De EFES a Izmir... (22)

• La crònica del viatge comença aquí...

Deixem la fantàstica regió de Pamukkale i ens dirigim ara cap a trobar la costa de l'Egeu, per visitar les runes de la ciutat d'Efes

L'antiga ciutat d'Efes té una situació privilegiada al fons d'una badia en l'estuari del Kaystros. Fou el centre romà més important de tota l'Anatòlia i avui, tant els seus monuments especialment ben conservats, com la seva situació, han fet d'aquest lloc una de les metes turístiques per excel·lència.

Aquí, durant molts segles, es va celebrar el culte a Artemisa en un dels temples més sumptuosos mai erigits,

(estatua d'Artemisa en el museu de Selçuk)

i en l'època cristiana, la presència i mort de l'evangelista Sant Joan va inspirar la construcció d'una gran basílica que va atreure gran quantitat de fidels. També poseeix una mesquita, la de Isa Bey, de gran importància encara avui com a santuari pels musulmans.

Abans, però de començar la visita de la ciutat antiga, anem a conèixer l'indret conegut com el Santuari de la Verge Maria, important lloc de peregrinació cristiana on, segons la tradició hi va viure la Mare de Déu.

(impressionant mur on els fidels hi deixen les seves pregàries)

L'església (ecclesiae-comunitat) d'Efes, va acollir dos concilis de gran importància. En el de l'any 431 es van enfrontar els partidaris de Nestori, bisbe de Constantinoble (381-451), que atribuïen dues naturaleses a Crist, una d'humana i una altra de divina, negant que Maria fos la Mare de Déu. I els partidaris de Ciril d'Alexandria (380-444), que proclamaven les dues naturaleses humana i divina de Crist, i a Maria com a mare de Déu.

(l'àgora i l'odeon al fons)

Ciril va aconseguir que la seva tesi fos acceptada i va obtenir l'aprovació de l'Emperador, i això va provocar que Nestori fos excomulgat, però malgrat això, el nestorianisme es va difondre per tot l'Orient i, entre els segles XII i XIII, va tenir centenars de milers de seguidors i gairebé 200 bisbes, i la seva decadència no va començar fins a les invasions de Tamerlan, lider político-militar turc-mongol, en el s. XIV.

(el temple de Domicià)

En l'any 449, el segon concili d'Efes va mantenir la tesi de l'existència d'una única naturalesa divina en el Crist. Aquesta doctrina es va extendre per l'Orient i va rebre el nom de monofisisme.

(fragment del monument a Memio)

Un cop repassat el paper important que la ciutat va tenir en el món cristià, anem a conèixer les restes arqueològiques de la ciutat hel·lènica i romana d'Efes. Aquesta esplendorosa ciutat de la qual avui només en queden aquestes restes, va conèixer una gran prosperitat des del s. IV a.C. fins al s.II d.C. quan es convertí en el principal port de la mediterrània.

(la via dels Curetos que travessa la ciutat)

Visitarem l'Agora, l'Odeon, el Temple d'Adrià, les Termes d'Escolàstica, la Biblioteca de Celsus, la Font de Trajà

(la font de Trajà, construïda a principis del s.II d.C.)

(el temple d'Adrià, considerat un dels edificis més sumptuosos d'Efes)

(la biblioteca de Celso va arribar a contenir fins a 12.000 pergamins)

i el Teatre que en el seu moment fou el més gran d'Àsia Menor, amb una capacitat per a 25.000 espectadors (veieu el petit video)

(vista general de l'immens teatre)

En acabar aquesta important visita, tant en l'aspecte històric com en l'arqueològic, ens dirigim cap a Izmir (Esmirna), a la costa, on dormirem les dues darreres nits que ens queden de la nostra estada a Turquia.

L'arribada a l'hotel no podia ser més solemne...

* * *

• La crònica del viatge continua aquí (23)...