dissabte, 1 de setembre del 2012

Sant Petersburg: visita a L'Ermitage... (15)


A la tarda del mateix dia 4 d'agost, ens esperava encara un plat fort,
la visita al Museu de l'Ermitage.
 

L'Ermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francés ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món. La col·lecció del Museu Estatal de l'Ermitage (Государственный Эрмитаж, Gosudàrstvenni Ermitaj) ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d'Hivern, antiga residència oficial dels tsars.
La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.

El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles,
i no va ser fins l'any 1917, quan va ser declarat Museu Estatal.
La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, abasta des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes. La seva pinacoteca està considerada, juntament amb la del Museu del Prado com la més completa del món, es calculen uns 15.000 quadres.

També es comptabilitzen 12.000 escultures, 600.000 obres gràfiques, 600.000 troballes arqueològiques, 1 milió de monedes i medalles, i 280.000 objectes d'arts aplicades.
Els materials del museu es troben repartits en 400 sales; el recorregut total de la visita és de 24 kms.
Si a part d'aquest munt de dades, voleu saber una mica més sobre la seva història, mireu aquest (enllaç) de la Viquipèdia que us donarà informació abundant.


Davant d'aquestes dades, quan hom entra per primera vegada al museu i travessa la porta d'entrada, la sensació és d'ofec, no saps ben bé on has d'anar ni per on començar. La sensació d'ofec en el nostre cas va ser doble perquè estava invadit per grups enormes de xinesos i japonesos que amb empentes i crits anaven avassallant a tothom. Sovint fins i tot cops de colze per arribar a un quadre famós i poder fer una foto..., com comprovarem més endavant.


Destaquem d'entrada la impressionant escala d'accés al Palau
 
Nosaltres vam fer un recorregut selectiu, programat per la guia, d'unes dues hores de durada, i en acabar-lo alguns ens vam despenjar del grup per anar per lliure a veure allò que més ens podia interessar.

Els primers passos per dins el palau ens porten a travessar una sèrie de diferents sales, la sala de concerts, la gran sala de ball, la sala dels escuts, l'antiga sala del tron o de Sant Jordi, per un gran baix relleu damunt el tron representant a Sant Jordi matant el drac, símbol del poder rus també  
(ves per on...!!)  obra de l'italià Francesco del Nero.
 ...la majoria de sales eren plenes de gent,

... amb alguna casualitat com aquesta sense ningú a la vista...
(o potser ha estat la perícia del fotògraf...)

 
 
...arribar a poder retratar la vitrina amb el famos rellotge del paó, podia ser una mena de miracle...

afortunadament el podríem veure més tard amb més calma.
* *
De seguida vam iniciar el recorregut per les sales de pintura italiana dels segles XIII al XVIII.
La sala 213 contenia algunes obres de Perugino i de Filippo Lippi
 
La següent sala 214, potser la més prestigiosa de l'Ermitage, conté els dos quadres de Leonardo da Vinci: Madonna Benois, també anomenada la Verge de la flor, adquirida per l'Ermitage en 1914,



i Madonna Litta, una de les obres més importants del pintor, vers 1490, i comprada a Milà als prínceps de Litta.
 
He volgut posar les dues versions: la dolenta que vaig poder captar jo, malgrat les empentes i els cops de colze del xinesos, i les que he recuperat d'internet per tal que en poguem gaudir amb més delicadesa...

Circulem ara per unes sales bellament decorades plenes d'obres d'art, 
les mateixes parets ja ho són una petita obra d'art...
 
 
Contemplem algunes altres Verges amb el nen, d'autors de l'escola italiana, però, en ares de la seguretat, moltes obres estan protegides amb vidre i això fa que amb els reflexes que fan sigui molt difícil de poder retratar-les amb bones condicions i resultats...
 
A la sala 230, trobem la única obra de Miquel Àngel que es troba a l'Ermitage, 
el "nen a la gatzoneta"
I a la sala 230, un altre pintura famosa de Caravaggio
"el tocador de llaüt"
 provinent de la col·lecció Giustiniani i adquirit pel tsar Alexandre I.

Entrem a continuació en un parell de sales 239-240, on hi ha obres de la pintura espanyola dels segles XVI-XVII. Amb quadres tant famosos com "la Purísima" de Diego de Velázquez
 i també aquest retrat de Don Gaspar de Guzman del mateix autor.
O aquest altre preciós que no sé atribuir exactament la seva autoria...
i veiem un dels quadres més importants del Greco
"Sant Pere i Sant Pau"
(la foto és esbiaxada expresament per evitar els reflexes damunt la tela)

Entrem ara en algunes de les sales amb pintures dels Països baixos del segle XV al XVII.
A la sala 261 es conserva una de les obres més importants de la pintura flamenca:
"Sant Lluc pintant a la Verge" de Rogier Van der Weyden
(aquí també amb molts problemes de reflexes)

i d'altres magnífiques com aquestes en les sales 248, 258, 261-262,
 "Tríptic de l'Anunciació" de Jean Bellegambe
  "Ecce Homo" d'Albert Bouts
 "Davallament" de Hugo van der Goes

 
Saltem ara a la sala 254, dedicada gairebé completament a la pintura de Rembrandt, on podem contemplar aquest retrat d'un "vell vestit de roig",
i també veiem la que segurament és una còpia del famós quadre de "Dánae", del 1636, una de les obres mestres més conegudes de Rembrandt, però que el 1988 fou destruïda per un visitant fanàtic i exaltat que el va ruixar amb àcid sulfúric. Es va enviar el quadre al Japó per la seva restauració, però el que va tornar no se sap del cert si és l'autèntic o una còpia. Hi ha algun aspecte tèrbol en tot aquest afer.
 I finalment, el "Davallament", del 1634, un dels quadres més dramàtics de Rembrandt.
I encara una altre de les obres mestres de Rembrandt, el "retorn del Fill pròdig" (1668-69),
que és un veritable poema de l'amor patern.


