Sangüesa monumental, Javier històric, Foz de Lumbier pura naturalesa...(02)

• La història comença aquí...

Havíem deixat la narració en el meu últim post, sortint de Leyre, camí de Sangüesa.

En arribar a la localitat, un cop hem aparcat, la primera cosa que fem, tot fent temps per anar a dinar, és baixar pel carrer major per anar a veure l'església de Santa Maria la Real,

i la seva portalada excepcional

és un monument nacional des del 1889, i considerada una de les obres cimeres del romànic de tots els temps

Veiem el tipà esplèndid, i els dos laterals...

 (la temàtica central és sobre el judici final)

Després de dinar hi tornarem per fer la visita comentada de l'interior de l'església, i ens entretindrem una mica més en la contemplació dels nombrosos detalls d'aquesta portalada, autèntica obra d'art.

De Sangüesa es diu que té un monument a cada carrer ja que, a part de l'església de Santa Maria, té nombrosos palaus medievals dels segles XV-XVII, 

i altres esglésies romàniques i gòtiques importants.

Després de recórrer una mica els carrers principals del centre, i de contemplar alguns magnífics edificis de la població, 

(les cigonyes aprofiten les altes torres per fer els nius)

dinarem al mateix carrer Santiago on també hi ha 

una església romànica dedicada al sant.

(l'església és fortificada)

Havent dinat, ens dirigim altre cop cap a l'església de Santa Maria per a fer la visita guiada,

En un muntatge de llum i so, una veu ens va explicant els diferents elements de l'interior de l'església d'on val la pena destacar els següents...

El retaule major, d'estil plateresc aragonès, de la primera meitat del segle XVI, amb les imatges de la Immaculada (s.XVI), i Nostra Senyora de Rocamadur, de gran devoció durant tota l'Edat Mitjana.

 (la Immaculada)

 (Nostra Senyora de Rocamadur)

 (el cimbori)

 (capella i talla de la Verge de la Nora, romànic de transició de principis del segle XIII, 

procedent d'una ermita dels afores de la població) 

 (retaule del segle XVIII, amb un davallament d'estil hispano-flamenc del segle XVI)

(retaule de Sant Francesc Xavier, neo-romànic del segle XX, en el que destaca l'estàtua del sant 

del taller de Sangüesa del 1645, segle XVII.)

Acabada la visita interior tornem a l'exterior per a gaudir una mica més de la seva portalada.

 

Llegim que la primera referència escrita d'aquesta església és del 1131, quan Alfons el Batallador va donar la seva capella i palau als cavallers de Sant Joan de Jerusalem. Posteriorment, al segle XIV, va passar a la diòcesi de Pamplona. 

Situada junt al pont sobre el riu Aragón, va tenir una autèntica funció defensiva, fins i tot durant les guerres civils del segle XIX. 

Al 1889 fou declarada monument nacional. 

I fou restaurada durant la primera meitat del segle XX.

Contemplem encara alguns dels magnífics detalls d'aquesta porta romànica

 (en aquesta part superior hi ha el Crist Majestat flanquejat pels símbols dels evangelistes, i una sèrie d'apòstols ocupant la part superior en una doble galeria)

 (detall superior dreta)

(detall superior esquerra)

Als dos costats de les tres arquivoltes del timpà, apareixen animals mostruosos, escenes de l'Antic i del Nou testament, i la famosa llegenda nòrdica de Sigurd i el ferrer Regin, amb el drac Fafner.

I finalment en lloc preferent, el magnífic timpà

Crist jutjant als homes, la Verge i els apòstols com a intercessors, sant Miquel pesant les ànimes, els salvats i els condemnats, i unes màscares de l'infern.

En les tres arquivoltes que l'emmarquen, es representen els estaments de la societat medieval: bisbes i pelegrins, vicis i virtuts, guerrers i músics, joglars i sabaters, ferrers i agricultors, i altres oficis

Vaig voler encara filmar la portalada per poder apreciar millor tos els detalls,
 i pel fet d'estar ubicada just al costat de l'entrada principal de la població pel carrer major, hi ha un cert trànsit de vehicles, i en algun moment vaig haver de vigilar per no ser embestit per algun cotxe o moto (veieu el resultat)

* *

Toca seguir amb l'itinerari previst i tot seguit ens traslladem fins al proper destí, el Castell de Javier

 El castell de Javier neix al segle X, en el període d'Almanzor i les batalles dels incipients regnes critians-aragonesos

 Al principi és una simple torre de vigilància per a defensar
la vall del riu Aragón,

 de fet, la base de la torre de l'homenatge, assentada sobre la roca viva, emergeix del cor del castell, i és la més antiga del seu gènere que es conserva en tot Navarra.

Amb els anys el recinte es reforça i al segle XIV ja és un veritable castell, propietat de la família de María de Azpilicueta, mare de Sant Francesc Xavier.

Sabem que Francisco Javier, patró de Navarra, va néixer el 7 d'abril de 1506 en aquest castell. 

En l'actualitat l'interior del castell està convertit en un museu i les dependències totalment transformades. 

Sortint del castell encara m'acosto a veure l'església adjacent dedicada al sant.

* *

Sortim de Javier per anar a assolir el darrer objectiu del dia, un espectacle de natura, la Foz de Lumbier.

A uns dos kilòmetres de la població hi ha l'aparcament i comencem a caminar per fer l'itinerari curt que recorre l'interior de la Foz per una camí planer, que era l'antiga via del ferrocarril, i travesa un parell de túnels.

Et permet veure el congost en tota la seva esplendor i també observar el vol d'algunes aus de rapinya, especialment voltors. 

 (amb el zoom vaig poder captar aquest dalt del niu)

Nosaltres vam poder observar algunes aus i també vaig poder filmar algun vol.

Camí de retorn...

* * *

Així vam acabar la nostra primera i esgotadora jornada voltant per les terres baixes de la Navarra Media Central. El temps ens va respectar i no vam tenir pluja.

• La Crònica continua aquí (03)