A un pas d'aconseguir la glòria...

Ahir veient el partit de la final de la UEFA i el seu resultat, vaig pensar que això del futbol és una bona bestiesa...!!!

Per què milers d’afeccionats de l’Espanyol s’han d’emportar aquell disgust de sentir-se perdedors quan van fer un partit ple de coratge, després de quedar-se amb 10 jugadors –decisió força discutible de l’àrbitre- i de lluitar fins a l’extenuació, aconseguint un meritori empat als últims minuts ?

La meva opinió és que en aquest casos s’hauria de fer el següent: mitja copa per a cada equip, o bé declarar-los a tots dos campions “exaequo”. No han fet tots dos mèrits per guanyar?, no han quedat els dos equips empatats?, no han sigut els dos equips incapaços d’aconseguir una victòria més clara damunt dels seu rival?, doncs cap dels dos mereix ser proclamat campió... qué carai...!!!

S’hauria de fer com amb els premis literaris. Oi que a vegades es declara el premi desert?, doncs en aquetes ocasions com la d’ahir, s’hauria de declarar desert el títol de campió. Hi hauria d’haver dos subcampions, i aquest any la UEFA hauria de declarar el títol de campió desert –vacant- ...!!!. Cap equip ha sigut capaç de guanyar al contrari, i punt. La conya dels penals és una carallotada. No representa res, una mena de ruleta russa. El porter que ha aturat més penals ha tingut més sort, li ha tocat la rifa...

El futbol és un joc, evidentment, però desperta passions descontrolades, perquè doncs, fomentar aquests enfrontaments, aquests disgustos, aquestes plorades de desconsol per una decisió que podrisa ser més justa, més equànime.

Ahir merexia el títol el Sevilla?, doncs no. Se’l mereixien tots dos o ningú. Si no es poden fer més gols que el contrari, doncs toca aguantar-se i repartir-se el pastís.

No hi ha joc més injust que el futbol. Les decisions dels arbitres són com “paraula de Déu”, i si s’equivoquen doncs tothom a empasar-se l’error. Ja poden repetir la jugada per TV dos o tres vegades, no serveix per res. En l’època de les noves tecnologies, què costaria tenir uns monitors en una taula de jutges, com es fa al basket per exemple, i en cas de dubte i confusió , –repetició de la jugada- i si es veu clar que ha estat un error, doncs a rectificar que és de savis. Ah, no, en futbol les noves tecnologies no serveixen per a res. Tot està a l’albir d’una persona que pot equivocar-se, tots som humans, però que també pot actuar amb mala fe. I aleshores toca fotre’s i aguantar les decisions injustes.

Francament això del futbol s’ho han de fer mirar. No es comprensible que mitja humanitat s’emprenyi, pateixi, i a més d’un li agafi un infart, per quatre galifardeus que no saben establir unes normes que serien del mes pur sentit comú.

En fí, futboleros, jo us ho fareu....!!!

Apa-li, ja he dit el que penso després de veure l’expectacle d’ahir, lamentable, però evitable.

Tot es questió de voler replantejar les coses. I no parlem ja dels interessos econòmics que hi ha al darrera del món del futbol, això ja és vergonyós en grau superlatiu.