Amb aquest detall de l'actitud del pare i de les mans que acullen al fill, super entendridor...

Arribats a aquest punt la guia dóna per acabat l'itinerari una mica selectiu i variat que hem fet, i ens recomana aprofitar el temps lliure que ens queda, aprox. 1 hora, per anar pel nostre compte.

Portem dues hores dins el museu, i a les 7h. en punt hem de ser fora a la plaça per retornar a l'hotel amb l'autocar. Si algú vol perllongar la visita pot fer-ho fins les nou del vespre i retornar per lliure. Crec que alguns agosarats ho van fer pensant que un cop ets a l'Ermitage val la pena aprofitar-ho.

Vam fer un cop d'ull a l'exterior per respirar una mica d'aire pur i agafar forces pel darrer "round", i la Marta i jo vam enfilar el segon pis per anar a veure els impressionistes i els Picasso.
(la Plaça del Palau i la columna d'Alexandre, 
sota la pluja, des d'una finestra del segon pis)

Fem una passejada per les sales 318, 319, 320, per començar a gaudir dels pintors impressionistes com Cézanne, Van Gogh, Monet, Renoir, Degas,
 
 
 
 
 


















 

A la sala 316, veurem l'obra de Gauguin,
 
Les sales 344-345, estan dedicades per complet a 30 obres de Picasso,
 (una obra de joventut)
 
 
 
 
 
 
 

I a les sales 346 a 348, trobem les pintures de Matisse
 
 
 
* *
Un pel saturats de tant d'art, baixem a la primera planta per iniciar el recorregut final fins a la sortida, i encara podem gaudir d'algunes importants obres d'art...

Tornem a passar altre cop per les sales de la pintura flamenca, però ara sense aturar-nos, per fer-ho ara en la sala 247, dedicada a les 42 obres de Rubens
   Aquest magnífic "Davallament", del 1615, és un dels cims de l'art del pintor, 
va ser pintat per un encàrrec per als Caputxins de Liere.
 Aquesta obra és molt diferent i plena d'erotisme...
I també aquesta altra amb l'escena del déu Baco

(fragment del quadre que vaig captar)


De camí ja cap a la sortida podem encara contemplar aquests magnífics mosaics romans
 * *
Veiem uns jardins interiors mentre ens acostem a la sortida, i després de comprar uns petits records, baixem per la solemne escala del palau per dirigir-nos ara sí definitivament cap a l'exterior, 
 
 tot passant per les magnífiques reixes de la porta principal per accedir...
 
 
 ... al davant de la façana de la gran Plaça del Palau, 
amb la columna de granit rosa en honor d'Alexandre I,

 
  ... que tal com ens explicarà la Maria (veure'm ara un vídeo), pesa unes 600 tonelades i es sosté sense cap mena de subjecció, solament pel seu propi pes damunt la seva base.


* * *

Ara si que donem per acabada la visita al gran Museu de l'Ermitage.


Si us he marejat gaire o excessivament, doneu les culpes a aquest senyor d'aquí al costat, culpable del llarg reportatge.

Ha estat una experiència única i segurament irrepetible, almenys per a mi ho ha sigut, ja que dificilment crec que pugui tornar a visitar aquest museu i/o aquesta ciutat, no perquè no m'hagi agradat, sinó pel temps en que estem, per l'edat, per les coses que encara tenim per veure, pel pressupost, i per tot un seguit d'altres circumstàncies de la vida.

Ha estat bonic mentre ha durat, ha estat una mica agobiant al començament, ha estat plaent i relaxant a mesura que anàvem passant per les diferents sales, i ha estat un plaer el treball d'informació, de selecció, retoc i millora de les fotos que he anat penjant.

Vosaltres lectors, ja em direu la vostra opinió. M'agradarà senttir-les.


* * *
Demà penúltim dia de la nostra estada a Sant Petersburg. Ens esperen noves vivències i noves descobertes. Això ho veurem, com sempre, en el proper post...

3 comentaris:

marisa ha dit...

Ja que dius que t'agrada sentir les nostres opinions et diré que et felicito de tot cor per aquestes cròniques.
L'altre dia vaig estar gaudint i recordant (que aixó si que ho conec) el vostre viatge a la Capadocia.

Maria Teresa ha dit...

He recordat molt bé algunes sales, altres les tenia un xic borrades, vaig comprar el llibret que ens oferien per 5 euros per tenir-ho a casa. Com sempre FELICITACIONS pel teu reportatge.

Anònim ha dit...

No he estat capaç de deixar-te cap comentari al blog; potser tinc algun problema de visualització amb l’Explorer. Nosaltres hem quedat realment impressionats de Moscou i Sant Petersburg...i tenim quasi 1.500 fotos!!!

Una abraçada,

Albert Sorrosal

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin