Aquí passa una mica com quan parlava de Venècia i amb algun conegut comentaves allò que coneixes i allò que no coneixes i et diuen: però no heu estat mai a l'Ermitage...???. Doncs, no, però tranquils, avui ho subsanarem.
Però comencem malament parlant del final del dia. Abans hi ha moltes altres coses a comentar. L'objectiu prioritari del matí era anar a visitar la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau i assistir a la cerimònia de la canonada que cada dia puntualment disparen a les 12 hores del migdia.
Abans, però, també donarem una ullada a la Catedral de Nostra Senyora de Kazan, però com que l'hora de sortida era a les 10h. del matí, vam aprofitar primer per anar a veure el monument a la Victòria que era just al davant del nostre hotel el Park-Inn Pulkovskaya, situat a la mateixa plaça de la Victòria,
En
aquesta plaça es va combatre durament durant el cercle de Leningrad. El
9 de maig de 1975, per celebrar el 30è. aniversari de la victòria, es
va inaugurar aquest grandiós monument de la Victòria, obra de l'escultor
M. Anikusin.
Al centre s'aixeca un gran obelisc de granit roig de Carelia, de 48 metres d'alçada, amb les dates de l'última guerra (la foto és al començament del post). Al peu de l'obelisc hi ha instal·lat un grup escultòric anomenat "els vencedors".
Un anell gegantesc de granit, que no s'arriba a tancar (per simbolitzat el trencament del setge), rodeja el monument, amb grups escultòrics de bronze en els quatre punts cardinals de la plaça.
Vaig
fer una petita filmació d'aquest indret on intento explicar, potser amb no
massa encert, el seu significat i transcendència, del que realment va significar
aquell sagnant setge de 900 dies que va patir la ciutat de Leningrad.
* *
La segona visita del dia va ser força breu, però molts del grup teníem interès per conèixer la Catedral de Nostra Senyora de Kazan, on hi ha una de les icones més venerades pel poble rus, la Verge de Kazan.
La catedral és la segona basílica de la ciutat pel seu tamany. I el nom li ve donat per la icona de la Verge de Kazan, traslladada juntament amb la capitalitat de Moscú a Sant Petersburg per ordre de Pere el Gran.
La
icona de la Verge, adornada amb diamants, brillants i rubis, ja hem dit
que era una de les més venerades i un dels grans símbols del poble
rus.
La va trobar Iván el Terrible en 1579 en la ciutat de Kazan, deprés d'arrabassar-la als tàrtars en una victòria que va lliurar a Rússia del jou dels mongols.
Segons una llegenda popular, la icona va ajudar en la tasca d'expulsar els odiats invasors polonesos de Moscú en 1612.
Acomplida la missió de conèixer aquest important centre de devoció popular, ens dirigim ara sí, cap al principal objectiu d'aquest matí.
La Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, que constitueix l'autèntic nucli antic de la ciutat.
Aquesta fou la primera edificació que va manar construir Pere el Gran, al damunt d'una petita illa pantanosa situada entre el gran riu Neva i el canal Kronverk.
En el recinte de la fortalesa, a més de les instal·lacions militars, es
van construir també els primers edificis públics de la ciutat: la seca,
una presó, una catedral i un cuartel. A partir d'aquest centre de
l'illa va anar sorgint posteriorment l'expansió urbanística de Sant
Petersburg.
El projecte general de la fortalesa s'atribueix a Domenico Trezzini, del Ticino (Suissa).
En
arribar al pati interior ens vam trobar aquesta companyia de soldats en
formació, acompanyats també per una banda de músics. No sabíem
exactament a què responia aquella "moguda", però aviat ho vam poder
averiguar.
Es costum, cada
dia a les 12 hores del migdia, de disparar una canonada des d'un dels
canons que hi ha a la part alta de la fortalesa. És aquest un costum que
també havíem vist en alguna altra ciutat, com per exemple quan l'any
passat vam ser a Zagreb, la capital de Croàcia (vegeu aquí).
Sembla
que ara a l'estiu, i solament els dissabtes i diumenges, segurament de
cara a complaure els visitants i turistes com nosaltres, fan una parada
militar força completa i espectacular.
