Hem aprofitat aquest segon cap de setmana d'agost per pujar a Montserrat amb una doble intenció: assitir a un interessant concert de tenora, flabiol i orgue, i fer una sortida a la muntanya per veure natura
Vam pujar divendres tarda per dormir ja a Montserrat, on vam trobar uns llums del capvespre molt acollidors...
L'endemà sortim amb el primer funicular cap a Sant Joan, per cert amb la sopresa que el servei no obre fins a les 10 hores. Molt tard per ser un mes d'agost en ple estiu, i per una colla d'excursionistes, entre els quals ens hi comptàvem, que volíem aprofitar la fresqueta del matí per a fer una bona caminada.
Arribats a l'estació superior del funicular, o pla de les Taràntules, veiem la magnífica perspectiva de la muntanya, els anomenats "pollegons", del costat de Collbató.
La meva intenció era fer un itinerari relativament curt, adaptat a les possibilitats de la M. Caminar pel camí cap a Sant Jeroni, agafant el fil de la serra de l'Alzina de les Paparres fins arribar al mirador, i a partir d'aquí fer una drecera descendent que ens portaria directe al Pla del Ocells, des d'on, en sentit descendent trencaríem a l'esquerra cap a Sant Benet, i potser ens arribaríem, depenent del temps invertit, fins al Pla de la Trinitat, per baixar després cap al Santuari per la famosa i temible "escala dels pobres"...
Iniciem, doncs, la caminada tot passant per sota de les magdalenes i gaudint de les belles panoràmiques que aquest tros de camí ens proporciona
(aqui veiem la mòmia, l'elefant i la prenyada)
(el santuari a vista d'ocell)
(el vessant meridional, Montgròs i sant Jeroni des del mirador)
Arribats al trencall que ens havia de dur en ràpida baixada fins al Pla dels Ocells, la Marta no es va veure en cor d'aventurar-se pel pendent, i aleshores decidírem seguir endavant per l'itinerari de sant Jeroni fins arribar a l'encreuament del torrent de Santa Maria...
Veiem a la dreta l'imponent mola del Cavall Bernat
(també veiem el conjunt dels flautats)
(i finalment la mirada severa i vigilant del cap de mort,
controlant tots els passavolants que circulen pels seus peus...)
Un cop assolim l'encreuament del torrent iniciem la llarga baixada a través de l'alzinar del torrent de Santa Maria en direcció al Pla del ocells i a l'escala dels pobres i el monestir...
Arribats al repla anomenat la plaça de Santa Anna, on hi ha el trencall i l'indicador cap a Sant Benet, (per cert força malmès, com d'altres també, per alguns dels brètols que circulen per aquestes muntanyes), com que ja hem caminat molt més del que estava inicialment previst, i a més la calor pica de valent, decidim deixar-ho per a una altra ocasió, i emprenem tot seguit el camí de baixada pels inacabables e irregulars graons que ens duran amb una certa fatiga fins al monestir...
Prenem un respir abans d'enfocar la llarga i penosa baixada dels molts centenars de graons inacabables...
Aquí acaba la nostra caminata del matí.
* *
Després de dinar a l'hostal Cisneros, migdiada, una estona de futbol del Barça a Helsinki per TV3, i una visita ràpida al magnífic Museu de Montserrat on aquests dies hi ha una exposició temporal força interessant d'escultures d'en Josep Ma. Subirachs
Més tard era del tot impossible trobar seient i la gent va ocupar del tot la Basílica, els graons dels altars laterals, i fins i tot gent dreta i gent asseguda per terra.
El concert fou molt agradable i molt original, poc comú, i molt ben interpretat, el solista Jordi Figaró, un gran virtuós dels dos instruments, i no cal dir el monjo P.Jordi-Agustí Piqué, un gran i expert organista, amb un CV impressionant, que li va treure tot el suc a aquesta meravella d'orgue que ara hi ha a la basílica.
Basílica, per cert, que després de la darrera restauració, ara llueix de manera esplèndida i permet gaudir, entre altres coses, de les boniques i originals pintures modernistes de l'absis, obra d'en Alexandre de Riquer, poc conegudes per haver estat durant molts anys a les fosques i força brutes.
En acabar el concert vam passejar una estona per les places de l'exterior del monestir per a refrescar-nos una mica i gaudir de la magnífica lluna gairebé plena que ens acompanyava...
Aquest matí, en arribar a baix al parking, encara hem pogut gaudir d'unes excel·lents vistes de la muntanya, enmig de la marea humana de visitants, turistes i autocars que s'acumulaven a l'estació inferior del cremallera...
No es pot evitar que Montserrat sigui un punt d'atracció turística com
n'hi ha pocs a Catalunya.
n'hi ha pocs a Catalunya.
* * *
Ha estat un cap de setmana de naturalesa, musical, i religiós, ben aprofitat
* * *
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada