVIè. 

En ells es representen escenes de la Passió de Crist, de la vida de la Verge, 
de la vida de saint Jacques, etc.

És espectacular el vitrall dedicat a la batalla de Clavijo, amb la representació de Sant Jaume "matamoros"...

Entre tots ells destaca particularment una obra del mestre vidrier Mathieu Bléville, de Saint Quentin, realitzat el 1526, que representa la glorificació de la Verge. 

Els generosos donants que van permetre la realització del vitrall, Nicolas Collesson i la seva esposa Marguerite Lallemant, estan representats als costats de la part baixa de la composició, introduïts per sant Nicolàs i santa Margarita.

Amarats de tanta bellesa de l'interior, sortim a l'exterior per acabar de contemplar la seva estructura...

(gran torre posterior romànica) 

 (façana principal)

(detall de dos capitells de la porta principal) 

Tota aquesta meravella d'equilibri en aquesta col·legiata era complementada amb un claustre extraordinari del segle XIIè. sense equivalents anteriors, ja que tots els seus suports eren columnes-estàtues, coronades per uns magnífics capitells esculpits per alguns dels més grans artistes dels anys 1170 -1180. (vegeu alguns exemples)

Fou enderrocat al segle XVIIIè pels mateixos canonges, i algunes de les escultures van ser retrobades i recuperades en les recerques arqueològiques de 1973 dirigides per Léon Pressouyre i en l'actualitat es mostren en el Museu del claustre inaugurat el 1978, que es troba a la rue Nicolas Durand, a prop del temple. 

Musée du cloître de Notre-Dame-en-Vaux.

Aquest claustre és un gran monument de la història de la escultura de l'època de transició entre l'art romànic i el gòtic.

* *

La col·legiata patí grans desperfectes en la seva estructura, mobiliari, vitralls, etc. a causa de la Révolution Française, però durant el segle XIXè, dos personatges es van preocupar per la seva restauració: l'Abbé Champenois, i el cèlebre arquitecte Lassus, deixeble de Viollet-le-Duc i restaurador de la Sainte-Chapelle. Que aconseguiren retornar al temple la seva estructura medieval.

 * * *

• La crònica continua aquí (03)