Nosaltres
vam tenir més o menys sort de poder situar-nos en un lateral però
bastant a primera línia per poder fotografiar i filmar.
El
destí, però ens preparava una sorpresa i és que quan més animats
estàvem contemplant les músiques i esperant les evolucions que farien
els soldats de la companyia, ens va caure un xàfec a sobre de mil
dimonis, com podeu comprovar en aquest fragment de vídeo que adjunto...
Fou
llàstima perquè enmig d'aquell aiguat i evitant que se'ns mullés la
càmara, no vam poder captar el moment precís de la canonada, que
realment fou força espectacular. Els xiscles d'unes noies joves que
teníem al costat ens van deixar ben ensordits...
Sort,
que no sabem si per efecte de la canonada o per quina causa
providencial, el xàfec va durar pocs minuts i de seguida es va poder
reprendre l'espectacle de la parada militar que fou força distreta.
A
mi particularment el que més gràcia em feia era el soldadet petit que
feia de director de la banda, i sobretot la seva peculiar manera de
gesticular per marcar l'inici d'una música, i en especial l'acabament, aixecant els dos
braços en l'aire i baixant-los ràpidament, de tal manera que cada
vegada s'havia d'estirar la xaqueta que se li havia pujat amunt...
fixeu-vos una mica perquè es molt i molt graciós... (ho podeu comprovar al minut 4:00 de la gravació)
També
veureu cap al minut 2, que arriben uns abanderats i pugen dalt d'una
escala, porten dues banderes, la oficial de Rússia de tres colors, i la
vermella de la Federació russa.
Just després l'orquestra interpreta l'himne oficial de Rússia.
Just després l'orquestra interpreta l'himne oficial de Rússia.
I en aquesta darrera filmació, molt més curta que l'anterior (tan sols 2:48 minuts), veurem la fi de la cerimònia amb la desfilada de les banderes i la marxa de la tropa.
Us heu fixat bé que en els cinturons sembla que portin les quatre barres ?...
* *
Acabat
l'espectacle vam fer un breu passeig per dalt de les muralles per
gaudir de la vista general,
el dia era molt gris després de la pluja...
per baixar després i entrar a l'interior de
la catedral,
i de la capella funerària on hi ha les 33 tombes dels
Romanov.
A l'esquerra de l'iconòstasi es troba el sarcòfag de Pere el Gran, sempre guarnit amb flors
destaca també la tomba d'Alexandre III amb la corona de llaurer i l'espasa donada per França.
I finalment, en una capella a part, dedicada a Santa Caterina, es troben les restes de la darrera família Romanov, Nicolàs II i tota la seva família i servents, que van ser assassinats durant la revolució.
Donem per acabada la visita necrològica a tota la família imperial russa dels Romanov i acabem així el complex i variat programa d'aquest matí. Anem a dinar...
* * *
A la tarda ens espera un plat fort, la visita a l'Ermitage.
Però penso que l'Ermitage per ell sol ja es mereix un post específic, i això és el que decideixo fer.
Ens veiem, doncs, aviat en el proper post
Totes les tombes són de marbre blanc amb les àguiles imperials de bronze daurat a les cantonades.
Menys les tombes d'Alexandre II i la seva dona que són en Jaspi verd dels Urals i quars rosat.
A l'esquerra de l'iconòstasi es troba el sarcòfag de Pere el Gran, sempre guarnit amb flors
Donem per acabada la visita necrològica a tota la família imperial russa dels Romanov i acabem així el complex i variat programa d'aquest matí. Anem a dinar...
* * *
A la tarda ens espera un plat fort, la visita a l'Ermitage.
Però penso que l'Ermitage per ell sol ja es mereix un post específic, i això és el que decideixo fer.
Ens veiem, doncs, aviat en el proper post
- La crònica del viatge contianua aqui... (15)
2 comentaris:
Fas unas entradas tan fantásticas que torno a reviura el meu viatge.
Moltes gracies per tots els teus videos sobre tot els de Russia , fas una gran feina ,jo ja no recordava moltes cosses i van molt be.
Que tingueu una bona diada, una abraçada per tots dos
Montse Taribó Burgués
Publica un comentari a l'entrada