Aprofitant la festivitat de Pasqua, i després de celebrar-ho menjant la típica “mona” amb la nostra filla i uns amics, hem passat uns dies de descans a Solivella, a la Conca de Barberà. El dimarts 25, vam sortir per fer una ruta per llocs remots i poc coneguts de les “zones profundes” de la Conca.
En primer lloc vam anar a conèixer el castell de Biure, damunt del poble del mateix nom, Biure de Gaià.
A continuació ens vam encaminar cap a Pontils, i seguírem endavant per arribar a Santa Perpètua de Gaià. Després d’un petit congost s’arriba a un dels indrets més impressionants de la comarca. El castell del segle X, bastit en un lloc estratègic des d’on es domina la vall del Gaià, i l’església de Santa Maria, configuren un conjunt de gran bellesa just en l’espadat profund que forma el riu Gaià.
El recorregut d’aquest riu fronterer, el Gaià, actualment travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, i desaigua a prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit. Durant l’Edat Mitjana (s.X i XI) va ser frontera natural entre el comtat de Barcelona i al-Andalus.
Al llarg del seu curs es van bastir prop de cinquanta castells i algunes torres de vigilància que van servir per posar fre a la invasió musulmana cap al nord i que avui conformen una de les concentracions més grans de castells de tot el territori català.
El castell de Sta. Perpètua formava part d’aquesta xarxa de fortificacions de l’Alt Gaià situades en posicions estratègiques de defensa i que van ser més tard, veritables baluarts de la reconquesta tarragonina.
Hi ha notícies de l’existència d’aquest castell ja de l’any 960 i se sap que a l’inici del segle XI pertanyia a la família Sal·la, néts del fundador de Sant Benet de Bages, descendents dels comtes del Conflent i repobladors del Bages i l’Anoia a mitjans segle X.
La sensació de veure aquella torre d’uns 25 metres d’alçada encastada en un sortint rocós del penya-segat que envolta el castell és realment soprenent.
També hi destaca a la vora, una petita esglèsia romànica del s.XI dedicada a Santa Perpètua.
Després ens traslladem en direcció a la Llacuna i a través d’una zona ondulada amb uns camps verds que recorden la toscana italiana,
arribem al proper destí, Sant Magí de la Brufaganya, tot passant abans pel costat de Montalegre, Valldeperes i Vilaperdius, tres nuclis petits, gairebé deshabitats.
El Santuari, dedicat a l’anacoreta Sant Magí, data dels segle XII. Està situat a l’extrem nord de la serra de Brufaganya, a l’extrem de la comarca i tocant a l’Alt Camp. És un lloc de peregrinatge que ara està en restauració.
Després retornem cap a Santa Coloma de Queralt per dinar, i a la tarda ens espera encara una descoberta més, la joia de la corona del dia.
Anem cap a Conesa, un dels conjunts medievals més interessant de la comarca, però que no entrem a visitar perquè ja el coneixem de visites anteriors. Des d’allà, per la carretera que va a Forès, arribem a un trencall on deixem el cotxe, i agafem una pista d’uns 2 o 3 kms. que ens portarà fins a l’antic despoblat de Sabella de l’Abadiat,
on dalt d’un turó es troba l’ermita romànica de Sant Pere de Sabella, del s.XII.
Una petita joia.
Al seu interior es conserva una imatge gòtica de Sant Pere (s. XIV) policromada, de tamany natural i de notable perfecció artística, però que no vam poder contemplar perquè era tancada.
Va ser declarada monument històric artístic l’any 1977. La seva espadanya o campanar és única en el seu gènere i mai vista abans en altres ermites romàniques, ja que està coronat amb tres esteles funeràries.
Allà dalt, amb una vista magnífica, envoltats per un paisatge de boscos i sembrats, pot escoltar-se el silenci i també el xiulet del vent, per cert força notable aquest dia. Hi ha una pau absoluta. Això és un racó de món, realment hem arribat a un indret de la Catalunya profunda.
Són llocs que val la pena anar descobrint de tant en tant per les sorpreses agradables que ens poden proporcionar.
* * *
P.D. per cert, avui 27 de març, és l’aniversari de la M. la meva dona, aprofiteu per felicitar-la...!!!
2ª P.D. també avui aquest bloc ha assolit la visita núm. 6000
1 comentari:
Com sempre, un magnific reportatge de "EL Sorro"
Publica un comentari a l'entrada